Un partit de bàsquet dura 40 minuts. A diferència d'altres esports, aquest té l'avantatge que no pots dir blat fins que no tens la victòria al sac i ben lligat. D'exemples per fer bona aquesta dita en trobaríem infinites. La darrera, sense anar més lluny, ahir mateix. L'Spar Citylift Girona ho va poder comprovar en primera persona. Els primers deu minuts oferts ahir per part de les jugadores d'Èric Surís a la pista del Campus Promete van ser d'aquells que val més oblidar. De fet, va semblar més una partida del joc dels despropòsits que no pas un partit de bàsquet. Volen algun argument que ho confirmi? L'Uni només va ser capaç d'anotar 6 punts en tot el primer període (16-6). Una dada que parla per si sola. I és que després de 21 jornades de lliga, només l'Estudiantes ha fet un primer quart més dolent -almenys pel que fa a punts- aquesta temporada, va ser a la jornada quatre a la pista del Gernika (18-4). Precisament, el rival d'ahir de l'Uni, el Campus Promete, també es va quedar amb només sis punts en la jornada 12 a la pista del Guipúscoa (21-6).

Quan tot semblava perdut, quan el camí feia pujada i tot era fosc (21-8), va aparèixer Magalí Mendi. La francesa es va carregar l'equip a l'esquena -va anotar 10 punts ella sola en el segon quart- i va fer que l'Uni entrés de nou dins del partit, per arribar al descans perdent només de tres (30-27). S'havia fet la feina més complicada. Res estava fet. I encara menys, tenint en compte que el Campus Promete sap que tots els partits que li queden fins a final de temporada són una autèntica final si vol salvar la categoria i seguir un curs més a LF-1.

Després de la represa, les coses van canviar de forma radical. Com de la nit al dia. Nicole Romeo va igualar el partit (30-30), i a continuació va ser Colhado qui va posar per primera vegada en tot el partit l'Uni per davant a l'electrònic (30-32). El Campus Promete només va tornar a dominar amb el 34-32. A partir d'aquí, les de Fontajau es van fer amb el partit, tot i que no va ser un bufar i fer ampolles (46-51, final del tercer quart). Més aviat tot el contrari. Ho havia advertit, el tècnic gironí Èric Surís, a la prèvia: «hem d'afrontar el partit amb molt respecte, perquè Promete va molt necessitat de victòries per eludir el descens». De raó, no n'hi va faltar.

Per sort, a l'últim parcial, l'Uni no es va deixar sorprendre. És cert que les de Logronyo es van posar a només tres (48-51), però aquí va acabar tot. El desenllaç va ser l'esperat. Les gironines van anar augmentant les diferències a mesura que els minuts van anar avançant. Al final, l'Spar Ciytlift Girona va acabar guanyant de tretze (58-71), que -tot sigui dit- va coincidir amb la màxima diferència dels 40 minuts.

Ara, sense temps per descansar, l'Uni ha de deixar la lliga en un segon terme i concentrar-se per jugar demà passat, dimecres (17.30 h), a la pista del Galatasaray l'anada dels quarts de final de l'Eurocup. Jugadores i cos tècnic saben que bona part de les opcions per mantenir viu el somni europeu passen per treure un bon resultat -guanyar o perdre per pocs punts de diferència- d'Istambul. La tornada, dimecres 7 de març a Fontajau.