VAR, ajuda tecnològica 'migpensionista'

03.01.2018 | 09:56

En aquest moment de tranquil·litat que les festes ens proporcionen sembla que vindria molt bé -una vegada més per la nostra part- analitzar un dels canvis més transcendents als quals l'arbitratge i el futbol s'enfronten en els últims anys. M'estic referint al VAR (Vídeo Assistent Referee), al qual gairebé tots els pobles del gremi periodístic tradueixen o venen com a videoarbitraje, quan del que es tracta en realitat és només d'una ajuda tecnològica, per molt limitades ocasions, i sempre a demanda de l'àrbitre. No creem, per tant, confusió entre els aficionats, i tampoc posem nerviosos els futbolistes i als propis rectors del futbol, una mica desarborats en les proves del sistema, que no estan sent, a més -això cal dir-ho i advertit estava- molt encertades.

El video-assistent, per tant, val pel que val. No creem falses expectatives. Que ningú li demani el que no pot donar ni tampoc tinguem por que entri a sac en la part crítica del nostre esport. Aquesta zona d'ombra, els límits del reglament en què el referee actua com a jutge, amb veredicte a la carrera i xiulet en mà. Aquesta és la pedra angular del gran invent. La supremacia del criteri de l'àrbitre: qui determina si la mà va ser o no voluntària, si hi va haver contacte suficient del defensa sobre el davanter per assenyalar penal o si la puntada va ser traïdora i va merèixer l'expulsió o només l'admonició del pretès agressor. Hem dit fins a la sacietat que aquest no és el regne de la justícia. Que els jutges s'equivoquen. Que de vegades amb les seves decisions marquen els partits. I que aquest meravellós joc viu precisament d'això, de la passió, del ritme, del continuum, dels errors d'apreciació i d'aquests orgasmes de l'afició que no podem transformar en un coitus interruptus.

 El VAR i l'Ull de Falcó vindrien a ser -entenem-ho d'una vegada- un linier tecnològic. L'àrbitre conservarà totes les seves facultats i prerrogatives. I només podrà consultar-ho en casos excepcionals: si la pilota traspassa o no la línia de gol, si el gol ve precedit d'un clar fora de joc, o si el penal i l'agressió de torn ha estat quelcom escandalós que ha passat a les seves esquenes. Estem en assajos, en proves, no gaire reeixits com estem veient en tots els casos: Alemanya, França, Portugal... I és lògic que la FIFA -que ho implantarà en el proper Mundial de Rússia-, la UEFA, la nostra Lliga i la Federació, que l'han promès per a la temporada que ve, tinguin dubtes i vacil·lacions.

 Però tampoc ens enganyem: el VAR pot ajudar a resoldre aquests casos extrems als quals ens hem referit tant com a embolicar la troca en d'altres. És una ajuda tecnològica migpensionista I si com sembla hi ha determinació, perquè hi ha també interessos econòmics pel mig, caldrà ajustar-lo amb finura en la seva implantació. No li pot treure ritme als partits. No ha de ser lent, confús, o fins i tot portar més conflicte. I, per favor, no desnaturalitzem aquest esport per convertir-lo en quelcom aturat i oficinesc, com el bàsquet, amb els seus temps morts i les seves noies animadores, les cheerleaders, en aquests moments crítics en què no cal distreure o aixecar l'ànim del personal, encès ja pel que veu en el terreny de joc. Només unes dades en què segurament mai han reparat: de 50 decisions que pren l'àrbitre al llarg d'un partit, n'encerta per sobre del 90%. En els últims deu anys la mitjana de pilotes dubtoses en la línia de gol és d'1,5. Penals, en canvi, s'han fallat un 28%. Afegim que els propis àrbitres en la seva majoria no són partidaris d'aquesta tecnologia. Tampoc els jugadors. I que Alemanya Portugal i Itàlia, que ja ho van implantar la passada temporada, com hem dit, estan considerant la possibilitat d'eliminar-lo.

Recordaré, com a final, que la tecnologia té molts noms i variants: el VAR, l'Ull de Falcó (un sistema informàtic) o el model basket (un tècnic i sis càmeres de tv a cada pista) enfront de les 24 que pot utilitzar el nostre videoarbitratge. I insistiré que no és absolutament neutre. Portarà també problemes no menors per a un esport senzill, econòmic i universal fins ara en la seva concepció i desenvolupament. El nou sistema és car i pot obrir una bretxa tecnològica entre continents, països i categories, i potser no és ja el mateix esport, amb ajudes externes o sense, sistema de rics o variant pobre... La tecnologia VAR o les seves possibles variants i les productores i lobbys interessats no haurien d'apropiar-se i desnaturalitzar el futbol. Tampoc reescriurà la seva història com alguns pretenen, aplicant amb retrospectiva. I en el futur, tampoc anul·larà les mans de Déu, que, com tots els aficionats bons saben, és omnipotent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema