Buscar "tresors" amagats amb l'ajuda d'un GPS. No es tracta d'un joc de criatures, ni d'una activitat només pròpia de muntanyistes o monitors d'esplai: es tracta d'un moviment cada vegada més de moda que mou milers d'usuaris de totes les edats arreu del món. Molts d'ells, a les comarques gironines.

Alguns el consideren un joc, altres, un esport. El cas és que el funcionament del Geocaching és, en aparença, senzill: els participants han de registrar-se en un web (l'oficial arreu del món és www.geocaching.com, tot i que n'hi ha d'altres, com per exemple www.geocachingspain.com), i allà trobaran les coordenades per a trobar "tresors", anomenats també "cachés", que altres usuaris hauran amagat arreu del món. L'única ajuda que podran tenir per a localitzar-los és la d'un GPS. A la ciutat de Girona, per exemple, n'hi ha entre 80 i 100, mentre que a Lloret de Mar ascendeixen a uns 250. I en què consisteixen, aquests "cachés"? Bàsicament, es tracta de recipients (per exemple, tappers) amb un "llibre de visita" -que pot ser des d'una llibreta fins a un full de paper- per apuntar el nom d'aquells que aconsegueixen trobar-lo. Un cop trobat el "caché", l'usuari entrarà el seu codi a la pàgina web i allà apareixerà la llista de "cachés" que ha localitzat, tant ell com la resta de participants.

El que sembla un funcionament molt senzill, però, es pot convertir en quelcom més complicat. En alguns casos, per exem?ple, el "caché" només es pot aconseguir després d'haver passat per diversos punts geogràfics, i en altres has d'anar responent preguntes abans d'aconseguir les coordenades de l'emplaçament final.

I també hi ha diferents tipus de "cachés". El més normal és que siguin una caixeta amagada, normalment col·locada en aquell lloc per un dels jugadors. I és que aquesta és una altra de les condicions del joc: en principi, s'espera que tots els jugadors també amaguin tresors per tal de fer funcionar el joc, tot i que es tracta de quelcom totalment voluntari i, per tant, no sempre passa. A l'hora d'amagar els "cachés", a més, s'han de seguir també certes directrius, com per exemple situar-los a un nínim de 166 metres de distància els uns dels altres o garantir sempre la privacitat i la seguretat. Cada persona que amaga un "caché" també és l'encarregat de fer-ne el manteniment i garantir que ningú el faci malbé. De fet, a dins de les capsetes s'hi sol incloure un fulletó explicatiu en diferents idiomes per si el "caché" cau en mans d'algú totalment extern al joc.

Però, sovint, la llibreta no és l'únic que es troba dins del "caché". Moltes vegades, a dins també hi ha algun objecte que els usuaris intercanvien entre ells, com per ?exem?ple un clauer. Llavors, quan algú troba i s'emporta un objecte, en deixa un altre i registra tota l'operació perquè en quedi constància. El que més atrau la gent, però, són unes "monedes" o "geocoins" fabricades especialment per al joc que porten incoporat un número de sèrie. Si s'entra aquest codi al web, apareixerà el registre de totes les persones que han tingut aquella "geocoin" en concret i per quins llocs del món ha passat. A més, el seu propietari es pot marcar algun objectiu concret, com per exemple aconseguir que la moneda viatgi des de Girona fins a Tailàndia. Cada usuari pot encarregar una -o diverses- "geocoins" i posar-les en circulació. A banda de les monedes, hi ha també els "travel bug", una mena de clauers que funcionen amb un sistema molt similar.

Malgrat ser una activitat poc coneguda de cara al gran públic, cada cop té més adeptes i són dels perfils més variats. Molts d'ells són famílies, però també hi ha joves i jubilats que es dediquen a viatjar tot seguint aquesta afició. Arreu del món es fan trobades internacionals de geocaching i fins i tot s'ha convertit en una nova manera de fer turisme. Això sí, per evitar que els "cachés" es puguin veure compromesos si molta gent en coneix l'existència, els participants solen dissimular a l'hora de trobar-los, especialment si es troben en espais plens de gent (per exemple, n'hi ha que es troben en ple centre de les ciutats). "El que es vol garantir és la seguretat del joc", assenyala el membre d'una entitat literària de Girona, que durant molt de temps ha estat vinculat al Geocaching. A més, també garanteix que el civisme està a l'ordre del dia. "Jo mai he anat a revisar els tresors que he deixat, perquè no crec que faci falta", assenyala. Si diverses persones no troben un "tresor", tanmateix, s'acaba donant de baixa, perquè potser ha desaparegut.