El 18 de maig de 2008. José Luis Rodríguez Zapatero era el president de l'Estat; José Montilla governava la Generalitat en una Catalunya on l'independentisme encara no havia fet el salt endavant; i el socialisme completava el seu particular hat-trick amb Anna Pagans a l'alcaldia de Girona. «És una situació greu, el deute és molt important, de 8 o 9 milions d'euros i, per responsabilitat amb els nostres governs, Ajuntament i Diputació no ens en podem fer càrrec», explicava Pagans en l'edició d'aquell dia del Diari de Girona en una frase que pot servir d'epíleg del que passaria al migdia a Fontajau: l'Akasvayu jugaria el seu darrer partit ACB a Girona després de dues dècades a l'elit del bàsquet masculí. I el comiat no va ser amb una derrota, perquè els gironins, que comptaven amb un Marc Gasol, que havia completat una temporada brillant com a millor jugador de la lliga, varen derrotar el Joventut per 91-83. Era el segon partit d'una sèrie de quarts de final que, dos dies més tard, es resoldria a Badalona en el que ja, definitivament, seria l'últim partit de la història del CB Girona.

Avui, deu anys després, els socialistes no governen ni a Madrid ni a Barcelona ni a la ciutat de Girona, on ara el futbol acapara l'atenció mediàtica. Aquell dia de fa deu anys, el Girona també va jugar. Ho va fer a la tarda a Montilivi, hores després de la victòria de l'Akasvayu a Fontajau, en un partit intranscendent contra l'Alcoià, a l'espera que l'endemà s'emparellessin amb el Barakaldo en la primera eliminatòria d'una fase d'ascens que acabaria portant els blanc-i-vermells a Segona A. El Girona va guanyar 2-0 (gols de Jito i Miki Albert) en un partit on Raül Agné va fer jugar de titular Eloi Amagat que, aquella temporada, havia jugat molt poc perquè segons el tècnic de Mequinensa «encara ha de definir si vol ser un migcampista o un mitjapunta». I si Eloi ha estat un dels grans protagonistes del creixement del Girona des de Segona B fins a Primera Divisió, Marc Gasol ho va ser de les darreres passes de l'Akasvayu a l'ACB. «Els dos anys que vaig passar aquí em van obrir un món que desconeixia, m'he sentit sempre amb l'obligació moral de tornar el que la ciutat em va donar en el seu dia», recordava Gasol dimecres en l'escenificació a Montilivi d'un acord entre el Girona FC i el cada cop menys petit club de bàsquet que ell mateix va crear fa quatre anys: Bàsquet Girona.

Marc Gasol parlava dels seus «dos anys a Girona». El segon, amb Pedro Martínez i l'equip competint bé tant a l'ACB com a Europa tot i els impagaments que patia la plantilla, és el que es va acabar amb el play-off de quarts de final contra el Joventut. Dues derrotes a Badalona i una victòria a Fontajau: el 91-83 d'avui fa just 10 anys en el darrer partit ACB que s'ha jugat a la ciutat de Girona. Un partit en què, com no podia ser d'una altra manera, Marc Gasol es va acomiadar de Fontajau amb una nova actuació grandiosa: 25 punts, 10 rebots, 8 assistències i un 44 de valoració que empetitien el partit dels Rudy Fernández, Ricky Rubio o Demond Mallet que dirigia Aito García Renesés a la Penya. Dos bons amics de Marc Gasol, Fernando San Emeterio i Víctor Sada, van fer 17 i 15 punts respectivament en un equip on també hi havia Arriel McDonald, Branko Cvetkovic, Erik Daniels, que va ser clau en els minuts finals, i, per descomptat, Darryl Middleton.