Dos joves que ronden els trenta anys fumen un puro. Amb la mà dreta sostenen un combinat i amb el cap sostenen un barret negre i de copa. Són les deu de la nit de dimarts i, com la resta del públic, esperen que dos senyors pugin a l'escenari de la zona esportiva Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols. Aquest dos mestres de la música són Sabina i Serrat. Serrat i Sabina.

"Deixin anar les seves passions. Comença l'espectacle", adverteix una veu en off que pren el cos de dues il·lustracions gràfiques d'ocells encabits dins l'espectacular muntatge audiovisual. Els dos artistes comencen el concert de Sant Feliu de Guíxols sota el ritme d'Ocupen su localidad i Hoy puede ser un gran día, tal i com ho van fer l'agost de 2007 en la mateixa localitat i davant de 12.000 persones. Llavors es presentava la gira Dos pájaros de un tiro. Dimecres no es van concentrar a la zona de Vilartagues més de 10.000 espectadors ni de bon tros.

En cinc anys canvien moltes coses i està clar que la crisi econòmica fa estralls en l'economia gironina. Precisament aquest és un dels missatges que el duo Serrat i Sabina transmeten amb l'actual gira Dos Pájaros contraatacan amb l'edició del seu treball La Orquesta del Titanic, una orquestra que no s'enfonsa. Ja es pot enfonsar l'economia europea i pot pujar la prima de risc a Espanya que la música i veterans artistes com Serrat i Sabina seguiran lluitant per no enfonsar-se. Ho deixen clar des de bon principi: "Amb els temps que corren em sembla un miracle que hagin decidit passar la nit amb les nostres cançons (...). Els temps són fotuts, ens poden fotre els diners però mai ens poden treure l'alegria". Aquest discurs, però, no el van pronunciar en el concert que van fer el passat juliol en el Festival Castell de Peralada.

Serrat i Sabina es troben en l'escenari com peixos a l'aigua. Es mouen enmig d'un espectacular muntatge de llum i so com si fos casa seva. Actuen amb naturalitat, es respecten tot i discutir sobre el volum dels seus atributs naturals i cap dels dos desitja més protagonisme que l'altre. Junts són més forts. S'alternen. Però com a bona "parella de fet" que són, tenen marcat el seu espai i la seva llibertat.

El públic del Festival de la Porta Ferrada comença una mica fred, potser per l'aire fred que obliga a les dones a cobrir-se el coll amb mocador. Però temes com Algo personal, 19 días i 500 noches i Mediterráneo ja s'encarreguen d'escalfar els 4.000 espectadors que ocupen el "Guíxols Arena".

Record a Chavela Vargas

El moment més emotiu de la nit va arribar quan Sabina va tenir un detall amb la recent desapareguda Chavela Vargas -amiga amb qui l'andalús havia compartit escenari- i va interpretar Por el Boulevard de los sueños rotos. Després d'aquest homenatge el show va continuar i les bromes entre els dos protagonistes de la nit segueixen essent presents. "Diu que té la grip, doncs així millora. Jo sóc el que el recupera cada dia. El trec del llit i el poso a terra. (...) Gaudeixin del meu company, però espavilin que no li queda gaire temps", diu Serrat referint-se a Sabina.

Tot i l'elevada edat dels dos artistes, el ritme del concert augmenta i el fidel públic ho agraeix. Les reaccions dels assistents en cançons més intenses com La del Pirata cojo i Para la libertad en són una prova.

Ja després d'haver amagat en marxar i donar per acabat el concert, Serrat i Sabina estusiasmen el públic amb clàssics com Paraules d'Amor, Y nos dieron las 10 i Noches de Boda. Després d'un tercer descans, Soledad i Fiesta donen el punt i final a dues hores i mitja de concert. Una actuació amb ritme, que fa suar els cabells de Sabina -amagats sota el barret de copa- i que recorda que encara que s'enfonsi el millor vaixell, la música seguirà viva.

Serrat i Sabina són dos ocells que en el món actual i després d'una llarga i reconeguda trajectòria busquen el seu niu. Van tenir un passat, present i ara sembla que ja visquin el futur. Però no són ni ocells ni punyetes. Són Senyors, amb majúscula.