Lloret de Mar va tornar ahir a reafirmar-se com a col·lectivitat amb una participació massiva en els actes programats a l'ermita dedicada a Santa Cristina, patrona del municipi. Els núvols, amenaçadors fins poc abans del començament de la processó des de l'església parroquial de Sant Romà i fins a la platja (vuit del matí), es va convertir en els millors companys de la festivitat, perquè van evitar la calor intensa que pot arribar a ser molesta, segons explicaven diversos testimonis.

La processó, que traslladava les relíquies de la santa, va ser presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, acompanyat per Jordi Callejón, el seu secretari particular en funcions i molt vinculat amb la parròquia, i el rector, Josep M. Castellà. També hi eren, entre altres, les autoritats locals (encapçalats per l'alcalde, Romà Codina, molt emocionat, malgrat la setmana que havia passat) i, enguany, com a convidats no gironins, pel conseller d'Interior, Felip Puig (que hi ha pres part quatre o cinc vegades, no ho recordava exactament), i el president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol (primer cop), amb la família.

El trasllat dels participants es va fer en vuit embarcacions, amb capacitat total de 1.426 persones. El vaixell de les autoritats, que obria el pas a la resta, era el Juriola II. A la platja de Santa Cristina, la processó va ser rebuda per les persones que havien decidit anar a l'ermita per terra (a uns 3,5 quilòmetres del centre). L'arribada de la regata de llaguts S'amorra Amorra, guanyada pel Club de Rem Santa Cristina, va ser la prèvia de l'arribada de tot el seguici.

L'eucaristia a l'ermita va tenir l'aforament ple a vessar (més de 150 persones) i es va desenvolupar amb una sonoritat a millorar que, juntament amb el xivarri que arribava de fora, impedia seguir amb normalitat la celebració. En l'homilia, el bisbe va donar gràcies als polítics per treballar pel "bé comú" (magrat que hagin de prendre "mesures no populars") i, adre?çant-se a les obreres (noies de l'Obreria de Santa Cristina, entitat propietària de l'ermita), va defen?sar que la trajectòria vital de les per?sones s'ha de moure per "conviccions". Pardo va reivindicar la "coherència" en un període temporal poc favorable a la fe cris?tiana i, posant l'exemple de Lloret i la vinculació amb Santa Cristina, va demanar "no renunciar" a "les arrels cristianes profundes".

El pelegrinatge a Santa Cristina va finalitzar amb l'estofat de vedella (i amb patata, pastanaga, pèsols i sofregit) que es va comen?çar a preparar a les sis del matí. Hi havia quantitat per a 850 racions, que es podien allargar fins al miler. La delegació de Ravensburg (Alemanya), ciutat que també venera santa Cristina, van quedar sorpresos per la festa col·lectiva. La matinal va acabar amb la tornada de la processó, la S'amorra Amorra per a tripulacions femenines i la regata a vela organitzada pel Club Nàutic.

La plaça de la Vila va acollir al vespre el Ball de Plaça, a càrrec de les quatre parelles d'obrers. El ball es repeteix demà.