Vostè va a contracorrent: mentre la majoria de gent tria la platja, se'n a la muntanya.

Sempre he estat més home de muntanya que de platja. Però hi ha una raó definitiva, perquè jo també hauria pogut ser un home de platja, anar-hi a l'estiu, i m'hi hauria trobat molt bé. Per exemple, ara acabo de tornar de Santa Cristina, a Lloret, i quina meravella és, igual que tota la Costa Brava. Però jo he anat a estiuejar al lloc on anava la meva dona, i en això, com en tantes altres coses, la meva dona mana. Ella és totalment de muntanya, i concretament d'un Pirineu bastant alt, de la Vall de Núria, i per això anem allà. I ja no me n'he mogut, malgrat que les meves arrels són al Maresme, a Premià de Dalt i Premià de Mar. De jove, hi vaig passar moltes hores i banyant-me, durant aquells estius tan llargs d'aquella època.

Quants anys fa que va a Queralbs?

D'ençà que vaig conèixer la meva dona i em vaig casar amb ella: fa 54 anys que estem casats, però en deu fer 55 que vaig a Queralbs, perquè vam començar a festejar un any abans. Però avui he anat a Santa Cristina, que va ser el primer lloc de la Costa Brava que vaig conèixer, quan tenia deu anys, i sempre n'he conservat un record tan i tan i tan bonic... A mi, la Costa Brava m'agrada molt, i quan hi vinc m'hi trobo molt bé. Però el meu lloc, per raons de família, és la muntanya.

I quan ve de visita a la Costa Brava, no li vénen temptacions de quedar-s'hi?

Bé, a mi ja no em vénen temptacions de gaires coses. Però sí, ara em vindria la temptació de quedar-me aquesta tarda, fins que es fes fosc, arrecerat sota el pi de Santa Cristina o en una cala. Ara bé, jo mai he navegat, excepte quan era molt jove, a Premià de Mar, que anava amb patins. I mai he tingut una barca meva. Per tant, no he pogut disfrutar el mar tal i com el disfruta la gent que s'hi ha identificat molt. Però en canvi, si ara em dius que ens n'anem a jeure sota el pi de Santa Cristina, o a una cala prop del mar, com la de Sant Francesc aquí Blanes, diria que sí. Però no puc, perquè he d'anar a fer una conferència.

Què fa a Queralbs durant un dia de vacances qualsevol?

Aquest any no sé què faré, perquè començo a notar que no camino tant com abans. Però abans caminava, i després, sobretot, llegeixo molt. Queralbs té una cosa, i és que és molt i molt tranquil, molt més que la Costa Brava i molt més que Premià de Mar, o Vilassar, o Calafell, o Cambrils, o l'Ampolla. Bàsicament llegeixo.

Quina relació té amb els veïns del poble?

Bona, molt bona. Diumenge passat, que era Sant Jaume, festa major de Queralbs, em van demanar que anés a ofici i que després els presentés un llibre que han fet sobre Queralbs des del segle XVI fins l'any 1800. A part d'això, conec la gent, m'aturo amb ella. De tota manera, a Queralbs mana la meva dona. Bé, la meva dona mana a molts més llocs que a Queralbs, perquè mana a casa meva, per començar, però a ?Queralbs també. A Barcelona, de tant en tant, puc manar jo, però a Queralbs mana ella. Quan arribo a la Vall de Ribes, jo ja em poso un metre per darrere de la meva dona. Tingues present que ella va a Queralbs des que tenia deu anys, o sigui, en fa 65. Coneix tothom: als joves, als grans, coneixia els pares o els avis dels que ara són grans... Pel carrer parla, s'atura, pregunta què fan uns i altres... És aquest tipus de relació.

Quan està de vacances, ?desconnecta o és dels que està permanentment connectat?

Jo ara estic desconnectat permanentment, en el sentit que ja estic jubilat, fora de la política. I no he de prendre decisions, sinó que el màxim que he de fer és donar algun cop de mà de tant en tant, o que em demanin un consell o opinió. Bé, a vegades escric i dono consells tant si m'ho demanen com si no, però en general estic desconnectat de les decisions. Per tant, estic desconnectat, tant és que sigui a Queralbs com a Barcelona. Bé, a Barcelona faig moltes coses, però no en un pla resolutiu en el camp polític. Això encara fa que les meves vacances puguin ser més tranquil·les. No he d'estar tot el dia dient "mireu el que diu aquest al diari!" o "mireu això que surt!". Això ja ha passat. Ja fa set anys que ha passat.

A banda de llegir, aprofita per assistir a festivals com el de Camprodon o altres concerts?

No hi acostumo a anar.

No fa gaire vida social?

És que jo no tinc gaire vida social. Tinc molta vida de contacte amb la gent, però allò que es diu "vida social", d'anar a aquesta festeta i que et convidin aquí i allà, no en tinc gaire. I no és cap virtut, eh? També és bo tenir-ho, però jo no ho tinc gaire.

A Queralbs hi va només a l'estiu o hi puja durant tot l'any?

A vegades hi anem una mica per Setmana Santa, o per Tots Sants. Però a mi no m'agrada per Cap d'Any perquè sóc fredolic, i tot i que tenim calefacció i la casa està molt ben condicionada, no m'agrada el fred. Si hi vaig, no passa res, perquè he passat molt de fred a la vida fent les excursions i tot plegat, però per gust, no. Prefereixo no passar fred.

Li han vingut algun cop ganes de deixar-ho tot i quedar-se a viure a Queralbs?

No. Ni a Queralbs, ni a Premià de Dalt, que és al poble al qual estic més vinculat. I després, Premià de Mar. I després podria ser Queralbs o algun altre poble del Maresme. Però no: en aquest sentit, jo sóc molt barceloní. Tinc molt d'interès per tot el que passa a Catalunya, m'interessen els pobles petits, conèixer-los de prop. Ara comentava a l'alcalde de Blanes, el doctor Trias, que no he estat mai a la Mare de Déu del Vilar, i és una falla que tinc. M'agrada conèixer el país pam a pam: abans el feia tot a peu, tot i que ara ja no ho faig tant. M'agrada anar uns dies als pobles, esbrinar què hi ha passat, els pregunto quants habitants tenen, quants en tenien fa deu anys... Tot això m'interessa molt, però per viure, Barcelona.