Nyon, una petita i rica ciutat Suïssa a tocar del llac Léman, coneguda per ser la seu de la UEFA i de bona part dels sortejos de la Lliga de Campions, ha estat també l'escenari del primer gran èxit en l'àmbit professional d'un dels entrenadors gironins que més pedra ha picat en totes les categories del bàsquet. Als 42 anys, Fran León acaba de guanyar la NBL segona divisió del bàsquet femení suís, en la qual ha perdut només un partit en tota la temporada i ha superat l'Aarau en la final per 59-44. La temporada vinent, el Nyon, i més que probablement amb Fran León a la banqueta, jugarà a la SBL, la màxima categoria del bàsquet suís. «Sempre he viscut amb molta passió el bàsquet, tota la meva vida, però des que vaig deixar de jugar que he volgut entrenar... Vas cremant etapes a poc a poc i cada cop t'agrada més. Vaig estar molts anys al GEiEG, després a l'Uni però allà la situació era complicada i quan em va arribar una proposta de França el mateix Pere Puig em va dir que podria ser una bona oportunitat per a mi», explica Fran Léon, que, l'estiu del 2014, va canviar els pavellons del bàsquet gironí que tantes hores havia trepitjat per entrenar a Perpinyà un equip de la segona lliga francesa.

A Perpinyà, León va tornar a comprovar en primera persona el que ja sabia: que el camí no és fàcil. La seva primera aventura al bàsquet professional va durar sis mesos, el temps que van durar els impagaments del Perpinyà abans de la dissolució del club. Però, un cop havia fet el pas de marxar de casa, el tècnic gironí no estava disposat a deixar-ho córrer. Va entrenar a l'acadèmia Europrabasket, que prepara jugadors estrangers a Fontajau, i va tenir una primera experiència al bàsquet suís amb el Versoux, fins que al passat estiu li va arribar l'oportunitat de fer-se càrrec del Nyon a la NBL. «El nivell és més baix que a la lliga espanyola, perquè aquí només poden ser professionals les jugadores estrangeres, en el meu cas dues franceses i una anglesa tot i que, per normativa, només dues poden jugar a cada partit, mentre que les suïsses treballen al matí i només venen als entrenaments de la tarda», apunta Fran León que, però, destaca la bona organització del club, que té un equip masculí també lluitant per jugar la seva lliga, i unes condicions contractuals que «a casa no es troben». Nyon està enganxat a la frontera francesa i, per tant, Fran León pot viure a «set minuts en cotxe del pavelló, amb un sou de treballador suís, però a França, a Divonne-les-Bains, on el nivell de vida és molt més assequible». «Si surto de casa i poso benzina em surt a 1,1 el litre, però si en poso cinc minuts més enllà em costa 1,8», posa com a exemple Fran León de la seva vida com a entrenador professional a Suïssa, però dormint cada nit a França. Del bàsquet francès provenien les dues peces clau del Nyon, Aminata Mbaye i Samira Al Barqua, que juntament amb la veterana base suïssa Carolin Turin, «internacional amb la seva selecció amb deu d'any d'experiència a la Primera Divisió que vam enganyar perquè jugués amb nosaltres, aprofitant que s'havia format al Nyon», han estat determinants perquè l'equip entrenat pel tècnic gironí no hagi perdut cap partit des de l'octubre, s'hagi proclamat campió de la NBL i hagi assolit l'ascens. Amb les dues franceses renovades, ara el Nyon busca una pivot nord-americana perquè «puguem competir per dins amb els equips grans». Serà a la primera divisió, en un nou pas endavant de Fran León.