Sopaven en un bar minúscul de Calonge, davant del Castell on haurien d'actuar i aliens al que els esperava. Eren Andrea Motis, Joan Chamorro i la seva banda. Aquest cop la promesa catalana del jazz actuava en la 45a edició del festival Interludi de Calonge, un dels més antics de la Costa Brava.
Mentrestant, prop de 650 persones buscaven lloc a la plaça d'Armes del Castell, on es feia el concert. De fons se sentien converses de pares i fills, avis i néts, tots comentant que veurien "una noia amb veu de fada". Arribada l'hora, els components del grup pugen a l'escenari i comença una sessió de jazz que duraria dues hores.
El públic, més fred al principi, va anar-se contagiant de la complicitat entre l'Andrea i en Chamorro. La calidesa de la veu de Motis juntament amb el toc de contrabaix del seu mestre sembla que començava a entrar als cossos dels espectadors i els despertava i delectava. A la quarta peça que van tocar, una cançó de Nina Simone, ja es van sentir els primers xiulets d'ovació de la nit i van començar uns aplaudiments pels solos dels músics -Josep Traver al baix, Esteve Pi a la bateria i Ignasi Terraza al piano- que es van repetir durant tot el concert.
Va ser un espectacle en què semblava que la banda estés assajant al seu estudi. Tot eren somriures i mirades de complicitat, copets a l'espatlla i felicitacions pels solos. En definitiva, pura diversió jazzística. Una diversió que els va dur a tocar cançons tan conegudes com Summertime, Moon RiverComes love i transportar el públic a la Nova Orleans més autèntica de la mà de cançons de Louis Armstrong. Fins i tot hi va haver lloc per estrenar una versió de la coneguda Bésame mucho.
I és que Motis i Chamorro no haurien marxat mai de l'escenari. Jazz, estiu i un públic entregat. No es pot demanar res més.
