Els adolescents ja tenen edat per treballar, però també per divertir-se. Per això, la combinació d'aquestes dues coses la troben en el camp de treball del castell de Sant Iscle, a Vidreres. La feina consisteix a restaurar diverses parts d'aquest castell del segle XI. Al matí toca treballar de valent, però la majoria dels participants asseguren que val la pena perquè a la tarda s'ho passen molt bé amb les activitats de lleure preparades pels monitors.

Aquest és el sisè estiu consecutiu que el Grup d'Esplai Vidrerenc organitza aquest camp de treball. Durant tot l'estiu, gairebé un centenar de joves treballen en les tasques de neteja de l'excavació arqueològica. Ho fan en tres torns de dues setmanes cada un, on hi ha cabuda per a 24 participants. El primers provenen de Catalunya (la majoria són de Barcelona). Després hi van joves d'arreu de l'Estat espanyol i, per últim, hi ha el torn on poden anar-hi persones de tot el món. "Els internacionals treballen molt més", assegura el director del Grup d'Esplai Vidrerenc, Carles Sanz. Els voluntaris que no són espanyols tenen entre 18 i 30 anys i arriben aquí amb una altra mentalitat.

Els monitors també col·laboren amb les tasques arqueològiques, però el seu treball principal és preparar activitats de lleure per a la tarda. Anar a un paintball, a un parc aquàtic de Lloret o amb bicicleta fins a Sils són activitats que fan oblidar als joves les quatre hores que han estat excavant i transportant terra.

Sota les ordres d'arqueòlegs

El dia a dia d'un jove en un camp de treball comença a dos quarts de vuit del matí i no paren fins que se'n van a dormir, sempre més tard de les dotze de la nit. Els monitors els traslladen amb furgonetes de l'escola on dormen en lliteres fins al castell de Sant Iscle. Dos arqueòlegs professionals són els responsables de gestionar el treball i d'indicar quina zona ha d'excavar cadascú. "Sempre hi ha algú a qui no li agrada gaire treballar, però en general tots es porten bé. Per exemple, va coincidir que l'any passat els tres torns van ser molt treballadors", comenta Joan Llinàs, responsable tècnic de les excavacions arqueològiques del castell de Sant Iscle.

Llinàs destaca que en cinc anys "s'ha avançat molt en la recuperació del castell". "Quan vam començar a excavar només hi havia dues parets i ara estem descobrint les antigues habitacions del castell", concreta. Llinàs també explica que "el dipòsit d'aigua ja agafa forma" i que "s'ha descobert que hi havia un sistema de canalització". Fins al moment, el treball d'excavació d'aquest castell no ha generat cap gran troballa. "El més rellevant que s'ha trobat són trossos de ceràmica, ossos d'animals, vidres i, esporàdicament, alguna moneda", indica Llinàs. "L'objectiu és continuar excavant tot i ser un treball lent", puntualitza el responsable, afegint que "els arqueòlegs fem la part delicada i el registre dels objectes que van sortint mentre els joves fan una feina menys complexa".

"Jo em pensava que l'arqueologia significava treballar amb un pinzell netejant les pedres -com a les pel·lícules-, però el primer dia ens van donar pics i pales. Va ser una mica dur", explica Emma Gómez, una jove barcelonina que es troba al camp de treball de Vidreres. Gómez afegeix que "treballar sota el sol és molt dur, fa molta calor. Sort que a la tarda fem activitats que ens agraden". En tot cas, considera que "aquestes no són unes vacances qualsevol". "Anar a la platja ho puc fer sempre amb els amics", afegeix.

Un altre participant, el gironí Jaume Duran, afirma que "la feina és dura però està bé treballar aquí, sempre hi ha l'emoció de trobar alguna cosa".

L'emoció de trobar quelcom

De moment, però, Duran no ha trobat cap objecte de gran valor, tot i reconèixer que, quan apareix alguna peça de ceràmica o bé ossos d'animals, "t'emociones una mica". Duran diu aquestes paraules mentre, amb una pala a la mà, carrega amb terra un carretó. A pocs metres, en Martí ajuda dues noies a arrencar la soca d'un arbre. Ell mateix afirma que "ja havia estat en un altre camp de treball i en aquest em fan treballar més, però tot aquest esforç compensa amb el que farem a la tarda". Els tres joves no estan gaire convençuts d'aconseguir treure la soca i ja esperen amb ganes que arribi l'hora d'anar a dinar.