«El que ens està passant amb l'Andrea és molt especial»

Joan Chamorro (JC): Aquest concert és doble, com bé dius, i clar la Locomotora Negra té 40 anys de trajectòria i el nostre grup, en què l'Andrea és la protagonista, sense treure mèrit als músics, és més nou i sí que podríem parlar del present i el futur del jazz. Perquè l'Andrea ja té un present molt maco, però té molt de futur.

Què és el que veurà el públic de la Porta Ferrada demà?

JC: Hi haurà dues parts, començarem nosaltres amb un sextet. El nostre concert durarà una hora o una hora i deu, perquè com que són dos concerts, no ho podem fer gaire llarg. Hi haurà l'Andrea i dos joves més de la Sant Andreu Jazz Band, que són l'Eva Fernández i l'Iscle Datzira. I després ja vindrà la Locomotora Negra. I al final del concert, si la gent està bé, farem alguns temes col·laborant amb la Locomotora.

Què seria de Joan Chamorro sense Andrea Motis i a l'inrevés, l'Andrea sense Joan Chamorro?

Andrea Motis (AM). Jo m'hauria perdut un munt de coses que he fet. Gràcies al Joan he avançat moltíssim. Forma part de mi ja.

JC: Òbviament, és important el moment en què els nostres camins s'han creuat, tant per ella com per mi. Ella, perquè es va trobar amb una persona que la va potenciar, que l'ha valorat, que ha fet que creixés.

AM: (Interromp) Que m'ha ensenyat.

JC: Que li ha donat suport perquè ha cregut en ella. Hem portat les coses d'una manera coherent perquè ella pugui ser on és ara i tingui un futur prometedor. I per mi... Jo ja portava una trajectòria. Però això que ens està passant amb l'Andrea és realment molt especial, perquè els músics de jazz mai tenim aquest ressò. Mai. Jo crec que ni Tete Montoliu, el gran Tete, tenia aquest ressò, tot i haver tocat amb Ben Webster, Dester Gordon... I, per tant, a mi també m'ha repercutit amb moltes coses bones.

L'èxit prematur ha portat problemes a moltes estrelles en l'àmbit personal. Com ho portes?

AM: Bé, el millor de tot és que hem anat fent concerts a poc a poc i aquest èxit que hem tingut ha estat progressiu. No ha estat a partir d'un sol concert que s'ha creat un boom. I, a més, jo tinc la sort que tinc la meva família al meu voltant i el Joan que parla molt amb mi i m'aconsella. Em sento molt acompanyada i això fa que estigui a gust.

Et veus tota la vida fent això?

AM: No ho sé.... Home, m'agrada molt i vull continuar. Tot i que no sé què voldré fer amb el temps.

De quines veus de jazz o d'altres gèneres et nodreixes?

AM: Escolto, sobretot, sobretot, jazz. I escolto molt cantants com Billy Holiday i Ella Fitzerald. I també trompetistes, saxofonistes i jazz bands. I després alguna cosa de pop, música celta.

Tenint en compte l'èxit tan ràpid que heu tingut, què creieu més en el talent o el treball?

AM: Nosaltres fem molt allò que ens ve de gust. Per exemple quan muntem un tema el fem perquè ens agrada i com ens agrada. Ho fem per plaer i així el resultat és que la gent veu bon rotllo a l'escenari.

JC: A veure, és una opinió personal i em puc equivocar. Jo crec que l'Andrea, en concret, té molt de talent. Té molt de treball també, ha treballat molt i més que haurà de fer-ho quan acabi l'escola si es vol dedicar a això. Però hi ha una tercera cosa i és que ella té màgia. Hi ha molts artistes que fan les coses molt bé, però ella connecta molt amb la gent. No és només la qualitat de veu, que és una qüestió tècnica, sinó que va una mica més enllà.

El duende que diuen a Andalusia?

JC: Sí, exacte. Té àngel, com ha dit alguna vegada algun periodista. A més, ella està en un context, on s'intenta aconseguir l'entorn adequat perquè quan entri se senti molt còmoda. Són moltes coses... Això que deia ella de l'energia postiva... Bàsicament, el que busquem a l'escenari és passar-ho molt bé i transmetre molta energia postiva i que la gent quan surti s'ho hagi passat molt bé i que surti amb un somriure a la boca. I avui en dia això és molt important.

Cap on va el vostre matrimoni?

AM: Ara mateix tenim un munt de coses. Està a punt de sortir el segon disc, al setembre, i després tenim un parell de palaus.

JC: De projectes, l'altre dia comptava tot el que està fent l'Andrea i té coses amb la Sant Andeu Jazz Band, ha grabat una cosa per la Marató, ara treurem un disc, farem un Palau... Després tenim el festival de jazz de Barcelona. Dins del context de la Sant Andreu Jazz Band ara sortirà una pel·lícula preciosa... Nosaltres no tenim res firmat. (Riu) Mentre hi hagi una simbiosi maca d'energies i de ganes de fer les coses això funcionarà. Òbviament, en el moment que ella o jo tinguem ganes de fer altres coses doncs les farem. Però va fluint com ho ha fet des que ens vam conèixer ara fa set anys i les coses millor no poden anar. Mentre duri, durarà.

Feu força standards i versions, heu pensat a anar més enllà i crea alguna cosa més pròpia?

AM: Això ens ho pregunten molt últimament. I de fet, hem començat a parlar-ho, a veure si tenim alguna idea, fer alguna lletra, alguna cançó. Potser més endavant anirem incorporant algun tema. Tampoc ho estem buscant, però sí que és veritat que ens ha passat pel cap.

JC: Hem fet un pinito amb una cançó per un programadeTVE, que hem composat lletra i música. Suposo que sortirà a final d'any. I jo com a professor sempre intento incentivar que els nens composin i facin coses pròpies. Però en el món del jazz això no és imprescindible. Chet Baker es va passar tota la vida cantant standards. Això ha de sorgir, tot i que també es pot forçar una mica. No es descarta.