Uni Girona

María Conde: «El bàsquet m'ha de fer feliç i a Girona m'hi he trobat bé des del primer dia»

Doble campiona d'Europa aquest estiu, sub-20 i absoluta, María Conde viu la seva primera temporada com a professional canviant la Universitat de Florida per l'Spar Cityflit Girona: «Intento guanyar-me els minuts en un equip que lluita per la lliga»

19.12.2017 | 07:59
L´alera María Conde

Campiona d'Europa sub-20 i campiona d'Europa amb la selecció espanyola absoluta a l'Eurobàsquet de la República Txeca al costat de Marta Xargay i companyia, María Conde (Madrid, 1997) va viure un estiu de somni just abans d'arribar a Girona per viure la seva primera temporada com a professional a l'Spar Citylift Girona. Ser campiona d'Europa absoluta abans d'haver assolit l'elit no és gaire habitual. Però María Conde és una d'aquelles jugadores que, des de ben petites, sembla predestinada a tenir un paper protagonista en el futur del bàsquet espanyol. Formada a l'Estudiantes, sent encara júnior ja va ser una de les màximes anotadores de Lliga Femenina-2, i referent en les seleccions inferiors, fa dos anys María Conde va endarrerir el salt a l'elit per provar el mateix camí que segueixen moltes esportistes joves: va marxar a la Universitat de Florida. Dos anys a la NCAA, on esportivament no va acabar de sentir-se prou còmoda, i tornada a Europa per fer-se professional fitxant per l'Uni. «Tenia il·lusió de tornar per jugar la lliga espanyola, sentir-me còmoda després de dos anys a Florida amb una cultura i un ritme de vida molt diferent. Volia conèixer gent agradable, oberta com som a Espanya, sentir-me bé... I la veritat és que això ho he trobat aquí, tant al club com a l'equip», explica María Conde sobre el canvi de Tallahassee (Florida) a Girona i del bàsquet universitari nord-americà a la lliga espanyola i a l'Eurocup.

«El bàsquet és una cosa que m'ha de fer feliç, si no em diverteixo no té sentit tot l'esforç que estem fent, i al final de la temporada passada vaig decidir que volia tornar, no m'hi vaig acabar de trobar tan còmoda com m'hauria agradat i em vaig dir que per no divertir-te a 8.000 quilòmetres de casa el millor era provar una altra cosa», detalla María Conde que, un cop va haver decidit tornar a Europa, no va trigar a veure que Girona era una gran opció. Segurament la millor. «És clar que m'agrada viatjar i conèixer nous països, però per un primer any el millor era jugar a la Lliga Espanyola i Girona era perfecte perquè juga l'Eurocup i tenir dos partits per setmana era clau per mi; a totes les jugadores el que de veritat ens agrada és jugar partits...», assegura Conde, que veu totes les gràcies a Girona comparant-la amb Tallahassee: «Estic molt bé aquí des del primer dia, és una ciutat bonica, amb moltes coses a fer i a on pots arribar a tot arreu sense fer grans trajectes».

I un cop canviat el campus de la Universitat de Florida per Fontajau, i després d'un estiu de somni amb dues medalles d'or, María Conde s'integra en un Spar Citylift Girona que vol lluitar per tot. Per la lliga, per la Copa, per l'Eurocup però, on a diferència de quan jugava a l'Estudiantes o amb les seleccions espanyoles inferiors, ara no és la primera opció en atac. Ni tan sols una de les jugadores amb més minuts. La doble campiona d'Europa fa 7,2 punts i 3,6 rebots en 18 minuts de mitjana en un equip amb moltes jugadores capaces d'anotar: des de Nadia Colhado, MVP de l'última jornada, fins a la veterana Núria passant per Buch, Romeo, Evans o la seva companya de pis, Magali Mendi.

«Tenim un equip amb moltes jugadores que podem jugar els mateixos minuts i aportar molt en aquests minuts. Això ens dona un avantatge respecte als altres equips, no només en els partits sinó també en els entrenaments perquè en poder competir pel lloc contra una jugadora del teu equip pots millorar molt», assegura Conde que, després de la sortida d'Helena Oma, s'ha quedat com la jugadora de la plantilla més jove, amb molta diferència: la segona més jove és Rosó Buch, que té cinc anys més que ella. Sense Oma, i amb l'excepció de Laura Roig, Èric Surís està repartint molt els minuts entre la resta de les nou jugadores: entre els 15 de Kristina Alminaite i els 29 de Núria Martínez. «És que som deu jugadores que totes podem jugar els mateixos minuts i fer coses semblants», reitera María Conde, que té clar que jugar a l'Spar Citylift Girona és diferent de fer-ho en una selecció espanyola o amb el primer equip de l'Estudiantes, amb qui feia disset punts per partit fa tres temporades, quan encara era júnior: «Ara estic jugant en un equip que aspira a guanyar la lliga i adaptar-me a les diferents situacions és el que m'ha de permetre millorar tant individualment com en el nivell de l'equip en què pots aspirar a jugar en el futur».

De moment, María Conde juga en un Spar Citylift Girona que veu «amb ganes» de lluitar per tot. «El primer lloc del grup a l'Eurocup ens va donar una empenta per aprofitar aquestes setmanes amb un sol partit per entrenar-nos bé i seguir millorant com a equip», explica l'alera madrilenya, que admet que «l'Avenida té una gran capacitat econòmica per portar jugadores de molts llocs i fer una plantilla potent, però nosaltres ens preparem per ser competitives contra elles tant a la Copa com a la Lliga». La Copa i les eliminatòries de l'Eurocup són el proper repte d'una María Conde que, un cop provat el bàsquet professional, té clar que aquesta és la seva vida: «M'encanta, és un privilegi viure d'una cosa que t'agrada tant, jugaré a bàsquet mentre em faci feliç, siguin tres anys o en siguin quinze».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema