En plena era d'Internet, en què els ordinadors portàtils i els telèfons d'última generació ens permeten connectar-nos amb familiars i amics des de qualsevol lloc del món, les postals de tota la vida -sí, aquelles que es trien després d'haver mirat totes les de la botiga i s'envien amb segell- continuen venent-se a les botigues gironines. Les raons per comprar-les són diverses, des del col·leccionisme fins a la voluntat de demostrar que, efectivament, s'ha estat en aquest lloc.

Ingrid, una turista de Londres que ha vingut de vacances a Girona acompanyada de tota la seva família, s'atura davant d'una botiga de records per triar unes quantes postals. «Les imatges de les postals són molt més boniques que les que podem fer nosaltres amb la màquina de fotos, perquè tenen una millor llum i poden ser panoràmiques, per això en comprem. Les volem de record, no són per enviar-les», aclareix.

I és que, malgrat que les càmeres digitals han facilitat l'art de la fotografia a tots els públics, encara hi ha qui prefereix endur-se una postal perquè està més ben feta. «És una qüestió visual, la gent vol tenir la imatge de l'època en una qualitat millor de la que pot aconseguir amb la seva càmera», assenyala la Jessica, venedora de la botiga El Portal del Col·leccionista. En el seu cas, la Catedral i les cases de l'Onyar «empaten» com a imatges més sol·licitades de la ciutat.

La gran majoria, però, no se les queden com a simples records, sinó que compren segells per enviar-les. «Fa deu anys que treballo en aquesta botiga i la gent continua comprant postals», explica en Pere, venedor de la botiga de records del Call. «Ja no està de moda fer-ne col·lecció, com sí que passava fa anys, sinó que la gent demana també segells perquè vol certificar que ha estat en aquest lloc. Per a fotos, ja té la càmera digital», afegeix.

Un record «de tota la vida»

La mateixa opinió té la Laia, que treballa a la veïna botiga d'El Call Màgic. «És souvenir de tota la vida, sempre fa gràcia i per això sempre se'n ven», reflexiona. En el seu cas, també creu que s'envien, perquè els turistes -tant nacionals com estrangers- li demanen segells i sobres. «Alguna sí que es queden de record, però com que la majoria ja vénen amb la càmera, moltes d'elles les envien», assenyala.

En alguns casos, fins i tot, els turistes tenen tan clar que ho volen enviar que fins i tot s'enfaden quan alguna botiga de records els explica que ells no poden vendre segells, sinó que s'han de dirigir a l'estanc o a correus. «A vegades ens tornen les postals enfadats», expliquen des de la botiga Vell i Bell. En el seu cas, les imatges més venudes són les de la Catedral, els Banys Àrabs i la pujada de Sant Martí, mentre que les postals de jugadors del Barça -que també en tenen- són una qüestió més aviat anecdòtica. «Bàsicament les demanen les criatures», expliquen. En tot cas, la compra de postals continua essent «un costum entre els turistes» i per això no els ha baixat la demanda.

Però, evidentment, sempre hi ha una excepció que confirma la regla i en aquest cas és l'Anna Recasens, de la botiga Recorda-te'n. En el seu cas, assegura que la venda de postals ha «baixat molt» en els últims tres anys, i ho atribueix al fet que tothom va amb màquines de fer fotos i es connecta constantment a Internet. Això sí, d'altres productes, com per exemple els punts de llibre, sí que n'ha augmentat les vendes.