Diumenge, després de guanyar la Lliga Catalana, parlava que el partit havia anat «bé per créixer com a equip». A les portes de la segona final de la temporada, però encara estan en plena pretemporada?
Sí. El partit contra el Cadí va ser doblement profitós perquè, per una banda, vam recuperar el títol i, per l'altra, per jugar contra un rival de primer nivell com la Seu, que et planteja partits molt incòmodes. Dijous (demà) ens jugarem el segon títol de la temporada, però tot just estem en la quarta setmana de la pretemporada...
Buch, Oma i Alminaite, només segueixen tres jugadores de l'any passat. Una complicació afegida per al tècnic?
El club sempre s'autoregenera i se supera a si mateix. És la nostra realitat, ens costa molt mantenir els blocs perquè cada any que hi ha jugadores que es revaloren i, després d'arribar fins on pot, el club s'ha de moure per encertar-la i intentar fer una bona plantilla un altre cop.
La gent que vingui a Fontajau veurà cares diferents a la pista. I el joc, també serà diferent?
És molt complicat fer comparacions, però intentarem que no hi hagi diferències en el bàsquet que oferim. Un bàsquet no especulatiu, dinàmic i buscant sempre que sigui un bàsquet atractiu per a l'aficionat que es combini, a més, amb la competitivitat de la temporada passada, en la qual només vam perdre un partit de lliga aquí a Fontajau, contra l'Avenida.
Es tracta de ser igual d'alegres en atac que la temporada passada, però potser un pèl més dures. Més físiques?
Sempre hem d'intentar millorar. Segurament, intentarem ser un punt més físiques i defensar millor, però també intentarem millorar en atac encara que la temporada fóssim l'equip que més punts feia. Si som un punt més físic, doncs benvingut sigui.
Colhado va ser l'MVP de la Lliga, Traoré era la màxima anotadora abans de marxar a Turquia, Evans està acostumada a fer molts punts, Rosó Buch... Tindrà feina a gestionar rols i egos. Hi ha por al tòpic aquell que en atac «faltin pilotes»?
No, no existeix aquesta por. La feina del cos tècnic sempre és gestionar aquests rols i nivell d'egos també estic segur que no hi ha, ni hi haurà cap problema més enllà del treball del dia a dia habitual en un esport col·lectiu com és el bàsquet. La temporada passada ja teníem una plantilla amb moltes jugadores capacitades per anotar punts i aquest any hi tornem; benvingut sigui el talent ofensiu i després ja anirem gestionant i millorant el joc col·lectiu.
Onze jugadores. Massa perquè tothom tingui minuts?
No. Onze jugadores és perfecte per treballar en els entrenaments i, pel que fa als partits, serveix per encarar amb garanties les setmanes amb dos partits. Aquesta juguem dijous a Salamanca i diumenge contra el Bembibre, després vindrà la competició europea. Jugant només Lliga, amb un partit per setmana tot l'any, podria ser diferent però amb les dues competicions ser onze ens va molt bé.
Saltem de la pista a la banqueta. Segon any d'Èric Surís. Què té clar que farà diferent aquesta temporada?
No hi ha un detall en concret, perquè, en pocs mesos, les persones no passem de blanc a negre en les nostres opinions però sí que tinc aquest punt d'autocrítica per voler fer coses una mica diferents en el dia a dia. Si ara digués que tot serà igual estaria bastant estancat, però la meva manera de veure el bàsquet o de dirigir és la mateixa. La il·lusió sempre és millorar, si perds aquesta il·lusió és quan no es millora mai.
Noe Jordana ja no està dins un vestidor en què, des de fa anys, sempre havia tingut molt pes.
La relació i la convivència amb la Noe era la correcta i la seva aportació a l'equip sempre era considerable i aquesta temporada, encara que no es pot comparar una jugadora amb una altra, segur que aquest any hi haurà jugadores que agafaran rols importants dins del vestidor.
Girona-Salamanca. Si dic que el bàsquet femení estatal és un mà a mà entre Uni i Avenida em dirà que m'equivoco, oi?
No, no ho és. Ja no ho era l'any passat. Des de fora ho pot semblar, però no existeix un carnet VIP perquè Girona i Salamanca tinguin accés directe a la final. Els equips bascos ja es varen reforçar molt l'any passat, Mann Filter ha fitxat molt bé i sempre hi ha equips que treballen molt bé i són competitius com va ser el Ferrol o l'Araski, que ens va posar molt complicada la victòria en les semifinals de la Copa. Guanyar partits no és mai fàcil.
Hi ha la sensació que l'Uni ha d'arribar a les finals de Lliga i Copa, però, que després l'Avenida sempre està una mica per sobre i aquí s'acaba pensant que «acabar segones ja està bé».
Crec que no hem pensat mai que «si quedem segones ja està bé». A final de temporada s'han de posar els resultats en context, avaluar com s'ha treballat i com s'ha competit. És llavors quan pots valorar si quedar segon ja està bé, però d'entrada no sortim mai amb el pensament i la sensació que si quedem segones ja està bé.
I amb quina sensació comencen la temporada?
Sortim amb la sensació que volem créixer, que volem ser un equip gran any rere any com estem aconseguint pel que fa a club; tenim aquesta ambició de voler competir per tots els títols contra Salamanca perquè volem guanyar aquests títols. Aquesta ambició és la que fa gran el club.
El curs passat van acabar segones a la Lliga i la Copa. Vist ara amb perspectiva, la temporada va ser bona?
La temporada passada va ser bona, però això ho pots dir quan ha acabat. Vam sortir amb la il·lusió de les finals, que no és mai fàcil, i ho vam aconseguir jugant la final de Copa i lluitant fins al tercer partit de la final allà a Salamanca. Si haguéssim començat la temporada amb la mentalitat que quedar segons ja està bé, segurament no hauríem arribat ni a la final de Copa ni al tercer partit de la final fent aquell gran partit aquí a Fontajau en el segon.
Perdre la final de Copa a Fontajau és una espina clavada?
Jugar la final de Copa a casa sempre és una responsabilitat. Va ser un pas endavant tant pel que fa a club com a equip, però no és cap espina clavada encara que ens hauria agradat guanyar. L'espina pot ser pel que fa a resultat, però no per la feina feta.
