Niña Pastori

«Ara tot és molt difícil, però confio en el talent. Si vals, passaran anys, però al final te´n sortiràs»

26.07.2013 | 09:33
«Ara tot és molt difícil, però confio en el talent. Si vals, passaran anys, però al final te´n sortiràs»
«Ara tot és molt difícil, però confio en el talent. Si vals, passaran anys, però al final te´n sortiràs»

Cantant. Va revolucionar el flamenc amb «Tú me camelas» quan tenia 17 anys i, des de llavors, ha venut dos milions de discos. Avui actua al festival de la Porta Ferrada, on oferirà un concert intimista amb un repertori que ha guanyat maduresa, però també optimisme.

És un dels noms de referència del nou flamenc andalús, però Niña Pastori assegura que no ha perdut les ganes d'aprendre i evolucionar. Per això, quan acabi la gira Ya no quiero ser, on alterna els seus clàssics amb cançons inèdites, se centrarà en un projecte on compartirà estudi de gravació i escenari amb la mexicana Lila Downs i l'argentina Soledad Pastorutti.

La pregunta és obligada. Què no vol ser la Niña Pastori?

No m'agradaria ser moltes coses, però el nom de l'espectacle ve per un tema inèdit que ha tingut molta acceptació per part dels fans i els meus seguidors. És un tema que no hem gravat, però el vam cantar en un programa de televisió i va agradar molt, per això vam incloure'l als concerts. És el primer tema que cantem, el fem només a piano i vam poder posar-li el seu nom a la gira.

Molta gent encara l'associa a la cançó Tú me camelas. Què en queda d'aquella noia que la cantava amb 17 anys?

Vaig començar molt jove i ara ja tinc 35 anys, ja en queda poc! (riu) Però sempre ho dic, continuo conservant aquelles ganes d'aprendre i madurar musicalment i personalment. El que no vull perdre mai són les ganes d'aprendre amb què vaig començar.

Com ha evolucionat des de llavors?

Jo sempre dic que sóc flamenca, he crescut amb el flamenc i és la música que he mamat des de petita. Però també m'agrada la música en general, i axò fa que vagis sentint i aprenent coses noves, gaudint d'altres sons. Però la meva música és flamenca, sobretot.

Un flamenc més madur que el que feia als seus inicis?

Tot el que vius a la vida al final s'expressa en la música que fas, que no deixa de ser un sentiment que neix de dins. Les experiències, la maternitat... tot acaba contaminant el que fas.

A Ya no quiero ser repassa alguns dels grans èxits de la seva carrera. Com se sent quan revisita el seu repertori?

Són cançons que formen part de mi, i per això són fàcils de defensar. Intentem recordar alguna cosa que a la gent o a nosaltres ens agradi especialment. Una de les cançons que més m'agrada cantar és Cai, d'Alejandro Sanz, que per mi és com un himne i no la puc deixar de fer en un concert. Pel públic és especial i seria impossible no incloure-la al repertori. Tinc sort de tenir un públic fidel a qui li agrada el que faig i que també respon amb ganes a les coses noves.

D'uns anys ençà també s'atreveix amb la composió. Què l'inspira quan s'asseu a compondre?

Tot pot servir, quan t'hi poses. Sobretot m'inspiren les vivències, ja siguin meves o del meu voltant, tant l'alegria com la tristesa de la gent més propera poden servir per escriure. Amb una situació tan dolenta com la d'ara, has de pensar més que mai a repartir optimisme. Aquest era l'objectiu del disc La orilla de mi pelo, que estava totalment inspirat en la situació que vivim. És un mal tràngol, i per això tenia moltes ganes de fer un disc positiu i alegre perquè la gent canti, balli i durant les dues hores que dura el disc s'esbargeixi i allunyi les penes i les coses negatives.

Què veurà el públic que vingui aquest vespre a l'Espai Port de Sant Feliu?

Serà un concert força intimista. M'acompanyarà un piano de cua, un baix, un contrabaix i una formació molt acústica, amb percussió i sense bateria. Tot és molt íntim, més petit que als concerts d'abans. Em queden poques actuacions per acabar la gira i n'estic molt satisfeta. Hem fet una gira de teatres aquest hivern i l'hem gaudit perquè el públic està més a prop. Això fa que sigui especial, tant per la gent que és sobre l'escenari com pels que estan a baix.

Va començar molt jove i ja té molts anys de carrera a l'esquena. Com veu la gent que està començant ara?

Tot és molt difícil. En el món del flamenc i en la música en general.

És complicat perquè no es venen discos, hi ha pocs programes ?musicals, les ràdios no arrisquen i només sona el que se sap que ?funcionarà. Però bé, crec que res és impossible i que el que creu que té talent ho ha d'intentar al 100%. Com deia Lola Flores: la veritat és com una gota d'oli en un vas ?d'aigua, sempre sura. Jo crec en el talent, i si vals, poden passar anys, però al final te n'acabaràs sortint.

La pujada de l'IVA cultural és el cop definitiu a una indústria que agonitza?

Ha sigut un cop molt dur. Anar a un concert no és necessari per sobreviure, no és el menjar ni les despeses d'una casa. És un privilegi, com comprar-te un cotxe per impuls. Ara és una cosa extraordinària i tal com està tot, si ens ho posen complicat, només podem anar a pitjor.

Cada cop hi ha més músics que fusionen el flamenc amb altres ritmes, com el jazz o els sons llatins. L'interessa aquest flamenc que s'obre a altres cultures?

És un tema que m'interessa moltíssim i en el que estic treballant. Estic preparant un projecte que també implica la cantant mexicana Lila Downs i la Soledad Pastorutti, que és argentina. Juntes farem un disc i una gira, elles cantaran cançons meves i jo alguns temes del seu repertori, i també inclourem alguna cançó inèdita i algun clàssic. Crec que serà un treball maco.

En aquests anys de carrera ha col·laborat amb gent com Alejandro Sanz, Vicente Amigo... hi ha algú amb qui voldria treballar i encara no ha pogut?

Clar! En el món del flamenc, m'agradaria fer alguna cosa amb en Paco de Lucía, perquè crec que és un dels músics més grans amb qui podria treballar mai. I en altres gèneres musicals, m'encanta en Luis Miguel, crec que és un cantant fabulós i extraordinari.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema