Els singles d'avui en dia no tenen res a veure amb els "solterons" de dècades enrere. Abans, aquells que passats els 30, els 40 o els 50 no tenien parella sovint es veien condemnats a una vida solitària i amb poques relacions socials. Avui, en canvi, ser single és quelcom habitual i, gràcies a Internet, ja no és sinònim de quedar-se a casa, sinó que s'obren un ampli ventall de possibilitats. A les comarques gironines, un dels seus punts de reunió és el grup Amics de Girona, sorgit ara fa sis anys i que cada setmana reuneix entre 20 i 40 persones a Banyoles per sopar i anar de gresca, per no parlar de les excursions, dinars i viatges que fan tots junts. Els singles ja no estan sols, sinó més ben acompanyats que mai.
L'ànima del grup és l'Angi Esteva, una bisbalenca que fa sis anys es va quedar sola i es va trobar que li era molt difícil fer amics nous, ja que en aquell moment les xarxes socials a través d'Internet no estaven tan esteses. Va mirar els anuncis dels diaris i, després d'un any de contactes, va aconseguir formar una petita colla de sis o set persones. "Però no m'agradava tenir un grup amb tan poca gent, i vaig pensar que el millor que podia fer era muntar a Girona una colla més o menys estable i que tothom s'hi pogués afegir", explica. Les primeres trobades es feien en un bar, va córrer la veu i en dos o tres anys ja havien format un grup bastant nombrós que es trobava i sortia a caminar o a sopar. Quan, passat un temps, l'Angi va marxar a fer un viatge llarg, va decidir muntar una web (www.amicsdegirona.com) per tal que tothom estigués en contacte i no desmuntar el grup que tant li havia costat crear. Aquest espai s'ha convertit en un autèntic punt de trobada per a ells, i hi pengen des de les fotografies de les seves trobades fins a l'agenda d'actes i activitats per fer.
Ser a Internet els ha permès donar-se a conèixer molt més ràpidament. Els cercadors fan que la gent que se sent sola els trobi molt més ràpidament, tot i que no tots s'atreveixen a fer el pas més enllà de la pantalla. "No sé si és perquè Internet és més impersonal, però hi ha molta gent que a través del web ens diu que sí que vindrà però al final no es decideixen", explica Esteva.
La majoria dels membres del grup són gent a partir dels 40 anys, ja que als més joves els costa afegir-s'hi. "Em sembla que a partir dels 40 la gent és més decidida, té més ganes de disfrutar de la vida", considera la impulsora del grup. I dóna fe que ho fan: cada dissabte es troben a Banyoles, sopen i van a la discoteca Replay. "Allà ens trobem tots i és com si tornessis a tenir 16 anys, perquè et trobes algú, el saludes, parles, després vas a veure algú altre...", explica.
L'objectiu, afegeix, és "que la gent es conegui i pugui fer amics", cosa que Esteva reconeix que "pot ser difícil". Per això, es mostra agraïda que a través d'aquestes trobades "s'hagin pogut formar grups molt bonics" i que la gent s'ho passi bé i s'hagin mantingut fidels al grup, "ja que buscar gent nova cada vegada ens costaria molt". Actualment, són entre 20 i 40 persones que es troben per sopar a Banyoles, mentre que a la discoteca arriben a sumar 300 o 400. "Mai hauria pensar que la gent d'aquesta edat s'ho pogués passar tan bé", admet Esteva. I és que no tot s'acaba amb els sopars i la discoteca: també s'organitzen "porcades" (dinars a base de porc), animació amb balls, dinars, excursions... Pel pont del Pilar, per exemple, 30 persones se'n van a Sardenya, en un viatge que s'han organitzat ells mateixos, sense l'ajuda de cap agència.
I per intentar animar els més joves a unir-se a la colla, cada primer cap de setmana de mes organitzen també un sopar a llocs com Platja d'Aro, on hi ha un ambient "de marxa" més d'acord amb la seva edat, al qual de moment s'hi afegeixen unes 15 o 20 persones cada vegada. "En aquesta edat és més complicat, perquè el que volen és una parella, i quan troben una possibilitat sovint es retiren", explica Esteva, qui afegeix que, en canvi, a partir dels 40 anys, "la gent el que menys vol és embolicar-se, van a passar-s'ho bé, i si troben una parella també és diferent, perquè ja no van a viure junts".
Angi Esteva es mostra molt orgullosa de com funciona Amics de Girona. Reconeix que li ha costat molts esforços, "perquè cansa el fet d'estirar la gent i haver d'estar pensant a muntar coses que a vegades surten bé i a vegades no", però està contenta "perquè la gent em diu que l'ajudo a no sentir-se sols". De fet, indica, "a mi em va canviar la vida en un parell d'anys, però si ara una persona s'hi vol afegir li pot canviar en un dia o dos, perquè si véns amb ganes de trobar amics t'ho pots passar molt bé".
Ella, però, no es va adonar d'aquest valor social fins que va fer un viatge per col·laborar amb una ONG i ajudar nens a Nicaragua. "La gent em preguntava que com és que anava allà si aquí ja canviava la vida de la gent", explica. Va ser aleshores quan es va donar del valor d'Amics de Girona i, de moment, la seva intenció és seguir-hi treballant, especialment a través de la web, de la qual se sent molt orgullosa.
