Tot canvi sempre té el seu procés d'adaptació. I això a Bordils ho saben molt bé. Després d'un inici de temporada d'allò més complicat, sembla que finalment l'equip que dirigeix Sergi Catarain ha trobat la fórmula màgica que li ha permès reaccionar a la classificació. Allò que semblava una utopia, aconseguir la permanència per cinquena temporada consecutiva a Plata, ara sembla més a l'abast que mai.

Aquest passat estiu, a la marxa de Pep Reixach i Dalmau Huix, s'hi va sumar la del tècnic Pau Campos. Un dels pilars de l'èxit va decidir iniciar una nova aventura professional a Romania (poques setmanes més tard va ser destituït). Aleshores, el Bordils va apostar per Sergi Catarain com a nou inquilí de la banqueta. Després d'un inici d'allò més complicat, on l'equip només va sumar tres punts en nou jornades, sembla que la confiança i paciència dipositada en el nou tècnic està donant els seus fruits. Arribats a la jornada 18, el Bordils suma 15 punts, 12 dels quals sumats en les nou últimes jornades. De fet, a aquestes altures, el curs passat, el Bordils havia sumat dos punts menys. El mateix Catarain reconeix que «l'inici va ser dur. Ens ha costat adaptar-nos, vam tenir moltes baixes, canvi de tècnic...».

Tot i la bona trajectòria (6 triomfs dels últims 9 partits), Catarain admet que queda molt. «Sabem que aquest curs la salvació serà a molts punts, i això no ens deixa gaire marge de distracció». El tècnic palafrugellenc reconeix que «la permanència passa per intentar guanyar tots els partits de casa i algun punt contra rivals directes a fora». Per Catarain, «el triomf a la pista del Palma del Río de la jornada 10 (23-24) va ser la clau per mantenir-nos vius en la lluita per la permanència. Aquella victòria ens va donar molta confiança». Aquestes últimes victòries a casa -5 triomfs seguits- demostren que el Bordils ha tornat a convertir el Blanc-i-Verd en un autèntic fortí. El camí més immediat de la salvació, però, passa per intentar esgarrepar algun punt en els dos propers desplaçaments seguits que tenen els de Catarain (Zarautz i Ciudad Real). El calendari fins a final de curs diu que dels 12 partits que queden, el Bordils en té 5 com a local i 7 lluny de casa. Una dada negativa, ja que on més punts ha sumat sempre el Bordils ha estat davant la seva fidel afició. Fer servir ara mateix la calculadora per saber els punts necessaris per salvar la categoria és perdre el temps. A més, a diferència del curs passat, aquest any no hi ha cap equip que després de 18 jornades estigui sentenciat (la campanya anterior Tolosa i Gijón amb 5 i 3 punts no tenien res a dir). Enguany fins i tot el cuer, Madrid, amb 9, té opcions de permanència. El curs passat el Nava marcava amb 13, els mateixos que Còrdova i Bordils, el descens. Un any després, és el Lanzarote amb 14, els mateixos que Zarautz, Villa de Aranda i Palma del Río, qui marca el descens. Tenint en compte tot això, i sobretot les matemàtiques (el Bordils té un punt de marge respecte les posicions de descens, cosa que no tenia el curs passat) permet creure que un sisè curs a Plata és possible. És l'hora del Blanc-i-Verd.