09 de març de 2018
09.03.2018

El vincle que uneix l'Olot de futbol i el CPA Girona de patinatge

El futbolista Jordi Masó i la patinadora Judit Esquinas són parella des de fa tres anys i se segueixen mútuament en les competicions; demà hi ha el campionat d'Espanya de grups de xou a Avilés amb una nova pugna gironina-garrotxina i diumenge, derbi de Segona B a Llagostera clau per a la salvació

09.03.2018 | 07:42
Jordi Masó i Judit Esquinas, amb les samarretes de l´Olot i el CPA Girona

Jordi Masó, futbolista de l'Olot que havia passat pel futbol base del Girona, pel juvenil del Barça, i pel Llagostera, compagina l'esport amb els estudis d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Malgrat haver arribat a tenir un paper notable en el futbol professional, a Segona A, amb els blaugrana, sempre havia tingut clar que a més de futbol, volia tenir una carrera. Per això quan Marc Rovirola, exjugador del Girona i l'Albacete, ara al Balears, el seu millor amic, li va explicar que la germana de la seva xicota havia estudiat Economia, no va dubtar a contactar-hi per conèixer com li havia anat. Aquella noia, Judit Esquinas, és des de fa tres anys la seva parella, amb qui viu a Sils. Ella treballa a l'àrea tècnica d'una companyia asseguradora, a Barcelona, i compagina aquesta feina amb el patinatge. A les files del CPA Girona s'ha penjat una medalla de bronze i dues de plata en els tres últims Mundials.

Masó i Esquinas són el vincle que uneix el futbol i el patinatge i, més concretament, l'Olot i el CPA Girona. Cosa curiosa perquè precisament sobre patins i en la modalitat dels grups de xou, les gironines tenen a la Garrotxa, en el CPA Olot, el seu gran rival després de diverses temporades repartint-se el primer i el segon lloc dels podis en tots els campionats. Demà, a Avilés, en l'estatal, la pugna es tornarà a repetir. «A casa soc més del Girona i a la feina sóc més de l'Olot, així no tinc problemes», fa broma Masó, de 25 anys, que de mica en mica ha anat agafant afició per l'esport que practica la seva parella. «Jo de tècnica no hi entenc però sí que em fixo en el xou, en l'espectacle. L'any passat m'agradava molt el disc del CPA Olot però aquest em quedo amb el del CPA Girona, el veig més complet», assegura el futbolista, que va ser a Reus fa tres setmanes al campionat català. Confessa una pràctica secreta amb la seva sogra: «Juguem a endevinar les puntuacions dels jutges davant de cada actuació... i solc encertar».

Judit Esquinas, que té 27 anys, tampoc sol perdre's els partits de l'Olot, com abans era habitual dels del Llagostera. Li agrada el futbol però no fins al punt d'empassar-se un partit cada cap de setmana. De fet havia anat a veure jugar el Llagostera a Palamós contra el Ponferradina «per acompanyar una amiga meva de Ponferrada que n'és molt fan» sense conèixer encara el seu company. Ara assisteix als partits amb els seus pares i els de Jordi Masó. I allà, al camp Municipal, sol coincidir amb patinadores del CPA Olot, com ara Anna Quintana. «De patinatge en parlem poc. Allà toca fer-ho de futbol», assegura.

La patinadora del CPA Girona es va formar al Vilobí, el seu poble, i d'allà va passar al Cassà i al Bescanó. Amb 18 anys era monitora al CPA Girona. Patinant amb el Bescanó es va trencar els encreuats, se'n va anar d'Erasmus i quan va tornar va recuperar els patins, alhora que també exercia d'entrenadora, ja a Palau II, col·laborant amb Nuri Soler. La baixa d'una companya va fer que aquest 2018 competís en el provincial i en el català. Demà, però, a Avilés, serà suplent perquè la noia a qui suplia ja està recuperada. Què passarà a la pista quan es tornin a enfrontar Sense opcions i Soc aquí, els discs del CPA Olot i el CPA Girona, respectivament? «Nosaltres anem a la nostra. Ens seguim entrenant i hem mirat d'arreglar els errors que vam cometre al català. Ara hi ha més velocitat i es veu tot més net», detalla Esquinas. Tot i això admet que l'Olot «és un referent» i recorda que si bé ara ja les veu més com a «rivals» quan era més petita «les veia inabastables i em volia fer fotos amb elles».

A Avilés aquest cop no hi serà Jordi Masó. L'Olot té diumenge al migdia (12.00) un partit transcendental a Llagostera, amb mitja permanència en joc. Segurament el partit més especial per al pivot gironí, que tornarà a la seva anterior llar, on va estar-hi sis anys i va viure-hi moments inoblidables com l'ascens a Segona A contra el Nàstic i, posteriorment, ja a Palamós, els dos anys a la categoria de plata. De totes maneres, un contratemps li impedirà jugar. Està sancionat per acumulació de targetes i haurà de conformar-se veient el duel des de la grada.

«Em sap molt de greu», explica. «Mira que m'ho deia que no podia veure cap targeta contra l'Ontinyent diumenge!», exclama la seva companya. No podia, no, però la va veure. Als sis minuts de joc. Una groga que no el deixarà jugar «al camp on vam pujar a Segona». Masó admet que el canvi d'entrenador, l'arribada de Raúl Garrido, ha estat clau per refer un equip que estava a set punts de la permanència i que ara camina amb pas ferm cap a la salvació «tot i que no ens podem despistar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema