La pluja que va caure fins just a l'inici del partit i la fredor que hi havia dins el Municipal d'Olot va semblar traslladar-se a cada un dels cossos dels jugadors que van començar d'inici el partit. No va existir ni un ritme frenètic per part dels olotins per buscar la victòria ni tampoc insistència visitant a l'hora de trepitjar la porteria de Ginard, que tornava després de complir una sanció de dos partits i en els primers 45 minuts gairebé no va tocar cap pilota. Al final va resoldre Marc Mas a la segona part per donar un triomf vital.

Enmig d'un ritme lent i poc precís, l'Olot va buscar l'ordre mitjançant Hèctor Simón i va tenir les millors opcions del primer temps. Les més clares van arribar en dues accions consecutives. Primer, el Mestalla va estar a punt de fer-se gol en pròpia porteria i, immediatament després, una falta lateral servida per Simón la rematava en bona posició Barnils, però connectava un cop de cap enviant la pilota fregant el travesser.

La segona meitat començava amb un ritme similar amb el qual acabava el primer temps, però als deu minuts l'Olot aconseguiria el gol que li acabaria donant tres punts. Recuperació al mig del camp de Xumetra, que filtrava una excel·lent pilota a l'espai per Marc Mas que, sol davant el porter Ángel, el superava amb un toc suau. Deliri a la graderia que a mesura que anaven passant els minuts es va convertir en nervis i impaciència. El Mestalla no va xutar per primer cop entre pals al minut 65. No obstant això, els valencians van tancar els olotins al seu propi terreny de joc. L'entrada d'Alfredo i Uri Santos al verd va donar noves esperances als de Raúl Garrido i aquest últim va tenir el segon, però li van faltar centímetres per connectar una centrada de Marc Mas. Ni més ni menys que sis minuts va afegir el col·legiat. Després de tant patir, l'eufòria va ser màxima per haver sumat tres punts vitals que deixen el descens directe dos punts per sota abans d'una nova final. Diumenge, a Lleida.