Plovia, feia fred, era una tarda amb molta competència futbolística (al sofà de casa amb l'Espanyol - Barça, i a Montilivi amb el Girona - Athletic). Però els habituals de Fontajau no varen fallar a la seva cita amb l'espectacle dels diumenges a la tarda. Un miler i mig d'aficionats que saben que l'Uni falla molt poc. Gairebé mai, si no hi ha l'Avenida pel mig. No falla i sempre compleix regalant als espectadors un bàsquet alegre. Netament ofensiu, amb una capacitat per jugar a més de 80 punts per partit que deixa sense resposta la majoria de rivals; i, per acabar-ho d'arrodonir, amb pinzellades d'espectacle amb aquelles jugades que fan aixecar els espectadors dels seus seients. Com una, just abans del descans, en la que, envoltada de rivals dins la zona, María Conde s'inventa una passada d'esquenes per deixar sola Alminaite que, sota cistella, anota fàcil. Era el 46-20 i la constatació que, quan encarava quedava tota la segona meitat, el partit feia molts minuts que estava absolutament sentenciat.

Una estona després, el partit acabava amb una victòria gironina per 37 punts de diferència (87-50). Les gironines havien consolidat, encara una mica més, la seva segona posició a la lliga i havien completat la segona setmana consecutiva perfecta. Després de la derrota en la final de Copa, l'Uni ha superat el Virtus Eirene en els vuitens de final de l'Eurocup derrotant el Virtus Eirene, tant a Fontajau com a Sicília, i guanyant en lliga a la pista del Ferrol i ahir a un Araski que, en cap moment, va poder somiar amb la sorpresa. I és que el desgast no sembla passar factura a les cames de les jugadores de l'Uni. L'equip passa per un moment dolç i això provoca que el cap desterri els senyals de cansament que envia el cos. La millor mostra en una jugadora de la segona meitat quan, en defensa, Shante Evans Ho aconsegueix i la dona a Núria Martínez que, sense cap bot, l'envia llarga a l'altre camp, on Mendy, gràcies a une cames que es cansen menys que les de ningú, ja es sota l'altra cistella per anotar amb una senzilla safata. En aquells moments, les gironines ja guanyaven més de trenta punts, que es varen convertir en quaranta de diferència a l'inici de l'últim quart amb un triple de Rosó Buch (74-34).

Una victòria molt contundent. «Hem fet les coses molt ben fetes des del principi i això ens permet fer aquests bons partits que, a ulls dels espectadors i de la gent que analitza els partits, pot semblar que siguin fàcils», explicava Èric Surís, tècnic de l'Spar Citylift Gi-rona, després del partit.

Unes «coses ben fetes» que es tradueixen en la contundència en el rebot de Nádia Collhado i Shante Evans en un primer quart (24-10) on les dues pivots de l'Uni van agafar més rebots que tot l'equip de l'Araski junt. Tres triples de Marta Tudanca van maquillar una mica la rebregada que estava rebent l'Araski en una primera meitat en què, quan Colhado i Evans varen aixecar una mica el peu, la voracitat anotadora d'Astou Traore i el bàsquet que circula per les venes de María Conde van martiritzar l'Araski. La tècnica visitant, Made Urieta, ho va intentar tot. Sobretot una zona 1-3-1, pressionar en pista contrària, saltar al 2 contra 1 a mitja pista... Res li va sortir. No hi havia color. El bàsquet són molt més que les estadístiques, però, per als que vulguin analitzar el partit d'ahir amb números, l'Uni va valorar 111 i l'Araski, exclusivament gràcies a Marta Tudanca, 23. Una diferència enorme.