lunga, Kayode, Mojica i Marlos Moreno la matinada passada el van somiar. Es diu Juan ­Flere, té 19 anys i és l´habitual porter titular del Llagostera B a Primera Catalana, i el suplent de Marcos al primer equip Els davanters del Girona s´hi van estavellar una i una altre vegada dijous durant els quarts de final de la Copa Catalu­nya, en un partit on el jugador argentí, criat des dels sis anys al Maresme, va recuperar l´heroica que ja l´havia acompanyat en d´altres moments de la seva carrera. El juny de 2016, amb el Damm, va ser l´autor de l´empat a un en la semifinal de la Copa Catalunya contra el Barça B pujant a rematar un córner a l´últim minut. I pocs instants després, a la tanda de penals, ho va rematar ­aturant dos xuts per classificar el seu equip per a una final que es van acabar enduent contra el Cornellà.

Dijous a la nit el mòbil li va tornar a treure fum. Ple de missatges d´«amics» que el volien felicitar per haver aturat amb les seves intervencions un Girona de Primera Divisió, que va posar al camp jugadors contrastats com Granell, Douglas Luiz, Timor o Bounou. Però Flere no té temps per aturar-se i mirar-se el melic. «Demà (avui) juguem amb el Llagostera B al camp del Farners i diumenge, amb el primer equip a Olot. Sé que vaig fer un bon partit però això no vol dir res i he de seguir treballant cada dia», reflexiona.

Juan Flere va nèixer a l´Argentina, de ben petit va estar un any i mig a Itàlia, i des dels sis anys que s´ha criat al Maresme, a Alella, amb uns pares que van venir a Europa per motius professionals. Al seu poble d´adopció va començar a jugar a futbol, sempre de porter, la posició que va començar a estimar des que «amb el meu cunyat, quan era petit, jugavem a futbol al jardí que tenia a casa». Ha passat també, entre d´altres equips, pel Mataró i el Damm, on havia estat les últimes quatre campanyes, abans d´aterrar a Llagostera a finals del curs passat. Té contracte per aquest curs i el següent, amb l´esperança d´aprofitar l´aparador i convertir-se en futbolista professional: «si no ho aconsegueixo no serà pas per falta d´esforç. He sacrificat moltes coses per això i el meu objectiu és seguir treballant per aconseguir una oportunitat».

Fins ara ha anat sempre convocat amb el primer equip, cosa que li ha permès tastar ja, amb 19 anys, l´avantsala del futbol d´elit. «Per mi ha sigut bonic anar a camps com el del Mallorca, que és de Primera», confessa. De moment, però, sap que Marcos és el titular al primer equip «perquè té una àmplia experiència a la categoria i és un jugador contrastat» i ell seguirà esperant el seu moment. Una primera oportunitat de reivindicar-se li va arribar dijous. Titular a la Copa Catalunya amb el primer equip contra un Girona de Primera: «Al principi estava nerviós pel debut, i per fer-ho contra un rival de tanta entitat. Però quan vaig veure que havien passat 10 minuts i seguia amb la porta a zero em vaig animar», destaca.

Flere recorda que «la primera ocasió de Kayode, en un u contra u, no m´esperava aturar-la, però ho vaig fer i això em va carregar de moral». I seguidament van ser Olunga, Mojica i Marlos, ja a la tanda de penals, els qui es van estavellar contra ell. Quedava l´última heroïcitat: marcar des dels 11 metres el penal definitiu. «Quan vaig anar a xutar sabia que havia fet un bon partit i volia posar-hi la cirereta. No volia tirar a l´estil Panenka exactament, però sabia que si xutava fluix, pel mig, Bounou s´estiraria a un costat». Així va anar, el gol va classificar el Llagostera per a les semifinals (6-5) i entre les felicitacions post-partit una que va agrair de debò: la d´Omar Harrak, entrenador de porters del Girona FC.