Júlia Vallverdú podria prendre's un respir de la seva feina de doctorat en Medicina traslacional que fa a Barcelona veient sèries a Netflix o jugant, posem per cas, a pàdel amb els amics. Però no. Quan de debò desconnecta, quan realment aconsegueix posar una pausa al tràfec diari, és quan els dimecres (o els caps de setmana) agafa el tren per tornar a casa per unes hores, i poder anar a entrenar l'equip de grups de xou del CPA Girona. Aquell on es va formar i crèixer. Allà, a Palau 2, on en un pavelló encara sense parets va començar a patinar fa gairebé dues dècades de la mà de Nuri Soler. Alumna i mestra són ara les màximes responsables tècniques de les subcampiones del món.

Soler tenia 16 anys. Vallverdú, encara no n'havia fet 5. Era el 1999 i començava una relació molt especial que avui encara dura. L'any passat la primer entrenadora estava embarassada i va haver de buscar algú que la substituís. Com a segona tenia Judit Esquinas, que també patinava. I aleshores va ser com va pensar en Júlia Vallverdú, que havia pogut compaginar els estudis de Biologia amb el patinatge però que havia hagut de fer un pas al costat quan se'n va anar a Barcelona per cursar el màster i ara hi fa el doctorat. «Em feia falta algú, i allò va ser una manera d'entrar-la per sempre», destaca, ara, Soler. A grans trets, la primera entrenadora s'ocupa de la creació i la segona, de l'execució tècnica en el dia a dia.

«La Júlia és especial perquè va ser la meva primera alumna. Del primer grup que vaig agafar, ella va ser la única que l'any següent va seguir amb mi. Hem anat creixent juntes, primer en competició individual i després quan vam arrencar els grups de xou ella també era allà, fins que només va poder ser reserva pels seus compromisos d'estudis», relata la mestra, amb orgull. Vallverdú ara s'ha tornat a posar els patins. I no només per entrenar el primer equip de xou, sinó per debutar diumenge a Fontajau en la categoria de quartet, com a patinadora. Hi presentaran el disc Desconnecta. Una estona després, quan actuïn els grups grans, ella ho viurà des de la banda. El CPA Girona hi estrenarà Soc aquí, «un format diferent al de l'any passat que ens té il·lusionades i amb el que volem seguir afrontant nous reptes».

No hi ha dubte que Júlia Vallverdú ha quedat marcada per la seva relació amb la seva mestra. Confessa que «soc com soc per la Nuri, hem passat molts anys juntes, molts dies, moltes setmanes, hem compartit molts moments. M'ha donat els valors que tinc». Durant tot aquest camí, esclar, n'han vist de tots colors. I sí, «molts cops m'havia plantejat plegar, em preguntava per què tant de sacrifici, veia que estava cansada i que no tenia temps ni per a mi ni per a la meva gent». Però ràpidament ho descartava: «això és una passió, només s'aguanta amb passió. Comença una nova temporada i no ho pots deixar».

Dos caràcters exigents

Com descriuria Júlia Vallverdú a Nuri Soler? Ben senzill: «és superperfeccionista. Treballa sempre. La seva constant és treballar i millorar. En individual ja era així, i en els grups de xou, també». Aquest és el principal aprenentatge que n'ha tret en vint anys de coneixença. Vallverdú explica que «amb constància, esforç i sacrifici no has de llençar mai la tovallola perquè al final les coses acaben sortint». Soler també elogia la seva alumna: «és bona en tot. Ara és més exigent que jo, fins i tot. He tingut moltes alumnes i me les aprecio a totes, però la primera és especial».

Mai oblidaran el 2015. Va ser l'any que va marcar un abans i un després al CPA Girona. «La medalla de bronze que vam guanyar a Saragossa, en el campionat d'Espanya, sempre estarà en el record. Ens va permetre sortir a competir a nivell internacional, que era el que feia molt temps que volíem. Després al campionat d'Europa vam ser quartes, i al Mundial de Cali vam aconseguir un podi i una medalla igual d'increïbles i inoblidables», recorda Vallverdú. Aquells títols van canviar la història del club, que des d'aquell moment opta sempre a tot.

Tots els esforços estan posats, ara, des de fa mesos, en Soc aquí, el disc d'aquest 2018. Des del maig l'han compaginat amb l'espectacle de l'any passat. I com és habitual, han aprofitat els ponts de desembre i les vacances de Nadal per fer un últim esforç i pulir els darrers retocs. I la màquina no s'atura perquè Nuri Soler ja ha de començar a pensar en què presentarà el 2019. És la seva passió. Mentre d'altres col·leccionen sèries o juguen a pàdel amb els amics, elles tenen el repte de seguir creixent i fent crèixer el club de la seva vida. A Palau 2. Com dues dècades enrere.