«Els versos de Shakespeare en català sorprendran»

Josep Maria Pou pujarà demà per primer cop a l'escenari de Peralada per representar «El somni d'una nit d'estiu»

GIRONA| JORDI VERA GARCIA L'actor Josep Maria Pou s'encarregarà de la narració que acompanyarà l'Orquestra de Cadaqués en El somni d'una nit d'estiu, que es podrà veure demà al Festival Castell de Peralada. Aquesta nit presenten l'espectacle a l'Escorial.

És molt diferent actuar en un teatre interior que en un a l'aire lliure?
Sí que és molt diferent, perquè lògicament hi ha un problema de dimensions. I per molt bones condicions que tingui, i Peralada les té perquè ho he vist com a espectador, requereix un esforç superior perquè l'espai és més gran i es dispersen molt les coses. En un espai tancat la comunicació és més directa i es facilita la concentració. Però hi ha llocs i llocs. Per sort, a Peralada, l'espai és fantàstic i reuneix unes condicions molt bones, però no és l'únic. Per exemple, Cap Roig també té unes bones condicions, ho conec perquè hi vaig fer el Rei Lear. Gairebé es converteixen en un espai tancat, hi ha altres llocs que no.
Vostè que va començar fent ràdio. Li ha servit aquella experiència per fer ara de narrador?
Sí, per descomptat. Quan tenia 16 o 17 anys jo ho tenia molt clar, volia ser periodista i treballar a la ràdio. Aquesta era la meva autèntica vocació. Ja havia començat a fer petites col·laboracions quan em va arribar el moment d'anar a la mili a Madrid, amb 20 anys. I allà, per no perdre el temps, que és una cosa que no sé fer, vaig decidir matricular-me a la Real Escuela Superior de Arte Dramático, però no pensant a convertir-me en actor, sinó a aprofitar algunes de les classes per millorar en periodisme. En estar allà, però, em va entrar un cuc diferent i quan va acabar la mili vaig decidir quedar-me a Madrid a acabar els meus estudis d'actor. I deprés ja va venir tot rodat. El que passa és que aquesta vocació amb la ràdio i de treballar amb la veu l'he seguit cultivant, fins i tot, durant 15 anys vaig fer un programa de ràdio per RNE. I a part de tot això, una de les coses que més m'agrada del meu ofici és llegir en veu alta.
Vostè que és actor i director. Què l'ha motivat a participar en un projecte musical on farà de narrador?
D'entrada el fet que sigui una cosa diferent al que faig habitualment. A mi m'agrada molt prendre riscos i experimentar coses noves. Quan m'arriba una proposta d'aquest tipus procuro dir que sí de seguida, encara que després em costi molt d'esforç per un problema d'agenda. A més, ja he tingut algunes experiències anteriors que m'han gratificat molt. La veritat és que això que farem a Peralada no és gaire nou per mi, el que sí que ho és és la col·laboració amb l'orquestra de Cadaqués. Però jo ja he fet coses molt semblants per exemple amb l'Orquestra Nacional. D'aquestes obres que estan escrites per a un actor solista que es barreja amb la música d'una orquestra, jo gairebé et diria que cada vegada que una orquestra s'ho planteja, m'ho ofereix a mi.
Preveu fer noves col·laboracions amb la música?
I tant! Et diré més, en aquest moment estic amb negociacions amb un importantíssim quartet de corda de fama internacional, que s'ha posat en contacte amb mi per fer investigacions i treballar més conjuntament en aquest tipus d'espectacles de música i veu solista d'un actor. Jo no deixaré la meva part de dirigir i actuar al teatre, però m'entusiasma la música.
Què diferencia el narrador de l'actor?
Home, l'actor és un personatge que viu una situació, s'ha de ficar en la seva pell i convertir-se en el personatge. En canvi, el narrador no és cap personatge, és un punt de vista objectiu. Únicament descriu i explica el que passa. D'alguna manera pinta el quadre i descriu el paisatge a l'espectador, però sempre des d'un punt de vista objectiu.
Què veurà la gent que assisteixi a l'espectacle?
La gent escoltarà la música meravellosa de Mendelssohn i segur que reconeixerà molts fragments com ara la marxa de les fades o sobretot un fragment molt conegut que és la famosa marxa nupcial, que tothom la coneix. Segur que hi haurà molta gent que s'emportarà una sorpresa, perquè no sabrà que això és de Mendelssohn. La gent escoltarà una música fantàstica i a més sentirà alguns dels millors moments dels versos de Shakespeare dits en veu alta.
Té alguna estrofa o vers preferit de l'obra?
Em van donar la versió catalana fa cosa d'un mes i em vaig quedar espaterrat amb la versió de Salvador Oliva. Els fragments que ell ha triat i traduït tenen una musicalitat per ells mateixos que és fantàstica. Jo crec que el públic se sorprendrà igual que ho vaig fer jo quan ho vaig rebre per la gràcia que tenen aquests versos de Shakespeare dits en català. Per tant, podríem dir que hi haurà una doble musicalitat, perquè els versos per si sols ja són música. Ara, cal remarcar que són petits fragments que casen molt bé amb la música, que ajuden a fer entendre a l'espectador tot el que passa, però no podem oblidar que per sobre de tot es tracta d'un concert musical.
Què representa per a un actor fer un Shakespeare?
És el màxim, no ets actor fins que no et gradues en Shakespeare. Tot i que jo no n'he fet gaires. Això, malgrat que no sigui ben bé una representació, serà el meu segon Shakespeare. Només he fet el Rei Lear amb Calixto Bieito, que el vaig representar durant dos anys i mig, però és l'únic. I curiosament és l'únic, quan probablement hauria de ser l'últim. És el paper que tot actor vol al final de la seva carrera, quan ha fet tots els altres que l'han preparat per a aquest. Això és el que diuen els actors anglesos, que en saben molt. Quan el vaig fer, vaig comprovar allò que es diu que no es pot ser actor sense haver fet un Shakespeare.