Els duels entre l'Spar Citylift Girona i el Perfumerías, que més que probablement es tornarà a repetir la setmana vinent en la final de lliga, solen estar marcats per l'aspecte físic. L'agressivitat defensiva és una de les pàgines més repetides en el llibre d'estil de Miguel Ángel Ortega. L'Uni ha pecat de manca de capacitat per respondre al grau de duresa de l'Avenida en alguns dels duels dels últims anys, el darrer cop en la final de Copa del passat gener que l'Uni va haver de jugar amb Nadia Colhado minvada de condicions. Per això, i amb tota la prudència necessària abans d'enfrontar-se a un equip amb jugadores com Gabi Ocete o Paola Ferrari, per a l'Uni seria molt important acabar aquest vespre la semifinal contra el Mann Filter i no pas haver d'esperar a resoldre-la diumenge a Fontajau en el tercer partit. «Tenim plena confiança en nosaltres mateixes per poder tornar a guanyar, però també tenim el respecte que es mereix el Mann Filter, que està aquí per mèrits propis», assegurava ahir Èric Surís sobre el partit d'aquest vespre (21.00, Teledeporte) contra un rival «experimentat, amb molt de bàsquet i que sap llegir molt bé els partits».

En aquest «llegir molt bé els partits» que cita Surís hi haurà, segurament, la clau del duel d'aquest vespre i la decisió de si l'Uni es classifica avui per a la final o ha d'esperar fins al tercer partit, diumenge. Les veteranes jugadores del Mann Filter saben que són inferiors a l'Uni, especialment per dins, on no poden aturar el joc prop de cistella de Colhado i Evans, i per guanyar necessiten portar el partit al seu terreny aconseguint que Ferrari es trobi molt còmoda anotant i que, alternant les posicions de tres i de quatre, jugadores com Barbee, Abalde i Vega Gimeno generin problemes en defensa, i carreguin de faltes les pivots de l'Uni. A l'altre costat, Surís vol que ni Ferrari ni les altres jugadores determinants se sentin còmodes sobre la pista perquè, a poc a poc, el desgast que porten després de la sèrie de quarts de final a tres partits contra Gipuzkoa acabi passant factura a una rotació tan curta com l'aragonesa: «Les claus poden estar en la nostra defensa, perquè tenen jugadores Top en la línia exterior i i per tant una bona defensa sobre elles serà clau». Surís parlava ahir de la importància d'un «bon equilibri entre interior i exterior» recorrent, sense citar-la a la teoria de la manta, perquè si l'Uni torna a ser molt fort a dins, diumenge va agafar catorze rebots més que les aragoneses (40-26), el Mann Filter es veu obligat a deixar espai a tiradores com Mendy, Romeo, Traoré o Buch, que acaben trencant el partit amb el seu encert.

L'Uni marxa aquest mateix matí cap a Saragossa sense baixes en una plantilla que pot portar el club a la seva quarta final de lliga consecutiva. La primera, l'any 2015, va ser l'única que va acabar amb victòria gironina, mentre que les altres dues varen acabar amb derrota contra l'Avenida. La del 2016 amb l'actual director general del club, Xavi Fernández, a la banqueta i la temporada passada ja amb Èric Surís. Rosó Buch i Kristina Alminaite són les dues jugadores de la plantilla que van viure la derrota en la final de l'any passat. A l'altre costat, un Mann Filter que, amb la seva rotació de només set jugadores (comptant aquí els pocs minuts de la base Irene Lahuerta), intentarà allargar unes semifinals per adornar una temporada en que les aragoneses ja han complert de sobres: semifinalistes en la Copa i semifinalistes en la lliga. «Girona és un equip amb molt de ritme i això fa que es noti més la diferència entre la rotació dels dos equips, nosaltres haurem de tornar a assumir riscos en defensa esperant que tinguem la sort que si ens centrem a dins elles no tornin a estar encertades en el triple per així poder intentar tornar a Girona diumenge», explicava sobre el partit Víctor Lapeña, entrenador del Mann Filter, que comptarà amb l'ajuda del petit pavelló Eduardo Lastrada absolutament ple.