Una copa i mitja de rom, el suc de mitja llimona, mitja cullerada de sucre, mitja copeta de marrasquí i gel picat: el daiquiri s'ha convertit en una de les begudes nacionals de Cuba i una de les més populars arreu del món, però el que poca gent sap és que un dels seus "pares", Constantí Ribalaigua i Vert, que va regentar l'històric Floridita de l'Havana, era nascut a Lloret de Mar. Per tal de recuperar la seva memòria, l'Ajuntament de Lloret el fa reviure -a ell i al seu fidel client Ernest Hemingway- en unes visites teatralitzades que se celebren cada divendres a partir de les nou del vespre al Museu del Mar.

Constantí Ribalaigua va néixer a Lloret de Mar l'any 1988, al número 32 del carrer del Carme, fill de Cristina i Salvador. Quan tenia deu o onze anys va marxar cap a Cuba amb el seu pare, i a l'Havana es va posar a treballar en un cafè que era propietat de dos germans també lloretencs, Narcís i Francesc Sala Parer, que tenia dos noms: Cafè d'en Cotorra i la Florida. Allà va ser més conegut com a Constante i va prosperar tant en el negoci que es va acabar convertint en l'amo de la Florida.

"Ser camarero es una profesión, ser cantinero es un arte", afirma el Constantí Ribalaigua de la visita, interpretat per Albert Muntané. I va ser aquesta passió per la seva feina el que el va portar a ser un dels coctelers més coneguts de l'Havana. La Florida -coneguda entre els cubans com El Floridita- es va convertir en un dels locals més coneguts de l'illa. En una època en què la "llei seca" dels Estats Units va fer més populars que mai els còctels de Cuba, el local va rebre la visita de personalitats com Ava Gardner, Frank Sinatra i Lauren Bacall, entre molts altres.

Un dels clients més fidels va ser l'escriptor Ernest Hemingway, per a qui Ribalaigua preparava un daiquiri especial, amb doble de rom i sense sucre. La fidelitat de Hemingway va ser premiada amb la instal·lació d'un bust que el recorda al costat de la barra del Floridita, molt a prop d'on hi ha penjat un quadre de Constantí. De fet, és un diàleg imaginari entre els dos personatges serveix com a fil conductor de la visita i permet aprofundir una mica més en com era la vida diària al Floridita, local que acabaria essent conegut com "La Catedral del daiquiri".

La carta de Ribalaigua al Floridita va arribar a comptar amb més de 150 còctels, la meitat dels quals duien suc de llimona extret dels llimoners que ell mateix cultivava.

"Ha mort el mestre dels cantiners", va escriure Hemingway ?l'any 1952, davant la mort de Ribalaigua. I malgrat haver-se convertit en una figura molt popular de la Cuba de principis del XX, a la seva terra natal, Lloret de Mar, encara és relativament desconegut. "L'any 1998, quan es va celebrar l'aniversari de la pèrdua de les colònies, es va parlar molt dels indians i alguna informació sobre ell havia aparegut, però no era el personatge més rellevant de Lloret i no va ser massa estudiat", assenyala Montse Sala, historiadora de l'art i documentalista de la visita teatralitzada.

I és que, segons Sala, Ribalaigua no va ser "el típic indià", ja que va marxar a principis del segle XX i no a finals del XIX com la majoria. "Sabíem que havia treballat al Floridita i que havia inventat el daiquiri, més enllà d'això, la seva figura no es considerava rellevant. Però el cert és que va ser una persona prou important en la societat havanera d'aquella època", indica Sala.

Tenint en compte que Ribalaigua va abandonar Lloret de molt jove, la seva petjada al poble és molt discreta. Per tal de traçar-ne la biografia, Sala explica que s'han buscat testimonis que, de forma directa o indirecta, havien tingut relació amb Ribalaigua i el Floridita. Una de les fonts principals va ser el seu fill, Jorge, que va explicar els records que tenia del seu pare i la seva clientela. A partir d'aquí, van anar estirant del fil i van trobar-se amb una història més interessant. "Ens hem trobat amb una dimensió que ni coneixíem ni esperàvem trobar", explica Sala. A partir d'ell, a més, han descobert altres lloretencs que van tenir un paper important en el món cocteler de l'Havana.