Lloret de Mar és una de les poblacions de la Costa Brava que han canviat més la seva fisonomia com a conseqüència de l'arribada de grans quantitats de turistes. El poble va començar a rebre els primers visitants estrangers al voltant del 1950, tot i que aquesta situació no es va donar de cop. Cap als anys vint, i fins i tot abans, la localitat havia acollit "bones" famílies de la societat de Barcelona i l'entorn que buscaven a les platges del municipi un ambient agradable per passar els estius.
Després va arribar la Guerra Civil espanyola (1936-39), que va aturar l'arribada d'estiuejants. Però passat el conflicte, la burgesia de Barcelona va torna a triar Lloret, entre d'altres, com a destinació de vacances. I, a poc a poc, la població va anar agafant fama dins i fora d'Espanya i van aparèixer els primers estrangers. Segons recull el mateix Ajuntament en la seva pàgina web, un metge odontòleg alemany, Ernest Adler (Karlsbad, 1906 - Lloret 1996), de prestigi a Europa i que residia a la localitat, va contribuir "a divulgar el nom i les excel·lències del poble entre la seva clientela centreeuropea". Lloret, doncs, va començar a partir dels 50 a fer la gran transformació urbanística que orientés la població cap al negoci turístic de manera definitiva, com així ha estat.
