Avui, Albert Arenas (Girona, 1996) marxa cap a Mugello, on aquest cap de setmana es disputarà la cinquena prova del Mundial de Motociclisme. Un Gran Premi d'Itàlia en què Arenas arribarà amb la mateixa confiança en les seves possibilitats de sempre però amb l'afegit que ara tothom, i no només ell, sap que és un pilot guanyador. «Feia molt temps que lluitava per aquest objectiu i aconseguir-ho així, en la que es pot dir que és la meva segona cursa de l'any, és molt especial; no sé com se senten els pilots que ho aconsegueixen molt joves però jo ho he gaudit molt», explica Albert Arenas sobre la seva victòria en Moto3 en la darrera cita del Mundial, a Le Mans, on el pilot gironí de 21 anys va aconseguir un triomf que persegueix , potser des que, quan tenia 3 anys, va provar la seva primera moto en un aparcament del barri gironí de Pedret.

«Tenia tres anys i en el taller de Sais Power, que eren molt amics amb el meu pare, havien arreglat una pocketbike i ens van trucar perquè l'havien de provar», recorda Arenas, que, un cop baixat de la pocketbike, no va parar de demanar una moto als seus pares. Va acabar arribant quan tenia 5 anys, i, des de llavors fins a la victòria a Le Mans, han passat algunes alegries, decepcions i molts entrebancs superats com diferents passades pel quiròfan per culpa de les caigudes. «Recordo que quan estava al Campionat del Món júnior i guanyava pensava això està molt bé però jo el que vull guanyar és una cursa del Mundial», explica Arenas, que, l'any 2015, va ser subcampió del Mundial júnior però va veure com no trobava equip per fer el salt al Mundial. «Va ser dur, dels primers classificats en el júnior vaig ser l'únic que no vaig passar al Mundial», diu. Un any abans havia corregut una cursa com a convidat a València. Arenas va seguir combinant estudis amb motos, després d'acabar el Batxillerat al Bell-lloc es va matricular a Enginyeria a Barcelona (IQS), fins que el 2016, mentre estava de vacances a Platja d'Aro, va rebre una trucada per competir substituint un pilot portant la Mahindra d'un equip alemany, i va fer dotze curses; i l'any passat el va fer tot de la mà de l'Aspar Team i també amb una Mahindra: «No va ser fàcil, per les condicions que teníem i perquè vaig tenir lesions, però crec passar per allò també em va ajudar a créixer».

Aquest any, de nou amb l'equip d'Aspar però canviant la Mahindra per una més competitiva KTM, Albert Arenas tenia clar que havia de ser el seu Mundial: «Soc un pilot molt ambiciós, que treballo moltíssim; i vaig començar la temporada amb l'objectiu de guanyar perquè jo sempre vull guanyar...».

El Mundial del 2018, però, tampoc va començar posant les coses fàcils a Arenas, que ha acabat guanyant en la segona cursa en què realment ha competit aquest any: «A Qatar no vaig córrer per una caiguda, a l'Argentina vaig tenir un toc amb un rival i a Jerez vaig abandonar amb problemes als neumàtics». A Austin va entrar en els punts i a Le Mans, on va batre el rècord del circuit i va acabar guanyant en un tens final amb caigudes i una desqualificació d'un rival, Arenas es va treure el «pes de sobre» de demostrar que pot guanyar. «A Le Mans vaig anar ràpid sempre i el que vull és això: consolidar-me per ser un dels pilots capdavanters. L'objectiu ara és que la gent vegi que estic sempre amb els de davant a cada cursa. I, mirant més enllà, als seus 21 anys, Albert Arenas, ara establert a Sant Cugat, encara es veu a temps de complir molts dels seus somnis: «Mai he perdut la fe, en els mals moments sempre he tingut l'objectiu de superar-los. Superar les dificultats també és una victòria». El camí comença a Mugello.