El FC Barcelona va empatar ahir a la nit a Stamford Bridge contra el Chelsea FC (1-1) en el partit d'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, en un partit on sens dubte el millor per als blaugrana va ser l'empat, gràcies a un gol de Leo Messi en l'única acció de perill de jugada. El Chelsea va ser millor i va perdonar -va estavellar dues pilotes als pals- i anirà al Camp Nou amb cert desavantatge.

No es van donar els ingredients per considerar aquest partit com històric, com sí ho va ser el de l'Iniestazo de 2009, que va donar el pas a la final als blaugrana. Aquesta vegada el Barça, en un partit similar llevant l'absència de l'èpica i amb menys ocasions, se'n va anar viu gràcies a una pèrdua de pilota de Christensen, a una gran passada d'Andrés Iniesta, una altra vegada imprescindible, i un tir col·locat de Messi. L'únic, però clau. Primer xut entre els tres pals del Barça, i gol. Així de letal va ser el Barça, així de letal un Leo Messi que no havia marcat cap gol al Chelsea en vuit partits, però que anit es va rescabalar. Si el Barça és mereixedor de passar al Camp Nou ho serà, en part, gràcies a aquest gol de l'argentí, assistit per Andrés Iniesta, que va idear una passada al mil·límetre.

Havia tingut la pilota el Barça però sense crear perill, de forma totalment innòcua per al Chelsea. Passada a passada, de costat a costat, però sense verticalitat ni trobant buits en la nodrida defensa dels blues, molt més ben situats. A més a més, el Chelsea no va tenir pressa però va pujar amb assiduïtat i va posar en perill els blaugrana en diverses ocasions. Abans del gol de Willian, el mateix internacional brasiler havia estavellat dues pilotes als pals, primer al pal esquerre de la porteria de Marc-André Ter Stegen i després en el dret. Però a la tercera va ser la vençuda, i el seu xut ras i amb efecte des de la mitja lluna de l'àrea va superar totes les cames i va deixar de nou com una estàtua Ter Stegen, que no va tenir visió.

El Chelsea va ser millor a la primera part i, segurament, també a la segona. El Barça només va gua­nyar la possessió, però res més. El Chelsea va tenir els dos pals i el gol de Willian, una volea amb molt de perill d'Eden Hazard -perdut com a davanter centre però tot i així actiu- i una falta directa sevida per l'espanyol Marcos Alonso que va obligar Ter Stegen a lluir-se.

Així, el 0-0 va ser el millor per al Barça abans d'anar-se'n als vestidors, en una primera part en què que només va rematar amb un cop de cap de Paulinho, desviat. A la represa el guió va ser el mateix, amb un Chelsea tancat i sortint ràpid amb Willian o Pedro, molt treballador el canari, com de costum, i un Barça que no trobava la manera d'obrir el mur defensiu orquestrat per Antonio Conte.

Però els gols, primer el de Willian al minut 62 i el de Leo Messi al 75 ', van canviar una mica la tònica del partit. Substancial va ser l'entrada d'Álvaro Morata per fer de '9' pur i fer tornar a Hazard la seva posició natural, però no hi va haver temps per a res. El Chelsea va intentar, tard, estirar les línies però sense fortuna i el Barça tampoc va poder disposar d'ocasions per a la remuntada. Al final, es van signar unes taules que deixen bon gust de boca als d'Ernesto Valverde.