Perquè una empresa pirotècnica pugui actuar en el Concurs Internacional de la Costa Brava ha de presentar primer el seu projecte a la subdelegació del Govern de Girona i al Ministeri d'Indústria. El guió del castell de focs ha d'estar limitat pel reglament d'explosius i també per la normativa exposada per la comissió tècnica dels focs de Blanes. Si tot està correcte, el castell de focs es pot celebrar. L'espectacle pirotècnic que diumenge va causar danys en cinc edificis propers a Sa Palomera (dins de la zona de seguretat) tenia tots els documents en regla, però tot i això les repeticions sonores que van causar les detonacions dels explosius van ser tan potents que gairebé una desena de vidres no van poder resistir. I això és un fet que no havia passat en quaranta anys de concurs de focs artificials, segons explicaven els veïns. "Que es trenquin els vidres per culpa dels focs artificials no és un fet habitual, però no és la primera vegada que passa", ha explicat a Diari de Girona Mikel Pagola, crític d'espectacles pirotècnics.

Altres antecedents

Com és conegut, a València hi ha una gran tradició pirotècnica. Un dels actes més destacats de les Falles de la capital de la comunitat és la mascletá, que es fa a la plaça de l'Ajuntament. El fet que els explosius es detonin en un recinte petit i amb públic fa que hi hagi una gran repetició sonora. Els vidres i alguns elements de les façanes dels edificis propers queden malmesos per culpa de les característiques de la plaça valenciana. "Jo he vist com tremolaven els quadres de l'Ajuntament de València", indica Pagola. "Però el calibre dels petards que es tiren a les falles de València és menor que els de Blanes", va afegir el crític de focs artificials.

Un altre cas de desperfectes causats en edificis per culpa d'un espectacle pirotècnic va succeir a Burgos fa pocs anys. "Uns petards no es van detonar correctament i van explotar a la superfície. Va ser un accident, però es van trencar els vidres d'un centenar de cases", va explicar Pagola.

El crític pirotècnic es va declarar seguidor del concurs de focs artificials de Blanes, tot i que aquest any no hi ha pogut assistir. Tot i això, explica que "el que provoca que es trenquin els vidres no és el tamany del calibre del petard, sinó la magnitud de la detonació de l'explosiu, que està relacionada amb el nombre de repeticions sonores i fa que l'ona expansiva sigui major o menor". En l'espectacle del diumenge, la repetició sonora dels petards va provocar una ona expansiva que va trencar vidres de portes i finestres de cases i restaurants.

La normativa del Concurs de Focs Artificials de la Costa Brava diu que el màxim calibre que pot tenir un petard es de 250 milímetres. Aquesta limitació es fa segons la distància on es troba el públic, però no hi ha cap limitació en el reglament d'explosius que parli de la distància dels edificis. No obstant, això canviarà d'aquí divuit mesos, quan un nou reglament d'explosius entrarà en vigor. Francisco Martínez, portaveu de l'empresa pirotècnica Europla, que va fer el polèmic castell de focs del diumenge, va assegurar que els calibres que van utilitzar van estar entre els 30 i 200 milímetre.

Els coets que fan colors en el cel són d'un calibre major que els petards coneguts com a "trons", però aquests últims són els que generen una detonació més important, provocant així una ona expansiva més gran, segons Pagola.

L'expert en pirotècnia va trucar el dilluns a un membre de la comissió tècnica del concurs de focs de Blanes per assabentar-se de com anava la competició i li van comentar que hi havia hagut desperfectes en edificis propers a Sa Palomera. Pagola creu que "la causa dels danys va ser una conjunció de varis efectes sonors causats per la detonació d'explosius en un moment determinat". "El fet que hi hagi vibracions molt diferents fa que els vidres tremolin",va afegir.

Pagola també va dir que "l'important és que no hi hagi danys personals", però creu que la comissió tècnica del concurs de Blanes hauria d'estudiar el que ha passat".