A l'estiu, no hi ha cantada d'havaneres que no acabi amb un bon cremat per escalfar els ànims. I és que malgrat ser una beguda d'hivern -ja que no és precisament fresca-, el cremat s'ha acabat popularitzant a l'estiu. Pere Bahí, del restaurant La Xicra de Palafrugell, i Paco Cardona, de La Bella Lola, recorden que en els seus orígens servia per escalfar els pescadors a les tavernes, i d'aquí que aquesta beguda hagi quedat lligada per sempre a les havaneres.

"Temps enrera, quan no hi havia calefacció a les cases, quan hi havia un malalt es cremava alcohol o rom en un gibrell de ferro per tal de donar temperatura a l'habitació", explica Bahí. Més endavant, els mariners van començar a beure rom cremat per escalfar-se a les tavernes quan el mal temps els impedia sortir a pescar, mentre cantaven havaneres per tal de matar el temps. "El cremat es prenia antigament a les tavernes quan no existia el conyac ni el whisky", assenyala Cardona. En aquell moment, era una beguda majoritàriament d'homes, ja que aquests eren els únics que anaven a les tavernes i cantaven havaneres -tradició, aquesta última, que ha perdurat fins als nostres dies, malgrat que a Cuba sí que hi havia hagut havaneres interpretades per dones-.

Segons Bahí, la recepta del cremat és una barreja de rom, destil·lat de canya de sucre i una mica de Brandy (tot i que d'aquest últim ja no se n'hi sol posar). Per aromatitzar-ho, s'hi afegeix una pell de llimona, canyella i, segons Bahí, la recepta de Calella també inclou nou moscada. En el cas de La Bella Lola, Cardona explica que segueixen l'antiga recepta de Ca la Raquel, de manera que porta rom blanc, rom negre i un altre licor "secret", a banda de sucre i els altres ingredients.

Sigui com sigui, el recipient que s'utilitza tradicionalment és de terra i, un cop s'hi han posat tots els ingredients, es comença a cremar per tal de rebaixar la quantitat d'alcohol. "Quan queda ben cremat és boníssim i no fa mal", assenyala Cardona. "S'ha d'esperar fins que quedi aproximadament la meitat del líquid", indica Bahí. Darrerament, afegeix, per apagar-lo s'ha posat de moda afegir-hi uns grans de cafè, que no formaven part de la recepta original. I és que malgrat que els ingredients bàsics són sempre els mateixos, la recepta admet algunes variacions en funció del gust del client. "Es pot fer més sec o més dolç, ja que alguna gent el pot trobar massa empalagós", explica Cardona.

Així doncs, malgrat que va néixer com una beguda per escalfar, el fet que els pescadors la bevessin a la taverna mentre cantaven havaneres l'ha acabat popularitzant a l'estiu. Això també ha fet que el cremat no passi de moda, sinó que continuï essent molt popular entre turistes i estiuejants. "A l'estiu, les flames fan molt bonic a les terrasses, ja que criden i molta gent es pregunta què és", assenyala Bahí.

Cremar la beguda és una tradició força original, malgrat haver-n'hi algunes de similars, com ara la "queimada" gallega. "En el seu cas, cremar l'alcohol va lligat a un tema espiriual, per tal d'allunyar els esperits, mentre que aquí era una qüestió purament d'escalfar-se", explica Bahí.

Per tot plegat, els restauradors palafrugellencs creuen que la tradició del cremat no corre risc de desaparèixer, i menys mentre es continuï celebrant la tradicional cantada d'havaneres de Calella, el primer dissabte d'estiu. Per aquella data, per exemple, pràcticament tots els vaixells que presencien la cantada d'havaneres ofereixen cremats als assistents. "Aquella nit es perd una mica l'essència, perquè tot es fa de cara a la televisió, però tota aquesta publicitat ja va bé, perquè ens ajuda a mantenir la història", assenyala Cardona. Tot això comporta, tanmateix, que s'hagi perdut una mica la seva essència: "Abans era més autèntic, ara tot està molt comercialitzat. Nosaltres intentem fer-lo natural i autèntic, no com els que vénen ja fets", afegeix.