Kirk Douglas a Llafranc menjant uns peus de porc, l'Ava Gardner de festa a Palamós o Elisabeth Taylor en un sopar de més de 300.000 pessetes de l'època a Platja d'Aro. Totes aquestes escenes es van viure als anys 60 a la Costa Brava i dimarts es van reviure a la Barraca dels Lliris de Tamariu dins el cicle Converses de Barraca, que organitza la biblioteca de Palafrugell. La conferència, que es titulava El Glamour a la Costa Brava, es va iniciar precisament definint aquest terme, que segons el diccionari és "l'encant o atractiu d'una persona o d'una cosa que provoca admiració general". Un glamur, però, que segons els tertulians que hi participaven s'ha anat perdent a la Costa Brava. Potser és perquè aquella bogeria artística, intel·lectual i de festa han deixat pas a un poder adquisitiu igualment elevat, però una mica més buit de contingut.
Lluís Molinas (actor i director teatral i coneixedor d'aquesta zona) va destacar que els pioners d'aquest glamur a la Costa Brava van ser els Woevodski de Cap Roig, Josep Encesa (Gavina de S'Agaró) i el pintor Josep Maria Sert. Segons Molinas cal reconèixer el mèrit dels Woevodski, Nicholas Woevodski i la seva dona Dorothy Webster, que van comprar uns terrenys a Palafrugell i van fer els Jardins de Cap Roig i un castell. En aquest espai, van portar un seguit de personatges com un dels descobridors de la mòmia de Tutankamon o l'actriu Madeleine Carroll, que va ser una de les primeres de Hollywood que va visitar la Costa Brava. Tot això passava cap als anys 30. I, paral·lelament, per la seva part, Josep Encesa amb la Gavina de s'Agaró va començar a atraure gent d'una "certa categoria social". Finalment, Molinas va afegir que no es podia "oblidar que el pintor Josep Maria Sert va portar un seguit de gent important".
Després va arribar el parèntesi de la Guerra Civil i no va ser fins el 1950 amb el rodatge a Tossa de la pel·lícula protagonitzada per l'Ava Gardner (Pandora i l'holandès errant) que va començar a generar un turisme internacional i més massiu fins arribar al boom dels anys 60. Molinas, però, va voler destacar que l'home clau perquè Ava Gardner i l'equip de la pel·lícula ?vin?guessin a rodar a la Costa Brava va ser Albert Puig Palau, que era conegut del director i el va convèncer. "És un senyor que Palamós té oblidat", va reivindicar Molinas.
Aquella pel·lícula i alguna altra com El far de la fi del món protagonitzada per Kirk Douglas va fer que aquestes estrelles coneguessin la Costa Brava i la comencessin a freqüentar. Els fascinava la nit, els paisatges, el menjar i un ambient desconegut per a ells.
En aquells anys, va començar a agafar força també Platja d'Aro, que en poc temps va tenir quatre discoteques molt rellevants: Tiffany's, el Flamingo, Maddox i el Paladium. De Maddox en va parlar Georgina Regàs, germana d'Oriol Regàs que l'havia impulsada, i va dir que aquella gent més que glamur el que feien era trencar les normes establertes. I de seguida va agafar la paraula Jordi Comas, reconegut hoteler de Platja d'Aro i president de la patronal gironina, que va destacar el paper de la família Encesa a s'Agaró amb la Gavina i el canvi que van suposar les discoteques. "El Tiffany's va ser la gran revolució i de seguida va venir el Bocaccio a Barcelona i Maddox a Platja d'Aro", va destacar.
Una de les anècdotes més divertides del vespre va ser quan Comas i Molinas a duo van explicar un dels afers d'Ava Gardner. En aquella època per la Costa Brava corria un cambrer que era famós, perquè estava "ben dotat". L'anomenaven "El luminoso", perquè també instal·lava cartells de neó. Doncs bé, van explicar que enmig d'un sopar amb molta altra gent, l'Ava Gardner va desaparèixer i les veus diuen que se n'havia anat amb el "luminoso". "El pobre Mario Cabré li recitava poemes i a ella li anava la marxa. El "luminoso" la va il·luminar en alguna de les pinedes de per allà", va fer broma Molinas.
Llafranc i el Gitano
Finalment, un altre dels punts neuràlgics d'aquell glamur era Llafranc i la seva àrea d'influència. Sobretot hi havia dos locals de visita obligada: l'hotel Llafranch (de Manel Bisbe, conegut com el Gitano) i el Chez Tomàs (de Tomàs Cervera). La neboda del Gitano, Adela Pagès, va explicar el que es vivia a l'hotel, les festes eternes i com els menjars més senzills eren els que entusiasmaven aquells actors americans. En aquest sentit, l'Adela va explicar que a Kirk Douglas li encantaven els peus de porc que ella mateixa li feia a l'hotel i que la Chunga sempre els demanava l'estofat gitano fins que va provar el seu, que li agradava més.
En definitiva, les pel·lícules van portar les estrelles a la Costa Brava i de seguida es van enamorar dels racons i locals emblemàtics de Llafranc, Begur, Platja d'Aro o s'Agaró.
