Ahir al matí, poques hores després de certificar el seu accés a la segona ronda de l'Eurocup derrotant el Gernika a Fontajau, les jugadores i el cos tècnic de l'Uni varen pujar a un autocar per anar fins a Sant Sebastià. Avui, l'Spar Citylift Girona visita la pista de l'únic equip que, fins ara, ha aguantat el ritme de les gironines i del Pefumerías Avenida: IDK Gipuzkoa (18.00). Amb cinc victòries i una sola derrota, l'equip basc comparteix el lideratge de la lliga amb els dos grans tot i comptar amb un equip relativament curt, on destaquen dues interiors molt mòbils, Lyndra Weaber i l'ex-Uni Toch Sarr, a més de la base croata Iva Brkic. Amb una bona trajectòria en el bàsquet, per exemple va destacar en el Sopron hongarès, Brkic no va jugar enlloc la temporada passada perquè estava embarassada, i aquest estiu va fitxar pel Gipuzkoa en la seva estrena a la Lliga Femenina. Actualment, set mesos després ser mare la passada primavera, Iva Brkic és una de les jugadores clau del Gipuzkoa i un bon repte per a Núria Martínez, Nicole Romeo o Rosó Buch en el partit d'aquesta tarda al Gaska de Sant Sebastià.

En el món de l'esport de l'elit encara no és gaire habitual aturar les carreres professionals per ser mares i després tornar a la competició. En el cas del bàsquet és prou conegut el cas de la pivot belga Ann Wauters, per al record quedarà la seva imatge fent una roda de premsa a Fontajau amb els seus dos fills a la falda després d'un Uni-Castors Braine. També Toch Saar, actual companya de Brkic al Gipuzkoa, que ha aturat la seva carrera més d'un cop per encarar la maternitat. Fora del bàsquet, el cas més espectacular és, segurament, el de l'atleta britànica Jessica Ennis-Hill que, ben poc d'un any després de ser mare, va guanyar la medalla d'or en el Mundial d'Atletisme de Pequín en la prova més exigent des del punt de vista físic: l'heptatló.

Ennis-Hill era una bèstia física, abans de retirar-se encara tindria temps de guanyar una plata olímpica als Jocs de Rio (un any després dels mundials de Pequín), però la majoria d'esportistes dubten de com tornaran a competir després de ser mares. I Iva Brkic no ha estat una excepció. «Tota la meva vida ha estat el bàsquet. Sé el que puc fer i sé que no he oblidat com es juga. Però sempre tens dubtes sobre com anirà després d'una temporada sense jugar. Com respondrà el cos, si estaré preparada, si tot estarà bé per a la meva petita Bàrbara per jo poder estar tranquil·la i concentrada per la feina...», explicava la base croata aquesta mateixa setmana en una entrevista a la premsa de Sant Sebastià.

Habitual de la selecció absoluta de Croàcia, Iva Brkic, de 31 anys, està rendint bé al Gipuzkoa en el seu retorn a la competició. La base és la segona jugadora de la plantilla amb més minuts per partits (30), només per darrere de Toch Sarr, i la tercera en punts (12) i valoració després de Weaber i la mateixa Sarr. «Encara no estic al cent per cent però sento que progresso cada dia», apuntava Brkic, que té clar que guanyar l'Uni no és un objectiu gens fàcil. «Girona és un club amb tradició, juga a Europa i és un gran equip que va guanyar el títol fa uns anys. Sobre el paper es pot dir que són més fortes que nosaltres, però a la pista mai confesso a ningú que són millors que nosaltres. Crec que a casa no hem de témer a ningú, ni tan sols el Girona», explicava Brkic.

La base croata passava així el cartell de favorit a l'Spar Citylift Girona que, però, com s'encarregava de recordar Èric Surís té el desavantatge del desgast d'haver jugat competició europea el dijous. «Mentalment és molt complicat, perquè no hi ha ni 48 hores entre partits, i no ens podem entrenar, haurem de preparar els detalls tàctics al bus, a l'hotel a on puguem», explicava el tècnic gironí que, ahir al vespre, va disposar de poc més de mitja hora de pista al Gaska, just després de baixar de l'autocar.

Surís té clar des de l'estiu que la data d'avui era «un partit trampa». «Quan mires per primer cop el calendari i veus que tens dijous Eurocup i dissabte partit a Sant Sebastià saps que serà complicat», apuntava Surís que va destacar el paper de Lyndra Weaber: «Una jugadora molt versàtil, que aporta moltíssim al seu joc, intervé molt i fa de tot; a més de la base (Brkic) que és la que porta la batuta de l'equip».