Rússia es converteix avui en l'epicentre del futbol. S'hi dona el tret de sortida a l'edició número vint-i-u de la Copa del Món, la primera que es disputa al llarg de la història al gegant europeu. Una cita en què Alemanya intentarà convertir-se en la primera selecció en 56 anys que és capaç de reeditar el títol, després d'alçar el guardó fa quatre anys al Brasil. L'equip germànic arriba amenaçat per una àmplia nòmina d'aspirants, entre els quals hi torna a haver una Espanya convulsionada després de la fulgurant destitució de Julen Lopetegui com a seleccionador a només dos dies del seu debut.

Sense cap mena de dubte, el cessament del tècnic de la campiona del món del 2010, just després d'anunciar-se el seu fitxatge pel Reial Madrid per a les tres properes temporades just a tocar de la cita mundialista, ha agafat tot el protagonisme fins que no comenci a rodar la pilota. Ara està per veure com afectarà tot plegat el rendiment d'una selecció que, fins ara, aspirava a tot; també a guanyar el títol.

La nova versió d'Espanya que havia estat capaç de construir l'entrenador basc havia servit per recuperar una bona versió futbolística i es plantava a Rússia invicta, després de 20 partits. El balanç, 14 victòries i 6 empats. A més, venia de mesurar-se a Itàlia en la fase de classificació, i de veure's les cares en partits amistosos amb potències com Alemanya, Anglaterra, França i l'Argentina; aquestes dues últimes les havia guanyat sense massa problemes per 0-2 i un demolidor 6-1 al Wanda Metropolitano (encara que sense Leo Messi al camp), respectivament.

Ara, amb Fernando Hierro al capdavant de l'equip i un grup que manté fins a sis campions del món (Reina, Piqué, Ramos, Busquets, Silva i Iniesta), Espanya ha de demostrar la seva maduresa a només un dia d'un debut més que complicat i davant un rival d'entitat com és Portugal, l'actual campiona d'Europa. Serà després quan se'ls creuran els rivals més teòricament amables com l'Iran i el Marroc.

El Rússia-Aràbia Saudita d'aquesta tarda (17:00) obrirà un Mundial en què Alemanya es presenta com la vigent campiona, gràcies a un gol a la prórroga de Mario Goetze en l'última final davant l'Argentina; partit que va coronar-la per quarta vegada en la història, frustrant el millor intent fins ara que ha tingut Leo Messi. Tot plegat, en una cita que segurament serà més recordada pel Mineirazo que va patir la canarinha en semifinals; o el que és el mateix, l'escandalós 1-7 que va encaixar el Brasil davant la mateixa Alemanya.

Quatre anys en què l'anomenada Maanschaft ha ostentat un tron que ara li toca defensar davant d'uns altres 31 combinats, amb només dos debutants (Islàndia i Panamà) i amb absències destacades com les d'Itàlia, tetracampiona mundial i condemnada per Espanya a una fatal repesca davant Suècia; Holanda, subcampiona el 2010 i tercera el 2014; Xile, actual doble campiona d'Amèrica; i fins i tot els Estats Units, que ni tan sols va aconseguir el play-off intercontinental.

El combinat que dirigeix Joa-chim Löw intentarà defensar el seu títol, quelcom que només han aconseguit Itàlia (1934 i 1938) i el Brasil (1958 i 1962). Des de llavors, tots els campions han fracassat i Espanya, Itàlia i França, respectives guanyadores els anys 2010, 2006 i 1998, ni tan sols van passar la fase de grups quan ho van intentar; mentre que el Brasil, campiona el 2002, es va quedar a quarts el 2006, una mostra del creixement de la competitivitat.

Alemanya arriba com una de les grans favorites, tot i que en els seus últims amistosos no ha estat al seu millor nivell i això ha generat alguns dubtes sobre un equip que manté el seu bloc campió del món i al qual afegeix nous valors amb els que ja va ser capaç de conquerir la Copa Confederacions l'any passat.

El seu grup compta amb les amenaces de Suècia, botxí d'Itàlia i Holanda, i Mèxic, amb Corea del Sud completant la terna, però no es pot despistar perquè no fer-se amb el primer lloc la condemnaria a un possible enfrontament de vuitens de final amb Brasil, assenyalada de nou com a clara candidata a aconseguir la sisena corona. La canarinha vol refer-se del que li va passar fa quatre anys, sobretot amb la vergonyosa golejada encaixada davant Alemanya en unes semifinals on no va comptar amb el lesionat Neymar, la seva gran estrella i líder.

Ara, el futbolista del PSG s'ha recuperat a temps d'una lesió al peu per liderar els seus, dirigits per un Tite que va reconduir el rumb d'un equip ple de qualitat i una mica a la deriva des d'aquell revés. La competitiva i rocosa Suïssa, la talentosa Sèrbia i Costa Rica, revelació de 2014, mesuraran les seves possibilitats en el territori europeu, que se li resisteix històricament als equips sud-americans, que només compten amb la conquesta brasilera a Suècia (1958).

França, Argentina, Portugal i Bèlgica volen ser protagonistes

Tampoc cal oblidar en la terna de favorits conjunts com l'Argentina, França i Portugal. L' albiceleste busca revenja des de fa quatre anys, quan va fregar el títol, i tornarà a encomanar-se a la seva gran estrella, Leo Messi, per intentar-ho una vegada més, en la que pot ser l'última oportunitat del 10 blaugrana de superar la figura de Diego Armando Maradona entre els seus paisans.

El davanter del Barça serà el gran referent i alhora esperança de l'equip que dirigeix des de la banqueta un Jorge Sampaoli que treballa a contrarellotge per afinar unes peces on la brillantor resideix de tres quarts de camp cap endavant. Tot i la sobrada qualitat, l'Argentina no pot permetre's el luxe de despistar-se ni un moment en un grup en què es veurà les cares amb Croàcia, Islàndia i també Nigèria.

De la seva banda, Cristiano Ronaldo intentarà liderar Portugal, que arriba a Rússia avalada per la conquesta el 2016 del seu primer gran títol, l'Eurocopa, batent l'amfitriona França a París i sense el concurs de la seva estrella. Semifinalistes l'any 2006, Sud-àfrica i el Brasil van deixar un mal regust de boca als lusitans, que mostraran la seva vàlua en el seu debut davant Espanya.

Finalment, caldrà tenir en compte altres combinats de potencial com la Bèlgica de Roberto Martínez i els Hazard, De Bruyne, Lukaku i companyia. Una selecció candidata a confirmar-se en aquest Mundial després d'amenaçar amb fer-ho el 2014 per després ensopegar en la passada Eurocopa.

Els diables vermells, si es compleixen els pronòstics, serien el rival del Brasil a quarts, tot i que en el seu grup s'enfrontaran a Anglaterra, menys aspirant per les seves últimes actuacions, però que sota els gols de Harry Kane confia en acabar brillant. La campiona el 1966 només ha aconseguit des de llavors les semifinals a Itàlia, l'any 1990.