Lluny va quedar la imatge de Cap Roig, quan fa un any Ana Belén es va quedar amb només quatre gats després de no convèncer el públic tot oferint un recital de poesia i amb la música d'un piano. El dimecres a la nit l'Espai Port del festival de la Porta Ferrada pràcticament va emplenar-se per gaudir de la veu d'Ana Belén. La cantant madrilenya va començar amb Yo vengo a ofrecer mi corazón, deixant clar que la de dimecres seria "una gran nit". Després d'un "bona nit Sant Feliu", Belén va recordar que en aquest municipi del Baix Empordà hi va enregistrar una pel·lícula anys enrere. Tot i que va néixer el 1951, Ana Belén va prosseguir cantant el seu particular Yo nací en el 53.
Les seves primeres paraules van ser "pels homes: les persones més determinants en la meva vida". I és que Belén va destacar que "a part de compartir-hi una gran amistat, alguns m'han regalat cançons". A la primera dedicació personal, els elogis van anar per a Pedro Guerra, mentre enfilava Debajo del puente. La melodia va servir per ?obrir la llista de l'últim disc d'Ana Belén: A los hombres que amé.
Així, després de Guerra, el torn va ser per José Alfredo Jiménez, al mateix temps que recordava la recent mort de Chavela Vargas. De la mexicana Ojalá que te vaya bonito, va passar per La mentira i va arribar fins a Joaquín Sabina, tot recalcant que "qui té un amic, té un tresor". Y sin embargo va ser la cançó que va li regalar, i la va acabar amb un barret al cap per intentar emular la figura de Sabina.
I és que la posada en escena d'Ana Belén va ser una de les claus del concert de dimecres a Sant Feliu de Guíxols. Amb un vestit llarg de color blanc, escotat de darrere i obert en quatre talls, que li deixaven entreveure les cames. Conjuntat amb un cinturó molt fi, també blanc i ?gai?rebé imperceptible. La cantant es desplaçava amunt i avall, omplint tot l'escenari i calculant amb una perfecció absoluta cada una de les seves passes, que combinava al mil·límetre amb els pocs però necessaris elements d'attrezzo: cadira, tauleta, banc, maleta i també algun altre complement de vestuari.
L'única bombeta que penjava de dalt es va encendre quan Belén va elevar, amb No estás sola, l'important empremta personal per part de Miguel Ríos. El recital va continuar amb les cançons de Kiko Veneno, Luís Eduardo Aute, fins a arribar a l'esperat Víctor Manuel. Ana Belén va explicar com a anècdota que la relació amb Manuel va començar dècades enrere, precisament, a Sant Feliu. Així, la bombeta va tornar-se a encendre amb la dedicació al seu marit, a través de Canción pequeña, i també notificant la presència del fill d'ambdós, que el dimecres compartia l'escenari de la Porta Ferrada amb la mare: a les segones veus i des dels teclats.
Després del repàs a les cançons dels seus homes, Belén va desfermar el públic amb els seus èxits. El hombre del piano va fer avançar els aplaudiments, que van continuar amb Lía, Contamíname, Derroche. Sólo le pido a Dios va desbordar entre els assistents al concert, que recordaven, al ritme de la música, la lletra d'aquesta melodia arrelada a la cantant madrilenya.
La dolça veu d'Ana Belén va fer aixecar el públic amb les últimes cançons, com España camisa blanca. Belén va acomiadar-se amb la bona marxa de La banda. I el públic, satisfet. Confirmant, de nou, que els clàssics mai fallen entre els més fidels.
