Allà on hi havia 443 construccions i més de sis tones de matalassos ara hi ha pocs elements que indiquin que en aquella zona hi havia hagut una ciutat de vacances. Es tracta del paratge de Tudela del Parc Natural del Cap de Creus, indret més conegut per la zona on fins fa pocs anys hi havia el Club Mediterranée.
Aquesta zona d'apartaments, pistes de tennis i altres serveis eren propietat d'una empresa privada francesa. Des dels anys 50 i fins a principis dels 90 el Club Med havia estat una ciutat de vacances idílica per als aficionats al submarinisme, un territori que des de 1998 es troba dins d'una de les dues reserves integrals terrestres del Parc Natural del Cap de Creus. Després d'un procés de desconstrucció acurada gairebé no queden restes d'allò que havia estat una ciutat de vacances. Un poble exclusiu per a turistes i, en algunes ocasions, només per a solters. Ara, aquest paratge de Tudela -un dels racons amb major interès geològic de Catalunya- presenta un paisatge totalment diferent al de fa dos anys, quan encara hi havia petits apartaments de color blanc i zones pavimentades just al costat del mar.
La desconstrucció del que abans era una ciutat de vacances encara no s'ha acabat, tot i que pràcticament ja no hi ha restes dels antics blocs. Des del Parc Natural del Cap de Creus es preveu que a la tardor tota la maquinària marxi del paratge de Tudela i sigui un entorn totalment natural. Hi haurà una altra vida.
Tot i que el paratge de Tudela encara està en obres, el Parc Natural del Cap de Creus va organitzar la setmana passada dues visites guiades amb públic. Les visites van ser una mena d'entrenament per als guies amb l'objectiu de comprobar com s'haurien de planificar les visites guiades pel paratge de Tudela. Però encara no se sap del cert si es faran visites guiades pedagògiques, segons comenta un dels guies del Parc Natural del Cap de Creus.
Roques que semblen animals
El que va quedar clar és que les dues hores que va durar la visita guiada són insuficients per explicar els detalls d'aquest espai, que té un gran interès geològic amb afloraments de qualitat excepcional i formes d'erosió de gran bellesa (moltes amb formes d'animals si s'utilitza una mica d'imaginació) que fan del paratge un lloc únic en el litoral mediterrani, motiu pel qual va ser declarat Reserva Natural Integral, màxima figura de protecció ambiental a Catalunya.
El projecte de desconstrucció del Club Med es va elaborar en tres fases. Primer es va haver d'enderrocar les edificacions sota un criteri de sostenibilitat i de manera acurada, ja que no es podia malmetre l'entorn. Un cop retirats els blocs de formigó que abans eren els apartaments, el treball va consistir en l'eliminació de les espècies invasores que en el seu dia van plantar els turistes en les jardineres. I per últim, adequar la zona i crear una nova xarxa de camins i de miradors. Tota la feina de desconstrucció es va fer de tal manera que la superfície no va quedar perjudicada. "Va ser una feina de xinos", va dir un dels guies de la visita, ja que es va haver de fer a poc a poc i sense gran maquinària.
L'arquitecte responsable del procés de desconstrucció del Club Med va voler deixar la seva empremta. Un tub en forma de quadrat i amb unes dimensions semblants als blocs de formigó que abans formaven els apartaments. D'aquesta manera es deixa constància que allà hi havia hagut un paisatge molt diferent del que es podrà veure a partir d'aquesta tardor. Les roques metamòrfiques i granítiques que conformen un paisatge rocallós d'extraordinària bellesa i valor geològic ja no hauran de conviure amb el desgast del formigó i de l'èsser humà. L'únic enemic de les roques tornarà a ser, seixanta anys més tard, la tramuntana. Un vent que al llarg de centenars d'anys ha erosionat les roques de tal manera que algunes tenen forma de camell, d'àliga o de goril·la. Salvador Dalí es va inspirar en una roca de Tudela per fer l'obra El gran masturbador.
«Abans m'agradava més»
«M'agradava més abans. Allò estava molt ben cuidat», expressa amb melancolia un integrant de la visita pilot. Ell havia treballat a principis dels anys noranta al Club Med i recorda com en el lloc on l'arquitecte hi ha col·locat un tub d'acer abans hi havia el dispensari. «Molts es cremaven o tenien problemes quan feien submarinisme», comenta. El testimoni porta en la motxilla un àlbum de fotografies antigues del Club Med i quan camina per la ruta organitzada pel parc natural no li costa gaire reconèixer els paisatges, tot i que admet que el paratge de Tudela ja no té el mateix paisatge. «Crec que allà hi havia la piscina i més enllà les pistes de tennis i el tir amb arc. I allà hi havia la meva oficina», recorda l'extreballador.
