Quan més complicat s'havia posat el partit, quan més difícil semblava sumar la setzena victòria de la temporada a la lliga, va aparèixer la millor versió de l'Spar Citylift Girona. Va ser entre les acaballes del tercer quart i l'últim període. Això i així és la màgia del bàsquet.

L'Uni va arribar al descans guanyant de dos (35-37), i després d'anar gairebé sempre per davant a l'electrònic durant els primers vint minuts, va veure com a la represa, el Gernika amb un parcial de 13-2 posava una màxima de nou a favor de les basques (48-39). Durant la primera part, el partit va estar una estona aturat per lesió d'un dels àrbitres del partit, però el matx es va poder tornar a reprendre amb tota normalitat. La pressió intensa de les locals a tota la pista i diverses pèrdues de pilota en van ser els principals culpables. Les alarmes havien saltat. No n'hi havia per menys. Els pitjors presagis eren a un pas de confirmar-se. Però un partit de bàsquet dura 40 minuts, i en 40 minuts poden passar moltes coses. D'exemples en trobaríem més d'un, de dos i de tres revisant l'hemeroteca.

Arribats en aquesta situació, Èric Surís va sol·licitar temps mort i la reacció no es va fer esperar. Shante Evans un cop més estel·lar, es va carregar l'equip a l'esquena. Primer amb un 2+1 (52-49), i a continuació després d'una recuperació en defensa, amb una cistella de dos que permetia a l'Uni entrar de nou dins del partit (52-51). Cinc punts consecutius d'Evans que permetien creure de nou en la victòria. En aquest tram, la francesa Magalí Mendi també hi va dir la seva. I així va ser.

A partir d'aquí, les de Fontajau van posar la directa. Núria Martínez amb un triple va posar després de molts minuts l'Uni per davant a l'electrònic (54-56). Caldwell va posar el 56-56 a la fi del tercer període. Com si d'una autèntica muntanya russa es tractés, el partit va tornar a començar. Diuen que aprendre dels teus propis errors és la millor solució. I aquest és el camí que va seguir l'Spar Citylift Girona per guanyar ahir a Gernika.

L'últim període va començar amb un gran recital anotador de les gironines, que amb un parcial de 2 a 10 va tornar a portar el matx allà on volia Èric Surís (58-66). Aquest cop, estava prohibit tornar a donar vida a l'equip de casa. És cert que d'emoció no en va faltar. Per un moment, els mals auguris van tornar a sobrevolar a la banqueta gironina quan el Gernika es va posar a només quatre punts a pràcticament sis minuts del final (64-68). Precisament en els últims sis minuts, el Gernika només va anotar tres punts. En tot aquest temps, l'Uni va seguir fent la seva per acabar brodant un triomf suat, patit i més que merescut en un pavelló de Maloste ple de gom a gom (67-79).

Ara, i sense temps per descansar, a l'Uni ja li toca pensar amb la jornada intersetmanal de dimecres (20 h) a Fontajau davant el Gipuzkoa, en una nova ocasió per seguir assegurant una segona posició cada vegada més sòlida.