Com explica Jose, un dels veterans del vestidor, bregat en mil batalles, l'Olot està jugant finals «des del desembre». La reacció que va protagonitzar l'equip amb l'arribada de Raúl Garrido a la banqueta ha permès als garrotxins arribar «vius» al final de la temporada, però a tres jornades per al final, «encara ens queda fer l'últim pas, el darrer esforç». Amb 39 punts, els mateixos que el Saguntí, en posició de play-out, i un més que el Formentera, que marca els equips que baixarien a Tercera, diumenge el Municipal es prepara per a un altre partit de caixa o faixa (17.00). Un duel contra el València Mestalla, que ja ho té tot dit a la lliga, on la victòria aplanaria molt el camí cap a la salvació i qualsevol altre resultat obligaria a patir gairebé fins el darrer sospir. Ho saben els jugadors, ho sap l'entrenador, en son conscients els directius i ho té clar l'afició.

Jose i Héctor Simón, dos dels capitans de l'Olot, juntament amb el tècnic Raúl Garrido, el president Joan Agustí i el vicepresident Dionís Cros van fer pinya ahir quatre dies abans d'una nova jornada decisiva per a l'Olot. Un club que fa una dècada, com s'encarrega de recordar sovint Agustí, militava a l'antiga Primera Regional i que gràcies a l'esforç dels directius, i de molts futbolistes que van baixar diverses categories per donar un cop de mà al club, va acabar recuperant l'esplendor. I ara el futbol de bronze es considera un patrimoni irrenunciable per a l'Olot i per a la ciutat. La permanència, és més, és veu com un punt de partida per fer créixer un projecte on d'ambició no en falta. «Aquí he trobat un club de veritat on he pogut treballar. Quan vaig acceptar l'oferta de venir aquí sabia que l'equip respondria com ho ha fet i ara només penso a fer cada dia el millor entrenament possible per arribar ben preparats al proper partit», confessa Raúl Garrido, artífex de la reacció. Quan ell va arribar, al novembre, els garrotxins només havien guanyat un partit, eren penúltims amb 9 punts i tenien la salvació a 7. Ara, a tres jornades del final, són fora del descens.

L'entrenament d'ahir va ser d'alt nivell. Ho reconeixia Garrido i també Jose i Hèctor. El vestidor és conscient del que s'hi juga, sobretot ells, que eren a l'equip que fa dues temporades va baixar a Tercera i que en només un any va poder recuperar la categoria de bronze. «Som una pinya i això és un valor molt important en situacions de tanta tensió com les que hem de suportar», reflexiona Jose, que ja en va viure unes quantes a Montilivi, en la seva etapa al Girona. Hèctor Simón, per la seva banda, elogia l'entrega de l'afició, valora que en cada partit a casa «hi hagi més d'un miler d'espectadors al camp» i considera que aquesta és la millor prova que demostra que l'Olot «es mereix seguir a Segona B». A partir de la permanència, si s'acaba aconseguint, els dos capitans, com també l'entrenador, renovat un any més si se salven, estan convençuts que el millor estarà per arribar. «Competir a Segona B, fora del futbol professional, és molt i molt complicat», posa de manifest el president Joan Agustí, que recalca, amb tot, que la grandesa de l'Olot no depèn de la categoria on militi: «Nosaltres representem uns valors, una ciutat, i ho fem amb una aposta diferent, que no existeix, amb la majoria de jugadors gironins (17), una directiva que s'hi deixa la pell i molts col·laboradors».

L'Olot fa quatre partits que no guanya (Garrido recorda que els dos que s'han perdut, contra Vila-real B i Mallorca, són davant de rivals de play-off) i va deixar escapar viu el Formentera del Municipal en una matinal en què els garrotxins van generar múltiples ocasions, sense encertar a transformar-ne cap. «El resultat normal hauria estat un 3-0», diu l'entrenador. Ara estan conjurats per no fallar contra el Mestalla, un equip que ja no té aspiracions ni per dalt ni per baix, però que, per la seva condició de filial, pot ser imprevisible. La victòria situaria l'Olot amb 42 punts, que permetrien veure amb molta més tranquil·litat els partits contra el Lleida i l'Elx que encara faltaran. Perquè, ja ho diu Jose, el dèficit que duien els obliga a jugar finals des del desembre.