Enrique Castro, Quini, exjugador de l'Sporting de Gijón i del FC Barcelona, va morir ahir a la nit als 68 anys d'edat després de patir un infart al mig del carrer, segons va confirmar el club asturià en un breu comunicat que subratllava que «se n'ha anat el nostre mite». Una aturada cardíaca, de la que el van tractar de reanimar -primer, la Policia i, posteriorment, la dotació d'una ambulància- es va endur un autèntic mite del futbol espanyol. Els fets van passar prop de casa seva, al barri de Gijón de la Calzada. Quini era actualment el responsable de relacions institucionals de l'Sporting, on també havia exercit darrerament el càrrec de delegat del primer equip (amb el qual havia visitat Montilivi per enfrontar-se al Girona i també havia jugat contra el Llagostera, a Segona divisió A).

Quini, internacional amb Espanya en 35 ocasions, va patir una malaltia coronària a última hora de la tarda i no va poder superar la crisi tot i els intents dels professionals sanitaris que van desplaçar-se al lloc dels fets. L'exjugador va ser traslladat a l'hospital de Cabueñes, on només es va poder certificar la seva mort.

El davanter nascut a Oviedo va començar la seva carrera a l'Ensidesa, de Tercera Divisió, fins que va fer el salt a l'Sporting el 1968. Allí hi va romandre fins al 1980 convertint-se en la gran referència del conjunt blanc-i-vermell aconseguint cinc trofeus Pitxitxi entre Primera i Segona. Els seus gols i el seu futbol li van valer per fitxar pel Barça. En el conjunt català també va demostrar la seva vàlua -obtenint uns altres tres premis de màxim golejador- i, abans de tornar a l'Sporting el 1984, es va proclamar campió de la Copa del Rei en dues ocasions (1981 i 1983), així com d'una Copa de la Lliga i una Supercopa d'Espanya.

A més, Quini també va ser delegat de l'Sporting en l'última dècada, en la qual va superar una afecció cancerosa. Després de la seva retirada va rebre diversos homenatges, sobretot a la seva terra natal i del club de la seva vida, l'Sporting de Gijón. Quini, un gran símbol de l'sportinguisme i del futbol asturià i un dels golejadors més grans que ha donat l'esport rei a Espanya, era un dels homes més estimats i les mostres de condol no es van fer esperar quan es va conèixer la seva mort. En la memòria també hi quedaran episodis tràgics en la seva vida, com el trist segrest que va patir el 1981 o la pèrdua del seu germà el 1993, el porter Jesús Castro, després que salvés la vida de dues persones en una platja càntabra.

El davanter asturià va arribar al Barça el 1980. Hi va romandre quatre anys i va coincidir amb estrelles de la talla de Maradona. Quini tornaria a l'Sporting després de la seva etapa culer, on jugaria fins al 1987. A la retina dels seguidors sportinguistes s'amunteguen imatges i records del que va ser el millor jugador de la seva història. Quini va mantenir després de retirar-se la relació amb el club de Gijón ocupant diferents càrrecs, com el de delegat o el de responsable de relacions institucionals, que era el que ostentava en l'actualitat.

Però, a més de per la seva obra futbolística -que ja era eterna en vida-, Quini era tremendament apreciat per la comunitat futbolística espanyola pel seu caràcter afable i tremendament proper, així com per la seva capacitat de superació de les dificultats que li va presentar la seva vida. A Montilivi, en les seves diferents visites, ho havia demostrat sobradament.