El 4 de setembre de 1993 Girona estrenava el pavelló de Fontajau amb una victòria del Valvi sobre el PAOK de Salònica gràcies a una cistella de Jordi Pardo sobre la botzina (80-79). El pas de Palau a la nova instal·lació havia de representar un pas endavant en la consilidació del bàsquet d'elit a la ciutat, però la veritat és que en les dues primeres temporades a la nova llar, l'equip va haver-se de salvar, a la desesperada, en el play-off de descens contra l'Osca i el Breogan, respectivament. El dia de l'estrena de Fontajau a la banqueta local s'hi asseia Alfred Julbe. Era aquella la seva cinquena campanya al club, on havia arribat el curs 1989-90, procedent del Joventut, com a pedra angular d'un projecte que volia ser ambiciós després d'haver necessitat comprar la plaça del Granollers per mantenir-se a l'ACB un any després de la seva estrena. Aquell Alfred Julbe és, des d'ahir, el tècnic interí del Barça, en substitució de Sito Alonso. Demà, el fins ara tècnic del filial, de 57 anys, dirigirà l'equip a Tel Aviv en partit d'Eurolliga, a l'espera que el club nomeni l'entrenador definitiu que acabarà la temporada. Entre els candidats, un altre històric del bàsquet a Girona: Svetislav Pesic.

Julbe va estrenar Fontajau però en va poder gaudir poc. Un mes després de la inauguració, l'11 d'octubre de 1993, presentava la dimissió irrevocable, abans de jugar a Andorra. Se sentia més qüestionat que mai i va optar per marxar. Aquell últim partit el va perdre clarament (82-66). El Valvi era quart per la cua, amb dos triomfs i cinc derrotes en set jornades de l'ACB. L'era Julbe va constar de 181 partits, entre Lliga, Korac (el Valvi la va jugar en agafar els drets del Granollers) i Copa del Rei. Amb ell d'entrenador, l'equip gironí va guanyar 83 partits, en va perdre 96 i en va empatar dos (en eliminatòries de Copa).

A Girona, Alfred Julbe va ser presentat com a nou tècnic del Valvi el 8 de juny de 1989. Aquell dia va explicar que «més a mig termini que a curt, m'agradaria potenciar el bàsquet a la ciutat i controlar tota la seva àrea perquè mai cap jugador vulgui anar-se'n, com ha passat. Aquesta serà la filosofia de treball que vull exportar». Tenia 28 anys. Quan se'n va anar, cinc temporades després, va dir que «demano a tota la gent de Girona que doni suport al màxim a l'equip» i va subratllar que «és bo que em separi del Valvi perquè el club té llarga vida i els clubs estan per sobre de les persones. A vegades s'ha de saber dir adeu».

No va ser una temporada fàcil. Julbe va ser rellevat per Pepe Rodríguez de manera interina i, tot seguit, va aterrar a Fontajau Iñaki Iriarte. La campanya va ser decepcionant i l'equip va acabar penúltim, condemnat a disputar el play-off del descens contra l'Osca. Allà va ser clau l'arribada del base nord-americà Michael Anderson. Trenta punts seus van encarrilar la victòria en el primer partit a Osca, posant-se el factor pista a favor. Tot i perdre el segon partit, el Valvi acabaria salvant-se en guanyar els dos de Fontajau.

Alfred Julbe, a Girona, també ha entrenat estudiants de l'institut Vicens Vives i ha fet tecnificació a l'Uni Girona. Ara, al primer equip del Barça, tindrà com a ajudants Óscar Orellana, que formava part del cos tècnic de Sito Alonso, i l'exjugador Lubos Barton, fins ara tècnic ajudant del júnior, mentre que la vacant com a entrenador del filial deixada per Julbe serà coberta per Jaume Comas i Carles Flores. Expliquen els qui el coneixen, que a Julbe no li va fer gaire gràcia la proposta d'assumir el primer equip perquè el que ara valora és treballar a la base, amb jugadors joves, el que feia fins ara amb el filial a LEB Or. De moment, demà serà a Tel Aviv. I diumenge arriba el Bilbao.