Quimi Portet (Vic, 1957) descriu alguns detalls del concert que podrà veure aquesta nit el públic del 41è Festival Internacional de Música de Cadaqués, on també hi haurà el cantautor Roger Mas. L'ex d'El Último de la Fila explica, a més, l'evolució de la seva obra i la situació actual de la música en català.

Com serà el concert d'aquesta nit?

Aquest any, com que hem tocat bastant en format festival, el concert habitual és un repàs on hi ha cançons del disc nou Oh My Love, evidentment, però també amb cançons barrejades de tots els discos. És una actuació en la que estem acostumats i molt còmodes. A més, el lloc del concert és molt bonic.

Ja ha tocat alguna vegada a Cadaqués?

No, no hi he tocat. Hi vaig veure una cosa una vegada, però en el Festival de Cadaqués no hi he tocat.

Així, se sent còmode en el format estiuenc?

El festival és una mica entre el teatre i el que seria el concert a l'aire lliure, clàssic i amb la gent dreta. Té l'avantatge que hi ha moments amb molta intensitat, com podria haver-hi en un concert amb la gent dreta, però també et permet la intimitat i la tranquil·litat que pot donar el fet que la gent estigui asseguda confortablement. És un concert que et permet molta més llibertat alhora d'expressar les cançons.

Avui també hi actua Roger Mas. Quina diferència hi ha entre vosaltres dos?

Som dos artistes diferents, òbviament. Però també tenim punts en comú. En Roger Mas és una persona que conec. Segueixo molt la seva obra i som dos tipus d'artistes que queden molt bé per fer els dos concerts seguits. Som molt c0mplementaris en aquest sentit.

Faran alguna cosa plegats?

És possible que hi hagi alguna col·laboració.

El seu darrer àlbum s'anomena Oh My Love, per què en anglès?

En el títol hi ha un punt irònic. És un títol molt comú en el món de la música popular dels últims temps ja que hi ha milions de cançons. És una frase recorrent. Una frase totalment gastada. Em feia molta gràcia posar-ho en aquest disc, en aquest recull de cançons, on precisament hi ha cançons molt eclèctiques i que fugen una mica d'això. Em feia gràcia el shock que hi ha entre aquest tipus tan "carrinclonet" i el tipus de material que hi ha dins el disc.

Llavors, tot és ironia?

Sí, té una part d'ironia. Però també hi ha parts serioses i melancòliques. Em sembla que és un disc on hi ha, més que mai, barrejats els diferents estats d'ànim que pot tenir una persona que fa cançons. Hi ha temes purament humorístiques com Pastor Alemany fins a cançons serioses o melancòliques. El pas del temps té certa importància, cosa que fins ara no havia estat en els meus discos. Em sembla que és un disc eclèctic, encara que sigui una paraula que es diu molt, però en aquest cas ho és moltíssim. Tan a nivell estètic com emocional.

Ja porta vuit discos en solitari. Com ha estat la seva evolució?

Em sembla que ha sigut una evolució natural. A mi m'agrada molt el meu ofici. M'agrada moltíssim. He procurat en cada moment de la meva vida trobar el màxim partit i amb la màxima satisfacció. Això m'ha portat a una forma de sensibilitat que em sembla que és la que permet que pugui fer discos després de tants anys. He evolucionat d'una manera natural. No he forçat mai res. No he fet mai un disc més dur o més suau del que volia. Sempre he fet el que realment em venia de gust fer.

Troba a faltar tocar en un grup com El Último de la Fila?

No, perquè amb els músics que toco ja fa molts anys que toquem. Per exemple, amb l'Antonio Fidel fa més de 30 anys que toquem junts. Potser sí que la meva feina en l'estudi té un punt solitari i aïllat. Però un cop el material es posa en funcionament per la gira, immediatament ens convertim en un grup. I tinc la satisfacció de tocar en grup.

Com a productor, en quina situació es troba la música en català?

Estem en un moment increïble. Molta qualitat. Molts bons textos. Molt bona música. Molta varietat d'estils. M'agraden moltíssim els grups de la nova fornada. En altres moments hi havia més confusió i em sembla que ara és un fet manifest. Els grups tenen una qualitat molt important. La música en català es troba en molt bon estat de salut.

El que no està en bon estat de salut és l'economia. Com afecta això la música?

Això és un fet aliè a la música. Òbviament, la crisi existeix i afecta durament. No és un fet intrínsecament musical. El músic, sobretot el de música popular i sempre dintre de les possibilitats, ha estat un ésser que s'ha adaptat a les circumstànscies. I em sembla que així ho estan fent. Els grups continuen fent discos, actuant, etc. La intensitat, per part dels músics, hi és.