L'espectacle de la Pirotècnia María Angustias Pérez, de Granada, ha guanyat el 43è Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava-Trofeu Vila de Blanes, que es va celebrar del 24 al 27 de juliol. El castell de focs que va oferir dissabte passat l'empresa andalusa va ser valorat pel jurat amb un total de 8.188,21 punts, seguit de molt a prop en segon lloc per l'espectacle de la nit de dijous a càrrec de la Pirotècnia Vulcano, que ha sumat 8.171,43 punts, és a dir, només 17 de diferència. Per la seva banda, la tercera posició, amb 6.958,21 punts, ha estat per a l'empresa Zaragozana, que va disparar els seus focs la nit de dissabte i, per últim, el quart lloc ha estat per a la pirotècnia canadenca Sirius, que va obrir el concurs la nit de dimecres, i que ha obtingut 5.867,14 punts.

La pirotècnia María Angustias Pérez, que tot i la seva experiència (va ser creada al 1889) debutava al concurs blanenc, rebrà 6.000 euros com a premi, així com la invitació a participar al 44è Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava-Trofeu Vila de Blanes de l'any 2014. A més, serà convidada perquè s'encarregui de realitzar l'espectacle pirotècnic que es farà a Girona per les Fires de Sant Narcís.

Amb el veredicte del jurat del Concurs de Focs es tanca la Festa Major de Santa Anna, que va tenir com a darrer acte la celebració, diumenge, del tradicional Aplec de l'Amor, que es va fer a Cala Bona, com es coneix popularment la Cala Sant Francesc. La celebració es va encetar a les sis de la tarda amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla del Col·legi Santa Maria, mentre que a la nit hi va haver un sopar popular a base de pollastre amb samfaina pel qual van comprar tiquet unes 400 persones.

Es tracta d'un dels actes més arrelats i que compta amb una tradició de més de 100 anys al calendari de la Festa Major de Blanes. Fundat per Joan Ribas i Carreras l'any 1906, l'Aplec de l'Amor es caracteritza perquè els blanencs i blanenques fan un sopar a l'aire lliure i se'l prenen còmodament asseguts a la platja mentre gaudeixen de la nit escoltant música.

Enguany van participar a l'esdeveniment més de 2.000 persones, que van poder gaudir de l'espectacle Brasil.cat, a càrrec d'Àngels Gonyalons i Toni Xuclà. Es tracta d'un petit passeig per la història de la música brasilera i algunes de les seves influències i evolució.

Al llarg del concert es van escoltar des de peces d'autors ja desapareguts fins a les de contemporanis com Caetano Veloso, Chico Buarque, Paulinho Moska, Chico Cesar o Lenine. Hi ha hagut un treball de recerca dels estils musicals brasilers menys exportats i més autòctons, la qual cosa li atorga el valor afegit de descobrir temes i melodies que no s'havien sentit abans.

Àngels Gonyalons i Toni Xuclà van cercar la complicitat del públic, recreant una reunió d'amics al bar amb unes guitarres, on els clients, coneguts i desconeguts, s'afegeixen, participen i gaudeixen de la màgia espontània i propera. Per això, no es va defugir del diàleg directe, l'intercanvi amb el públic, a qui es va convidar a participar activament.

Videofesta de Ràdio Blanes

Una de les novetats que va incloure el programa de la Festa Major va ser La Videofesta de Ràdio Blanes, que es va celebrar dissabte a la nit. L'objectiu de la festa era promocionar l'activitat que es continua fent actualment a l'emissora, que compta amb el suport d'una setantena de col·laboradors que tenen cura de diversos programes de contingut de tota mena i per a gustos ben diversos, si bé predominen els d'àmbit musical. Es tracta de programes com Club 70 Radio, els components del qual es van fer càrrec de donar contingut a La Videofesta.

Els tres conductors del programa radiofònic, Pepe Sánchez, Toni Linares i Miquel Àngel Garcia, van amenitzar la vetllada a base d'èxits dels anys 70, 80 i 90, així com alguns temes d'actualitat que també agraden als nombrosos seguidors amb què compten des de fa molts anys.

Per recordar la música que sonava més durant aquesta època, es va fer un complet recorregut pels èxits musicals que van deixar empremta en la memòria col·lectiva, a través d'un altre dels mitjans més típics de llavors: els vídeo-clips, que es van anar projectant al llarg de la festa en una pantalla de grans dimensions que dominava l'escenari.