Manel engega el festival excels

Gent bronzejada i vestida amb robes informals però no barates omplia els més de dos mil seients de la graderia. Quan Manel va versionar "Common People", dels Pulp, algú va piular a Twitter que escoltar el tema a l'escenari de Cap Roig no deixa de resultar irònic

28.07.2013 | 00:00
El quartet va commemorar les víctimes de l´accident ferroviari de Galícia amb "El Cant dels Ocells".
El quartet va commemorar les víctimes de l´accident ferroviari de Galícia amb "El Cant dels Ocells".

Manel
Gira de presentació del disc Atletes, baixin de l'escenari FESTIVAL DE CAP ROIG DE CALELLA DE PALAFRUGELL.

Manel ve d'omplir tots els festivals que no volen prescindir de la presència del quartet de moda al cartell i no va ser menys divendres a Cap Roig, en un concert que, com el saltador professional, va fer el salt a la condició d'inaugural, per baixa mèdica d'Elton John. Quin dia feia, amics! Tot va anar bé i la crònica semblaria supèrflua si no fos per alguns detalls que converteixen la nit en única i plaent; una nit inusualment humida i calorosa, molt apropiada per ser viscuda sota el cel estelat del mar de Calella.
La nota dramàtica de la setmana no va passar per alt a l'organització i primer va sonar un minut de silenci en solidaritat amb les víctimes de l'accident ferroviari de Galícia, mentre el violoncel de Domènec Surroca desgranava les commovedores notes d'El Cant dels Ocells.
Però no va resultar senzill venir fins aquí i el concert va arrencar amb quinze minuts de retard al precís moment que, en sec, Manel va disparar Vés bruixot! a una potència de watts descarada que clava a l'estómac dolorosos retrunys del baix de Martí Maymó, mentre Guillem Gisbert narra la història del pescador espantat que surt del mar, puntejat al ritme obsessiu de la guitarra de Roger Padilla, sobre el compàs de la bateria d'Arnau Vallvé.
Sota els llums psicodèlics de l'immens escenari, amb el públic a la butxaca i aplaudint generosament al final de cada tema, fins i tot acompanyant animadament amb les mans cançons com Ai, Yoco, Manel va anar interpretant el repertori habitual, amb la incorporació de La bola de cristall, poc habitual en aquesta gira. I així fins a arribar a la setena cançó, La gent normal.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, el de Cultura, Ferran Mascarell, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, el de Palafrugell, Juli Fernández, i el president de la Diputació, Joan Giraut, figuraven entre la gent normal, gent bonica i obedient, gent amb poder adquisitiu encara, malgrat tot; gent bronzejada i vestida amb robes informals però no barates que omplia els més de dos mil seients de la graderia. Quan Manel va versionar Common people, dels Pulp, algú va piular a Twitter que escoltar el tema a l'escenari de Cap Roig no deixa de resultar irònic.
Famós per la seva verbositat, el cantant es va mostrar contingut, però amb el seu posat irònic i antipetulant, no es va estar de comentar que el de Cap Roig és un festival excels: "Fa molt goig, això està molt ple, avui tenim dutxes als camerinos i per tant ens teniu aquí nets, ens hem rentat després de les proves de so", va bromejar. "Desitjo a Elton John que es recuperi", va afegir.
Les tonades i les lletres enginyoses van empalmar-se una rere l'altra per explicar les sorprenents i desconcertants històries d'un quartet que, amb poder hipnòtic, com vingut d'un planeta més intel·ligent, on la bipedestació ha assolit quotes més elevades, deixa l'oient embadalit.
Cançons que es fan escoltar una i altra vegada pel pur plaer de ?desen?trellar-ne el sentit, molt lluny de la idiotesa reiterada del pop industrial. Cançons tristes, com la del soldadet que a través d'un ull de bou veu que volen uns falciots -l'anterior disc, "10 milles per veure una bona armadura", va ser molt present en aquest concert-, o cançons prodigioses com la del jove passant d'advocat que ha d'assistir a l'aixecament del cadàver d'un heroi romàntic que prem a la mà una nota arrugada plena de tempestes que enterren vaixells al mar...
Ai, dolors, Benvolgut, Aniversari i Al mar!, ja himnes generacionals, van fer les delícies del públic, que ja ballava dret, en una recta final amb anècdota inclosa a l'arrencada de Teresa Rampell per lapsus del cantant quan va dir "el gos devia 'sortir'" per comptes d'"el gos devia bordar".
Nit excelsa, certament, salvant la distorsió de so que va ser evident almenys per aquest crític, confinat en un racó marginal amb vuit seients desocupats al costat, sense possibilitat de comprovar la qualitat de so dels espais centrals.
Una piulada final va qüestionar que aquesta nit la sintonia en play back de fi d'espectacle mentre el públic evacua sigui una cançó de Perales.

Enllaços recomanats: Premis cinema