Des que va néixer, Miguel Bosé ha estat envoltat d'alguns dels artistes més grans com Picasso, Visconti o Hemingway, tot i que nega que això l'influenciés, sinó que és l'ADN el que l'ha fet com és. Ara és un dels cantants més coneguts de tota Espanya i l'estranger i avui arriba al festival de Calella de Palafrugell per oferir la seva nova gira: Papitwo. Bosé es mostra molt satisfet en parlar d'aquest nou espectacle, la continuació de Papito. Detalla tot el que hi haurà a l'escenari, els efectes, les imatges, tot, i assegura que és un gran espectacle. El seu to canvia radicalment en referir-se a la crisi i la situació actual. Afirma sentir-se "cabrejat" i traït pels polítics actuals.

Com està anant la gira que acaba de començar?

Molt bé, molt bé. Hem fet dos concerts, Marbella i Algesires i molt bé. Increïble. També és un espectacle que arriba en molt bon moment, no només pel que és el repertori i per la fam que va deixar Papito, sinó també per l'espectacle que en l'aspecte tècnic és grandiós. La gent en aquests moments de penúria agraeix una cosa que costi tan poc per tant.

Quin espectacle oferirà al públic de Cap Roig?

L'espectacle és el mateix que s'ha vist a Marbella i Algesires. És un espectacle... bufff! Hi ha una pantalla de 20 metres per 10 de profunditat amb un fons de pantalla "led" de 16 metres per quatre d'alt, un sostre electrificat on pugen i baixen objectes i escenografies que es van renovant... Les llums que són impressionants, més tot el repertori; més nou persones a l'escenari... Més una realització de deu càmeres que completen i van il·lustrant tot el que va succeint. És una informació brutal, constant, per il·lustrar cadascuna de les cançons.

En aquest treball ha col·laborat amb Penélope Cruz, Malú, Joaquin Sabina, Dani Martín, Juanes, Bimba Bosé... Hi haurà algun d'ells a l'escenari?

No ho sé, no ho sé. I no m'atreveixo a dir-ho, perquè a més no se'ls pot exigir res, fins i tot quan han dit que volen venir. En l'últim moment molts d'ells solen tenir contratemps. En el 90% dels concerts de Papito estava jo sol. És un àlbum on òbviament faig duets, però la fórmula de l'espectacle no és de duets, és amb Miguel Bosé.

Com ho fa per escollir els artistes que participen en el disc?

Amics! Han de ser amics, sinó no entren, això està clar. Perquè a més fer duets amb gent que no conec... ja he tingut un parell de situacions i és una cosa que tècnicament té un bon resultat, però al final resulta molt fred.

I les cançons?

Són ells generalment els que les trien i sinó jo sempre estic per ajudar-los a escollir-ne una.

En una entrevista recent, deia que els nous artistes ho tenen molt difícil i els suggeria ser ells mateixos.

Això sempre, eh! Això és una cosa que sempre dic a tothom: sigueu vosaltres mateixos. Si un vol dormir tranquil i ser feliç, de vegades les coses van bé i de vegades les coses van malament, però almenys un no es queda frustrat amb un mateix.

Això és el que li agradava de Laia Vehí del "Número Uno"?

Entre altres coses, entre altres coses... que sempre va ser ella mateixa.

La Laia ens confessava fa pocs dies que aniria a veure'l a Cap Roig. La pujarà a l'escenari?

És complicat, perquè a més és una cançó que ella em va demanar cantar i que està armada d'una manera que és difícil que algú pugui entrar, però bé, en un futur segur que pujarà amb mi a un escenari.

Creu més en el talent o en l'esforç?

Crec en les dues coses i crec que les dues són necessàries. És a dir, si hi ha molt talent i no hi ha esforç no s'arriba a res i si no hi ha talent, per molt d'esforç que hi hagi tampoc s'arriba a res. I a més afegiria bons equips, i afegiria constància i entusiasme, dedicació, respecte... i sentit de màrqueting, relacions públiques i saber com fer la promoció... Avui dia si només tens talent, i tens molt talent, i et creus que per tenir-lo has d'arribar... t'han donat però bé abans de començar, però ben donat, eh! Perquè talent hi ha per aturar... Per passar pel sedàs cal tenir tota la resta i cada vegada la selecció és més fina.

El fet d'haver estat envoltat des de petit d'alguns dels artistes més grans, com Picasso o Hemingway, li ha generat una manera de veure el món?

No, jo crec que és l'ADN, que és el més poderós constructor del que sóc. Després l'educació ha tingut molt a veure, però també han tingut molt a veure els estudis que els meus pares sàviament em van regalar. Quan tens un fill el que has de fer és ajudar-lo perquè sigui ell mateix el que es desenvolupi, donar-li totes les eines del món i a mi me les van donar. I després òbviament un caràcter que és molt autodidacta i que té molta curiositat i que mai s'atura i que és com és. Però la base és l'ADN.

Al principi parlava de la gent que està patint la crisi, què els diria per animar-los?

És difícil, perquè jo sóc ciutadà i estic en les mateixes. Estic amb un cabreig, que no té ni nom ni cognom. Estic amb una ira, que no té ni nom ni cognom. Amb una ràbia, amb un sentit de traïció tan immens. I a més sabent que el sistema no funciona i que la classe política ha de ser obligatòriament renovada. És un gest d'ètica interna, el autoreconeixement que no funcionem, "no hem estat capaços, posarem a altres". Coneixem cada dia casos de corrupció i sabem que mai seran jutjats o que no acabaran a la presó. Com sabem tot això estem amb un cabreig...

I què es pot fer?

Alguna cosa haurà de succeir i que sigui molt radical. Però en el meu sector ja veus... I els autònoms han d'estar saltant d'alegria també. Però en el meu sector, cap govern ha descobert que darrera de la cultura i l'art hi ha un negoci, no ho volen veure. No sabem per què, però a sobre ens apugen l'IVA al 21%... No ho sé, suposo que d'aquí a un mes ens enviaran a tots uns potets de vaselina... per a nosaltres, als autònoms i a les pimes.