Els tocarà esperar. Ahir no era el dia. Aixó sí, de temps n'hi ha. I d'oportunitats, segurament també. Cristhian Stuani i Yassine Bounou, dos dels tres gironins que viuen el Mundial de Rússia en primera persona, tenien ahir la primera opció de tenir minuts al torneig de seleccions més important del planeta. Jugaven les seves respectives seleccions. L'Uruguai s'estrenava contra Egipte, mentre que el Marroc s'enfrontava a l'Iran, dos dels equips que també formen part del grup d'Espanya. A títol col·lectiu, sort del tot oposada per a un i altre. En l'àmbit individual, poca cosa. Per no dir res. Un i altre s'ho van mirar des de la banqueta. No van gaudir d'un sol minut. Ni un. Els tocarà esperar, a la propera jornada, per intentar treure el cap, ja sigui d'inici o amb el partit en dansa. Cavani i Luis Suárez van formar l'atac celeste davant l'Egipte d'un Salah que tampoc va jugar. Els dos davanters van actuar els 90 minuts; cap opció per Stuani, que va veure des de la banqueta el gol salvador de Giménez. El central de l'Atlètic de Madrid va marcar, de cap, al 89, fent justícia al que s'havia vist fins llavors. L'Uruguai, sense ser una piconadora, havia estat millor.

Pel que fa a Bounou, el porter no va jugar. Munir va ser l'escollit per sortir d'inici sota pals i va salvar una bona doble ocasió abans del descans; tot i això, el primer temps va ser del Marroc, que va gaudir de més i millors oportunitats. Però el que és el futbol. Un gol en pròpia al descompte va donar un triomf històric a Iran.