Sobre el paper, la visita d'avui del Landes és el partit més complicat que tindrà l'Spar Citylift Girona a Fontajau en aquesta primera fase de l'Eurocup (19.15, Esport 3). Un rival que compta amb una icona del bàsquet i de l'esport francès, la veterana base Celine Dumerc, i amb bones jugadores com la canadenca Miranda Ayim, l'expivot de l'Uni Cierra Bravard o la croata Maja Skoric. A França, el Landes no es pot moure per aeroports o hotels sense que la gent li demani autògrafs a Dumerc, però, aquí a Girona, el ganxo mediàtic de Dumerc es veurà arraconat, encara que només sigui un parell de dies, per una de les seves companyes d'equip: Queralt Casas. Formada al GEiEG i al Segle XXI barceloní, l'escorta de Bescanó tornarà a jugar un partit a Fontajau quatre anys més tard després de fer-ho per últim cop, amb la camiseta del Rivas el 2013, i amb l'aval de la maduresa que li dona haver jugat en els últims al Galatasaray turc, al Nantes francès i començar ara la seva segona temporada consecutiva al Landes, un dels equips més potents de França. Un país, i un bàsquet, on Casas se sent com a casa. «És clar que fa il·lusió jugar a Girona, fa molts anys que no ho faig, i és especial per veure la família, els amics, a molta gent que conec... Intentaré tenir el cap en el partit, però no serà fàcil», explicava ahir Queralt Casas després de l'entrenament d'ahir a la tarda del Landes a Fontajau.
Una experiència fora de la Lliga, abans de marxar a Turquia Casas ja havia jugat al Mann Filter de Saragossa i al Rivas madrileny, que permetrà veure una Queralt Casas més «madura» que la jugadora que havia passat per Fontajau amb Rivas, Mann Filter i «també amb el Segle XXI a Lliga Femenina-2». «L'any de Turquia va ser molt dur, però em va permetre créixer molt. Dins i fora de la pista. Segueixo sent aquella jugadora que no para, que lluita totes les pilotes però he après molt pel que fa a joc d'equip... Tinc molta més expèriència», detalla Casas que, tot i passar-ho malament d'entrada, dona molta importància al seu pas pel Galatasaray on va compartir vestidor amb l'actual base de l'Spar Citylift Girona. «Turquia va ser complicat. Cultura i idioma diferent, un país amb problemes de seguretat on has d'avisar al club si vols sortir sola al carrer...». Però, ja havia fet el pas de sortir fora. I ara li costa tornar-se a veure jugant a la lliga espanyola.
«Sempre he dit que m'agradaria tornar, per jugar a Girona o en algun altre equip de la lliga, però ara estic molt bé a França i m'agradaria seguir gaudint d'aquesta experiència uns anys més. A França, o en un altre país», argumenta Queralt Casas que, després del Galatasaray, va jugar al Nantes i ara ha encetat la seva segona temporada al Landes. «M'agrada molt. És una lliga potent i igualada, qualsevol equip pot guanyar un dels que juguen Eurolliga, i per exemple la temporada passada la Lliga, la Copa i la Supercopa va tenir tres guanyadors diferents», s'esplaia Queralt Casas que, pel seu caràcter i estil de joc, també es troba com peix a l'aigua en el bàsquet més físic que es juga a França respecte a la Lliga Femenina 1 espanyola: «A mi m'encanta quan acabo un partit plena de cops per tot arreu, a moltes jugadores no però jo gaudeixo amb un bàsquet intens».
El pas endavant de l'equip
Després d'un bon primer any al Nantes, on tenia un paper protagonista, Queralt Casa va fer el salt al Landes que juga a la petita ciutat de Mont-de-Marsan. Situada a mig camí entre Pau i Bordeus, a menys de cinc hores en cotxe de Girona, Mont- de-Marsan acull un projecte, el Landes, que es vol fer un lloc entre els grans del bàsquet francès. El passat estiu, a més de Queralt Casas, van fer el gran cop fitxant Celine Dumerc provinent del Bourges. Les lesions, inclosa una de llarga de més de tres mesos de Queralt Casas, van impedir que l'any passat el Landes aconseguís els seus objectius: eliminat a la fase de grups de l'Eurocup i a quarts de final de la lliga francesa. Aquest any, però, han mantingut el bloc, el principal canvi ha estat l'entrenadora, i intentaran acostar-se als millors tant a França, on de moment porten tres victòries i una derrota, com a l'Eurocup on en la primera jornada van patir per guanyar el Ceglèd hongarès.
«És un grup molt igualat. Nosaltres no ens esperàvem que el Ceglèd fos tan dur ni que Girona guanyés de tants punts a Gernika. Crec que tots els partits som igualats, per nosaltres seria important guanyar a Girona», explicava sobre l'Eurocup una Queralt Casas que veu l'Uni i el Landes com dos equips d'un nivell similar: «És un equip molt ben compensat amb moltes jugadores capaces d'anotar sense dependre de cap en concret i la Núria Martínez ordenant com la Celine Dumerc amb nosaltres». Queralt Casas coneix bé el seu rival d'avui. Ha vist els seus últims partits i té bona relació amb Núria Martínez o Roso Buch, de la mateixa edat i companyes en seleccions, però també amb Èric Surís. «Va ser un dels meus primers entrenadors al GEiEG, la veritat és que de petita jo era una mica diable i ell va tenir molta paciència amb mi. Només puc tenir paraules d'agraïment cap a ell».
Un Èric Surís que, de cara al partit d'aquesta tarda, recupera l'australiana Nicole Romeo, absent contra el Ferrol per un tema personal, però que seguirà amb la baixa d'Helena Oma, lesionada al genoll. «És un partit atractiu per les jugadores que té el rival, però també difícil perquè el Landes juga un bàsquet molt físic que ens obligarà posar el llistó molt alt», explicava ahir Èric Surís sobre el partit d'avui a Fontajau.
