«Qui pensi que estem acabades s'equivoca, perquè vam ser segones per una dècima, i tot plegat ens va servir per posar-nos les piles». Això mateix deia, fa ben pocs dies i a aquest diari, Ester Fàbrega. L'entrenadora del CPA Olot i mà dreta del coreògraf i director tècnic Ricard Planiol, responia així quan se li recordava que el seu equip, al març, s'havia vist sorprès als campionats d'Espanya de patinatge de grups de xou grans. A Avilés, i per ben poc, un Olot acostumat a guanyar-ho tot s'havia hagut de conformar amb la segona plaça veient com era el CPA Girona el que s'emportava la glòria. El frec a frec ha passat de ser estatal a continental. Però l'Europeu, que s'ha celebrat aquests dies al pavelló Barris Nord de Lleida, ha estat una altra història. Les olotines recuperen la seva millor versió per tornar al capdamunt del podi amb una execució magistral i sense el més mínim error del Without options. El jurat es va rendir; el públic també. I no hi va haver discussió. Victòria final i tretzena corona europea per al CPA Olot.

Quatre notes màximes, una d'elles en la puntuació tècnica i les tres restants en la de formació, van portar l'equip de Fàbrega i Planiol a l'èxit. Primera posició sense discussió, superant les italianes del Royal Eagles i Diamante, que van representar An ocean of memories i Homo Homini Lupus, respectivament. Les transalpines es van penjar l'argent i el bronze. L'or va ser olotí. Un cop més, i ja en van tretze, a Europa.

Un esglaó per sota, en quarta posició, s'hi va quedar el CPA Girona de Nuri Soler. El mateix equip capaç d'emportar-se, contra pronòstic, el campionat d'Espanya el mes passat, ahir va haver de lamentar quedar-se fora del podi. Una vegada més, com sempre li passa en una cita continental. Dues errades tècniques van penalitzar les gironines, que van quedar-se fora de les medalles. Com també l'altre participant català, un CP El Masnou que va ser sisè amb Sacrifice.

«Ha estat increïble», deia Ricard Planiol, del CPA Olot, quan ja havia caigut la nit i encara estava amb tot l'equip al pavelló. «La perfecció no existeix, però ho hem donat tot», afegia. I no amagava que la segona plaça a l'estatal havia estat clau. «Ens va servir per posar-nos les piles. Havíem de veure tots plegats que estem competint, que no anem als llocs i guanyem així com així. Hem tocat les tecles adequades i la feina ha funcionat. Ens feia falta un triomf així», reflexionava. L'alegria olotina contrastava, i molt, amb la decepció gironina. «L'expectativa era fer medalla», reconeixia Nuri Soler, l'entrenadora. No va acabar contenta amb el resultat; ni ella, ni cap de les patinadores. «Ens ha xocat que ens sortís tan malament. No estem contentes amb l'execució que hem fet. Dues errades greus ens ha deixat ben tristes», s'explicava. Havia viatjat el CPA Girona amb «molta il·lusió» a Lleida per treure's l'espina de no haver guanyat cap medalla en un Europeu. «Però sembla que se'ns resisteix. Volíem guanyar-la perquè teníem tota la gent amb nosaltres. I això que veníem ben preparades i confiades». Res, però, que no es pugui arreglar. «L'any encara és prou bo i al Mundial tornarem a tenir opcions».