Allò que el 19 de desembre tenia pinta de problema seriós pelr a Peralada (i per extensió, pel Girona), s'ha revelat uns mesos després com una beneïda solució. Els empordanesos van tancar la primera volta perdent 1-0 a Formentera, un resultat que els feia passar el Nadal en zona de descens a Tercera, amb 17 punts, a un de la promoció i a dos de la salvació directa. Segurament res inesperat per a un equip que debuta aquesta temporada a Segona B. S'intuïa, per tant, una segona part de la temporada de patiment accentuat per intentar salvar la categoria, objectiu bàsic per al Girona, que a l'estiu havia pagat 133.000 euros per obtenir la plaça del Gavà, descendit administrativament, i així poder tenir el seu segon equip a la categoria de bronze. Dos dies després d'aquella derrota a Formentera saltava la sorpresa: Arnau Sala, l'entrenador, demanava marxar per acompanyar Raül Agné a la seva aventura al Nei Mongol xinès.

La primera opció per a la banqueta del Peralada no va reeixir. Juan Carlos Moreno, membre de l'staff del Girona, va ser anunciat com el relleu d'Arnau però hi va renunciar hores més tard. El problema s'accentuava i calia aplicar el Pla B. I la solució d'urgència va ser Narcís Pèlach Chicho, que complia el seu segon any al Figueres, a Tercera. Va ser un Cap d'Any mogut, amb intenses converses a tres bandes entre el Girona, el Peralada i la Unió per tal que l'exdefensa pogués desvincular-se i iniciar una nova etapa al filial del club on es va formar com a jugador. L'acord va arribar el 2 de gener, amb l'horitzó d'haver d'estrenar-se cinc dies després al pitjor escenari possible, Son Moix, el camp de l'indiscutible líder, el Mallorca. A les Balears els empordanesos hi van arrencar un empat sense gols, tenint clares ocasions per haver pogut guanyar. Chicho, que ja estava convençut de salvar el Peralada al segon entrenament, encara ho va veure més clar.

En dotze partits de la segona volta el filial del Girona ha sumat 23 punts gràcies a sis triomfs (Elx, Sabadell, Aragó, Hèrcules, Peña Deportiva i Saguntí), cinc empats (Mallorca, Mestalla, Lleida, Olot i Atlètic Balears) i una sola derrota, al camp del Badalona, que precisament lideraria la classificació si només es comptessin els partits d'aquest segon tram de calendari. Aquell maldecap s'ha convertit tres mesos després en un autèntic revulsiu que ha tret l'equip empordanès del descens i l'ha consolidat al mig de la classificació, ja, amb 40 punts. La permanència, a falta encara de set jornades, es toca amb la punta dels dits.

Chicho és un futboler empedreït. Un treballador compulsiu que els matins entrena i les tardes es tanca al seu despatx de Montilivi buscant la manera de fer mal als propers rivals. I encara no té 30 anys, els complirà el proper mes de setembre. Es va formar al futbol base del Girona FC, on va conèixer el seu amic inseparable Àlex Granell, i també va jugar al Cassà, Manlleu, Palamós i Figueres. A Vilatenim es va retirar molt jove. Ja tenia clar que volia ser entrenador. Precisament va agafar la Unió amb 27 anys. La temporada passada va aconseguir la permanència amb comoditat i aquest curs duia un camí similar abans que el Girona li oferís el filial de Segona B. Era un repte majúscul que ha aprofitat per doctorar-se. Poques vegades un canvi a la banqueta, i aquest va ser forçat, havia sigut tan profitós.