Menorca i l'Escala. El Mar i la terra, a través del sotabosc. La música i la cuina. I tot amanit amb unes gotes de festa, concretament la de Sant Joan. El tàndem Jacas-Juanico van oferir dimecres a la nit una autèntica orgia per als sentits en una nova entrega del Gastromusical. El músic de "ses Illes", acompanyat pel contrabaixista Joan Solà, va regalar un repàs de temes del seu exgrup Ja t'ho diré, que ha recollit recentment en el disc Dues pedres. Abans, però, el cuiner Jordi Jacas es va lluir amb un menú extraordinari que va girar al voltant de la procedència de Cris Juanico.
"Fa unes hores estava a Menorca", va confessar el cantant en els primers compassos de la nit. I, de fet, l'illa hi va ser sempre present, tant en el menjar com en la música. Així, amb una simple samarreta, texans i la guitarra, Juanico va arrencar el concert amb una ovacionada Si véns, que va captivar els assistents a l'instant. I al primer tema, el van seguir els records d'infància de Fràgils pensaments; una cançó mig eròtica, que Juanico va definir com a "verderòtic" -Tu sí que en saps-; i l'esperada Pedres que rallen (pedres que parlen), que donava nom al seu penúltim disc. Tot i que Sé -instrumentalment excel·lent- i Es moment, que narra el joc de mirades que es produeix en els transports públics, van anar arrodonint una nit que millorava a cada nou tema.
Durant l'actuació, el cantant va jugar amb la seva veu, amb el públic i es va mostrar molt proper, ?gai?rebé com si fos una trobada d'amics, lluny de les aureoles que es creen alguns artistes. Fins i tot, en nombroses ocasions va fer bromes, com quan a mig concert per demanar dues cerveses va dir: "Mediterràniament, necessitem dues estrelles" i tothom va riure.
Juanico és fonamentalment veu. Aquest és el seu instrument i, sobretot, el seu segell. Una veu inconfusible, especial, plena de tonalitats, i que li permet viatjar des de la cançó popular illenca al jazz més pur, passant pel pop-rock dels seus grups com Ja t'ho diré o Menaix A Truá.
I la nit seguia... "Us presento el japonès", va dir somrient i assenyalant l'aparell que utilitzava per gravar sons i després reproduir-los durant les cançons. L'aparell ajudava els dos músics a crear un ambient de banda amb tocs de modernitat. I van arribar les cançons més animades com Loca sumeraSes al·lotetes i Sa jove de Sant Lluís. I la gent també s'animava. Va anar pujant i va acabar amb tot el restaurant dempeus, ovacionant el cantant i demanant, una darrere l'altra, més cançons. I Juanico no va decepcionar, ho va donar tot sobre l'escenari. Va acabar amb la samarreta xorrejant i va regalar fins a quatre bisos per les peticions d'un públic més que entregat.
La festa dels sentits, però, feia estona que havia començat i el cantant ho va recordar: "Jordi, gràcies per aquest univers de sensacions". I és que l'obra del cuiner va ser digna de menció. Jacas es va lluir amb un menú excepcional, segurament un dels millors d'aquesta edició. El primer plat va jugar al voltant d'un element fonamental per als illencs, el mar, amb una caldereta de peix i marisc que era capaç de traslladar-te just davant de les onades. El "sotabosc", amb un costelló de porc i russinyols, va ser el segon. I el postre... Un tribut a l'emblemàtica Festa de Sant Joan de Menorca amb pa de pessic, crema per sobre, gelat i "peta-zetas" de xocolata, que esclataven a la boca.
En defintiva, la combinació dels dos artistes va regalar una nit a mig camí entre l'Escala i ses illes, que es farà difícil d'oblidar.
