Els turistes ja no demanen només sol, platja i piscina. Ara, la tranquil·litat i el paisatge també s'han convertit en valors afegits, i molts estiuejants fugen de primera línia de mar en busca d'unes vacances més relaxades. Això ha fet proliferar nombrosos establiments de turisme rural en petits poblets de l'Alt i el Baix Empordà, tot i que des de l'Associació Turisme Rural Girona alerten del perill de saturació, especialment en temps de crisi econòmica.

Des de fa uns anys, la pagesia ja no dóna els mateixos guanys que abans, i per això molts habitants de poblets agrícoles a segona línia de mar han anat decidint reconvertir els seus masos o pallers en establiments de turisme rural, per tal de tenir una font d'ingressos complementària i aprofitar immobles que fins al moment estaven buits.

La majoria no es penedeixen de la decisió, malgrat que aquest any estan patint la crisi econòmica. Pel que fa als clients, són majoritàriament famílies, malgrat que a vegades també apareixen colles. Busquen, sobretot, "que les criatures puguin jugar i ells poder llegir tranquil·lament el diari sense haver de vigilar que no passin cotxes", en paraules de Núria Marull, propietària, juntament amb el seu marit, de la casa Can Pujol, a Serra de Daró.

Aquest establiment està obert des de l'any 2004: "Teníem la pallissa i no sabíem què fer-ne, i després de sospesar diferents opcions, vam decidir diversificar les nostres activitats econòmiques obrint una casa de turisme rural", explica Marull. Aquesta família de pagesos es mostra satisfeta malgrat els inevitables efectes de la crisi: "Tant de bo ho haguéssim fet abans", diu Marull. "L'any passat va ser molt bo i ara ha baixat bastant, però hem d'entendre que tothom està així i aguantar el tipus, perquè després d'una baixada ve una pujada", afegeix.

Regatejar els preus

Però no tothom es mostra tan optimista com elles. L'Enric Folch, de Can Furtià (Garriguella), assegura que la situació d'aquest any està "més malament del que ens pensàvem", i ho atribueix, en part, a l'abundància d'oferta. "La gent et regateja molt el preu, et pressionen i diuen que, si tu no els ho arregles, se n'aniran a un altre lloc", assenyala. En el seu cas, però, la casa de turisme rural tampoc és la seva principal font d'ingressos, sinó un complement: "Teníem la casa, que és de 1787, morta de riure, de manera que quan va sortir la possibilitat de rehabilitar-la gràcies a unes ajudes no ens ho vam pensar", recorda. D'això en farà ja cinc anys i la seva principal clientela ha estat "gent de Barcelona o grups d'amics". El parc natural del cap de Creus i la població de Cadaqués són el que més visiten els seus clients, malgrat que durant els mesos d'estiu la platja també té un èxit més que notable.

Però el que caracteritza els usuaris del turisme rural acostuma a ser que no només busquen sol i platja, sinó que els interessa també la cultura i el paisatge del lloc on s'allotgen. "No acostumen a passar-se el dia a la platja, sinó que també fan excursions i els agrada conèixer l'entorn", explica l'Anna Maria Vilà, de Can Vilà, a Ullastret. En el seu cas, també eren una família de pagesos que van decidir reconvertir la granja en establiment de turisme rural "perquè no tenia gaire continuïtat". Fins ara, assegura que el negoci li ha sortit bé, tot i que aquest any, com tothom, noten la crisi.

Diversificar l'activitat

En una situació molt similar es troben al Mas Vermell, a Fontanilles. "Nosaltres som agricultors, però el turisme rural ens serveix per diversificar l'activitat, és un complement", assenyala David Pujol, fill del propietari. Es tracta d'un establiment i, davant la delicada situació econòmica, diuen que "van fent", però tot i això reconeix que només amb això no els donaria per viure.

Aquesta frenada amb què es troba el turisme rural té dues explicacions, segons la seva associació: per una banda, la crisi, i per l'altra, la gran quantitat d'oferta. "Estem arribant ja al màxim nivell d'oferta, i de fet estem a punt de ratllar la sobreoferta", assenyala la seva presidenta, Isabel Miquel.

I és que, segons explica, en aquests moments la demanda "està estancada", mentre que l'oferta segueix creixent. "La gent ha vist que era una bona manera de fer diners amb unes cases que ja tenen o amb coberts que han rehabilitat, és una manera de potenciar la pròpia finca i millorar-la", indica Miquel.

Però perquè tot plegat continuï essent rendible, afegeix, no només cal frenar la quantitat d'oferta, sinó també "modernitzar allotjaments, remodelar-los i canviar alguns paràmetres". En definitiva, "de mica en mica, anar evolucionant".