«Tant de bo ens poguéssim salvar l'Atlètic Balears i els equips gironins»

En principi estic descartat. Em vaig fer un esquinç, segons la ressonància, de grau I-II, i sembla una ximpleria voler forçar perquè encara quedaran partits després de la visita a Llagostera. No sé tampoc si vindré, potser si es confirma que no jugo el partit viatjo jo pel meu compte per veure'l.

Què hi ha anat a buscar a Palma?

Al final vaig sortir de l'Albacete el febrer passat després de nou mesos sense jugar. Necessitava competir, i aquí a Palma, a l'Atlètic Balears, m'he pogut tornar a sentir futbolista. Quan vaig arribar l'equip estava en una situació crítica i van mostrar molt d'interès per mi. Jo sortia de la inactivitat provocada per una operació al maluc i les dues parts vam coincidir que era una bona oportunitat. I sí, m'he tornat a sentir futbolista. M'han acollit superbé, de seguida l'entrenador ha confiat molt en mi i després de tres triomfs seguits estem amb molta confiança.

Li agradaria continuar a l'Atlètic Balears si se salven?

No em desagradaria. Estan fent un projecte molt interessant i, per exemple, plantegen fer un estadi nou. La temporada passada, amb l'Albacete, ens vam trobar l'Atlètic Balears al play-off d'ascens en la segona eliminatòria i ja tenien un molt bon equip. Aquesta temporada també pensaven aspirar a tot però les coses no els han sortit. Si ens salvem, segur que per a la propera temporada prepararan un projecte engrescador.

Diumenge visitaran el Llagostera. El seu exequip... tot i que mai hi va arribar a jugar.

El Llagostera va tenir el gran mèrit de portar un modest equip de poble al futbol professional dues temporades i ara d'haver-se consolidat a Segona B. Diumenge m'espero un partit molt igualat. El que estigui més serè i foti a dins la seva ocasió, s'endurà el partit. Hem d'anar a guanyar, no ens val res més. Quan vaig arribar el Balears estava a set punts de la promoció de descens, i ara ocupem nosaltres aquesta posició. El Llagostera també està necessitat. Serà un partit dur.

Quina relació hi va tenir amb el Llagostera el poc temps que hi va estar?

La relació va ser molt bona. Vaig fitxar pel Llagostera l'estiu de 2015, sortint del Girona. Ja sabia que era gairebé impossible tenir-hi un forat perquè ells estaven a Segona A i que el més probable era sortir com a cedit. Vaig fer-hi alguns entrenaments de pretemporada i vaig acabar marxant al Fuenlabrada, de Segona B.

En un partit com el d'aquest diumenge li serveix més el màster en coaching

Si, és clar que serveix. La part psicològica és molt important. Un jugador amb confiança et dona un plus per estar amunt. Ara nosaltres hem enganxat una dinàmica bona i això ens ha reforçat. Però el futbol és futbol i si anem a Llagostera diumenge i ens en foten tres i l'altra setmana tornem a perdre, ja no hi serem a temps. Ja no hi ha marge de reacció. Queden quatre finals. Nosaltres hem passat de veure'ns pràcticament enfonsats a tenir la permanència a l'abast, però sembla que haguem de ser l'equip que segur que se salvarà i això tampoc és així al 100%.

Què ha aportat vostè?

Competir, treball i poca cosa més. Quan jo vaig arribar em sembla que el Balears havia guanyat només 4 partits i des d'aleshores n'hem guanyat quatre més. Estem en un moment dolç. A Segona B una de les claus és competir bé, ser sòlids al darrere i aprofitar les ocasions que generes. Havia estat 9 mesos sense jugar i tenia ganes de sentir-me futbolista, estic amb moltes ganes i il·lusió.

L'Olot, on té amics com Jordi Masó, també està implicat en la pugna per la permanència. Hi parla sovint?

Sí, hi mantinc un contacte habitual, en Jordi és un dels meus millors amics. Ells tenen un calendari complicat, però també penso que els grans equips els van bé perquè a l'Olot li agrada tenir la pilota i jugar. Ningú els regalarà res, però al final tant de bo se salvi l'Atlètic Balears i els equips de casa, els gironins que hi ha allà en la pugna per la permanència. Així tots contents.

Vostè va debutar a Segona en un Girona-Valladolid (2014/15) rellevant Granell

Ho vaig viure amb molta naturalitat. Havia estat molts anys picant pedra. Veia als entrenaments que Pablo Machín em donava molta confiança i quan vaig debutar sí que vaig pensar que per què no tenir una oportunitat i viure d'aquest món professional. En tot cas, estic molt agraït a Machín i al seu cos tècnic. Vaig intentar tornar-los la seva confiança amb la meva feina al camp.

Encara aspira a tornar-hi, al futbol professional?

Sí, vull tornar a agafar el tren. Jo treballo per arribar el mes amunt possible. El meu objectiu és tornar al futbol professional.

El partit contra el Lugo amb el Girona és el seu pitjor record com a futbolista?

Millor no recordar-ho. Va ser dur. Venia del filial i tot i que em vaig sentir sempre còmode quan vaig jugar amb el primer equip, aquell dia se'ns va quedar cara de ximple. No vaig dormir aquella nit. Em va saber molt greu perquè jo soc molt del Girona, m'agrada més veure el Girona que el Barça. Aquesta temporada vaig anar a Montilivi a veure el partit amb la Reial Societat i vaig poder saludar gent com en Pere (Pons) i d'altres antics companys.

A Albacete hi va deixar molt bon record.

La temporada passada arrossegava dolors molt forts al maluc des de l'octubre i com que l'equip lluitava per ascendir vaig estar jugant infiltrat. Em vaig decidir sacrificar per un objectiu esportiu i vam aconseguir pujar a Segona. Aquestes coses l'afició les valora molt i per això suposo que em tenen aquesta estima. Al play-off directe ens va eliminar el Llorca. Després a la repesca nosaltres vam superar l'Atlètic Balears i el València Mestalla per pujar.

La seva germana Ariadna també és futbolista d'elit...

Sí, amb 19 anys juga a Primera Divisió a Badajoz. Estava al Barça i allà tot s'ha professionalitzat molt i era difícil tenir oportunitats. Per això va marxar. Estem un a cada punta.